,

Entrevista a Cristina Salvia

 

1.- Dona’ns un parell de dades autobiogràfiques.

Porto més de la meitat de la meva vida a Barcelona, però sóc nascuda i crescuda a un poble de Lleida. Vaig venir a estudiar Psicologia i durant la carrera vaig descobrir que per a poder ajudar als altres, primer m’havia d’ajudar a mi mateixa.

Als 19 anys, arran d’un mal d’esquena, vaig entrar com a usuària en el món de la salut integral, les teràpies corporals i el vincle que té el cos amb les emocions, especialment les que no hem expressat.

El coneixement intel·lectual, que era el meu fort, no era suficient.

A més de saber i saber fer, calia saber ser.

I a partir d’aquell moment va començar la gran transformació que havia estat esperant. La meva investigació personal se’n va anar molt més enllà de la llicenciatura: obsessionada amb l’auto-coneixement vaig iniciar un peregrinatge per màsters vivencials, psicoteràpia de llarga durada, lectures, viatges a la Índia, experiències, molt ioga, molta meditació, etc. He dedicat mitja vida a investigar els meus propis processos per a reconciliar-me i posar llum sobre l’altra mitja vida.

 

2.- Qui és Cristina Salvia?

Cristina Salvia és una ànima buscadora amb molta vocació de servei. He sigut sensible al dolor humà des de sempre i per això, desitjo canviar el món a través dels petits canvis en l’interior de les persones. Desafio el model patriarcal i proposo una psicologia que equilibra lo femení i lo masculí. No fem psicoteràpia per a deixar de ser com som, sinó que conjuntament, escoltem i acceptem qui som en totes les dimensions, per a que el canvi aparegui, com si fos un miracle.

 

3.- A què et dediques habitualment?

Em presento professionalment com a “Psicoterapeuta especialitzada en Neuroprocessament del Trauma i Mindfulness” i “Professora de Ioga Iyengar”. És una doble especialitat, que practico de manera rigorosament separada i que en el meu interior, una alimenta a l’altra.

També sóc aprenent d’emprenedora i des del 2016 estic dirigint el projecte “Matriusques”.

 

4.- Què és Matriusques?

Matriusques “és la meva tercera filla”. És un projecte que ha enrolat a un equip preciós de terapeutes que treballen des del cor, des de l’ànima i des del coneixement ben arrelat. Actualment som 8, tot i que hi ha una xarxa de professionals amb els quals hi col·laborem quan cal. El que estem fent, bàsicament, és acompanyar processos de psicoteràpia individual, de parella i de família. També fem tallers en espais relacionats amb les dones, amb la maternitat o en escoles i altres projectes educatius.

Els temes que treballem son, evidentment, la maternitat, la criança, la parella, la família, però no només aquests, perquè el que fem és acompanyar persones i cada persona, quan arriba, té un tema que va estirant el fil de la madeixa i aquest fil va desplegant, en molts casos, un recorregut per moltes facetes de la vida. Les tècniques de “neuroprocessament” que utilitzem han fet que cada intervenció sigui molt efectiva, que la relació sigui molt sanadora i que allò que al principi semblava un problema acabi sent l’esgraó que ha portat a un gran canvi.

5.- Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

En realitat, és com si Matriusques hagués arribat a mi. El nom prové de les meves pacients amb Trastorns de la Conducta Alimentària, que quan tornaven dels seus viatges em portaven nines Matriusques i em deien: “això és el que fas amb nosaltres, ens ajudes a entendre que estem fetes de moltes capes”.

Llavors em vaig quedar embarassada i juntament amb la meva primera filla van arribar moltes coses noves: el temps per a estar quieta i reflexionar sobre el que volia fer, lectures sobre criança respectuosa, canvis en els meus hàbits de vida i en les dinàmiques familiars, i sobre tot, la maternitat. La maternitat ha sigut tant impactant per a mi, que sento que m’ha portat a visitar capes molt nuclears de la meva essència. Molt endins. Per això, he reconegut que és un moment únic per a l’auto-coneixement i la transformació de les dones. En el meu cas, he gaudit com mai, he patit també com mai i he madurat.

I és per això, perquè ha arribat en una etapa en la que em sento amb experiència i coneixements suficients per a acompanyar a altres mares, que em vaig llençar a crear Matriusques l’any 2016. Vull oferir tot el que jo sé a les que vulguin fer un camí de creixement que transita paralel·lament al creixement dels fills. Perquè crec que si les mares creixem, la societat es transformarà i aquest és el meu somni, una societat integrada i en equilibri.

De moment, la meva aportació dins de Matriusques es concreta en la psicoteràpia i en uns tallers que es diuen “Les veus que hi ha dins d’una mare”. Serveixen per a que puguis aprendre la tècnica bàsica amb la que treballo dins de les sessions de psicoteràpia i que consisteix en deixar de lluitar contra les emocions que no ens agrada sentir o creiem que no les hauríem de sentir. És com aplicar “la criança respectuosa” amb nosaltres mateixes, acompanyant i respectant els nostres propis processos, i així ser capaces de fer-ho també amb els petits i petites, que en definitiva, ho aplicaran només si ens ho veuen fer a nosaltres. També faig un taller que es diu “Acompanyament Emocional” per a que els altres pares puguin aprendre i practicar una manera de resoldre molts conflictes familiars i ajudar als infants a auto-regular-se davant de tot allò que els passa cada dia. 

 

6.- Per què “dones, mares i famílies”?

Perquè les mares també som dones i tot allò que té a veure amb les nostres famílies, la pròpia i la d’origen són temes cabdals de la nostra vida.

A Matriusques treballem per a destacar els valors femenins i tot el que té a veure amb l’aportació femenina al món. Siguem mares o no, serem dones, serem cícliques, ens agradarà reunir-nos en cercles, en tribus, cuidar-nos, entendre’ns, ajudar-nos… Tenir parella, tenir família, són els nostres grans temes. La sexualitat, les transicions en la vida reproductiva… Aquest és el territori on volem treballar. Sempre equilibrant lo femení amb lo masculí, perquè l’un no existeix sense l’altre. Els homes, els pares, lo masculí, sempre seran presents, perquè són imprescindibles en aquesta dansa eterna. Els contemplem i els completem.

 

7.- En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

Sempre he escollit les perspectives més globals, integrals, sistèmiques, buscant una mirada àmplia i relacional que no patologitzés.  

 

8.- Què pot aportar la pràctica del ioga i la meditació a la pràctica psicoterapeutica?

El ioga va molt bé per a mantenir el cos en forma, perquè treballa d’una manera global sobre tots els teixits, no només les articulacions. Però el ioga ens serveix per estar bé perquè és el millor gimnàs per a fer la integració del cos amb la ment i amb l’essència. Treballa des de les capes més denses de l’ésser humà, la matèria, el cos, els òrgans, les cèl·lules, els líquids, fins a les capes més lleugeres i lluminoses, passant per les capes intermitges, els pensaments, les emocions, les sensacions, és a dir, tot allò que està relacionat amb el sistema nerviós.

Realment, es com a les nines Matriusques, que tenen capes o nivells, doncs el ioga és una tècnica que serveix per a que estiguin totes unides les unes amb les altres.

Al llarg de la meva experiència, he anat veient que l’actitud del ioga o del mindfulness és l’actitud més potent a l’hora de sanar el dolor psicològic. Ni fugim, ni dramatitzem: ens quedem observant el que hi ha, integrant-ho com a part de la nostra vida. En una posició serena, que en diem del Testimoni o de l’Observador: mirem qui som, com som, el que fem, amb una actitud de no judici, de curiositat, d’amabilitat, d’atenció respectuosa, amorosa i present. El terapeuta ajuda a que la persona pugui mirar-se a si mateixa des d’aquestes actituds, que són les del mindfulness.

 

10.- Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicòlogica?

Crec que la salut psicològica depèn de la capacitat que tenim d’alinear-nos amb el que hi ha en la nostra vida, sigui agradable o sigui desagradable. Aquesta és l’aportació que he rebut de la pràctica del mindfulness. Acceptar el que hi ha no vol dir tenir una actitud passiva, vol dir acceptar el que hi ha en aquest moment perquè és el que ens arrela a la realitat, a allò que és. Si jo tinc un malestar i sento incomoditat i no vull sentir la incomoditat, puc fer dos coses: eliminar la incomoditat, és a dir, el boto vermell que m’indica que alguna cosa no està bé o bé puc eliminar la causa que està provocant aquesta incomoditat. Si escullo la primera, perdo sensibilitat, em desconnecto de la realitat i em vaig trobant amb les conseqüències d’aquella causa.

Deixo de veure que la gasolina s’ha acabat, però tampoc omplo el dipòsit. Això a llarg plaç es converteix en una desconnexió de la vida i una recerca continua de sensacions agradables incapaces de colmar la satisfacció profunda de viure la vida. En aquest punt observarem un ventall molt divers i personalitzable de símptomes psicològics: depressió i ansietat, addicions, obsessions, problemes relacionals, professionals, personals, etc…

A Matriusques, considerem que la relació que s’estableix entre la mare i el nadó durant els primers anys de vida (especialment de 0 a 3), allò que en diem “el vincle”, serà molt important en la salut psicològica de l’adult del futur. També creiem, que tot és reparable i que precisament, nosaltres ens hem especialitzat en les tècniques que faciliten la creació de vincles segurs i sanadors. No som nosaltres qui sanem, nosaltres facilitem que la persona es pugui sanar en un entorn confiable i lliure de judici.

 

9.- Mens sana in corpore sano, i corpore sano in mens sana?

Si. La clau és que a través del ioga podem practicar que els diferents nivells vagin en línia. I d’aquí ve l’autèntica pau i relaxació: quan hi ha un equilibri entre l’acció, el pensament i l’emoció, tot està bé. Unim el cos, la ment, la respiració, l’acció, l’instint. Tornem a la Unitat. Si estem en equilibri, hi ha salut general.

 

11.- Has viatjat a la India 3 cops. Per a què?

Vaig anar a conèixer al nostre mestre: BKS Iyengar. Quan m’estava preparant per a ser reconeguda com a professora certificada de Ioga Iyengar, que és una gran fita, us ho asseguro, vaig fer una immersió profunda en aquest món. Viatjar a la Índia era una bona manera de dedicar tot un mes únicament a la pràctica del Ioga, amb els professors més propers a BKS Iyengar, que llavors era molt vellet. Anàvem a classe dels seus fills, de la néta i d’altres professors que sempre han estat al seu costat. Quan vaig arribar a la Índia, el primer cop, vaig sentir que era com estar a casa: que jo, d’alguna manera, pertanyia a aquell lloc polsegós, caòtic i contradictori. Tot i que és una cultura molt diferent de la meva, i sento un gran cultural shock hi ha coses que m’encanten, per exemple, que la dimensió espiritual està naturalment integrada en el dia a dia: temples, ofrenes, rituals, costums, cerimònies, celebracions, tot està imbuït de l’energia i inspiració de Krishnes, Visnus, Brahmas, Ganeshos, Laxmis, Shivas i tot el que sigui que veneren.

I per això hi vaig tornar. A l’Institut de Puna només et permeten assistir-hi un cop cada 2 anys, degut a la gran demanda internacional d’alumnes que van a aprendre a la font i per això vaig anar-hi al gener del 2009, del 2011 i del 2013. Al gener del 2015, ja estava embarassada de la meva primera filla i per això, estic esperant la propera oportunitat per a tornar-hi, que no sé pas quan serà, perquè acabo de tenir a la segona i encara no puc visualitzar un viatge d’aquest tipus si no és d’aquí a uns quants anys.

 

12.- A més a més, ets mare i emprenedora. Es pot amb tot?

No, de cap manera. Les mares encarnem en el nostre dia a dia una de les grans contradiccions de la vida de l’ésser humà: ser o fer. “Ser” és maternar, és estar present, és mantenir-se atenta i disponible al que fa l’altre, a allò que l’altre és. “Fer” és crear, produir, treballar, transformar el món (o a l’altre) amb la nostra energia. Són energies oposades i complementàries, es clar. Yin i Yang. Masculí i Femení. És impossible estar present per a la meva filla mentre parlo amb una companya sobre el nou taller on-line que volem oferir des de Matriusques. Per tant, si jo he pogut fer tot el que he fet a Matriusques és perquè tinc molta ajuda de la meva parella i de la família. Tinc molta sort i Matriusques no podria ser sense ells i la seva generosa aportació constant. I al mateix temps, també cal dir que tot això ho he fet amb dolor, amb el dolor de separar-me de la meva filla durant moltes hores, com tantes altres mares de la nostra societat. Una societat que no dóna suficient importància a salvaguardar la díada mare-bebè durant el temps mínim que necessiten els nostres fills, que és molt més que 4 mesos. Conclusió: conciliar no és possible. Sempre hi ha una part que hi surt perdent.

 

13.- Què t’ensenya a tu la teva feina?

A mi m’ensenya a estar present, a mantenir-me tranquil·la a pesar de que es derrueixin les parets mestres de l’edifici.

Aprenc a situar-me en la humiltat i la generositat, la compassió i l’empatia.

Em demana un constant exercici d’auto-observació i auto-regulació. Em fa estar molt fina en relació a mi mateixa, per a poder estar disponible per als altres sense embrutir-los dels meus assumptes.

Aprenc que tothom té unes bones raons per a fer el que fa i per tenir els símptomes que té per a actuar com ho fa, per tant, m’ensenya a estimar a l’altre tal com és. I de rebot, a mi mateixa tal com sóc.

A mi m’agrada molt la meva feina, m’omple i em buida a la vegada. M’agrada molt.

 

14.- Quin és el teu últim descobriment terapèutic?

Dins de la psicoteràpia relacional i integrativa, la teràpia dels traumes perinatals i transgeneracionals.

També m’interessa l’epigenètica i estic coneixent millor les constel·lacions familiars…

Són models i teràpies que conec des de fa temps, però ara hi estic aprofundint. Matriusques és per a treballar amb tot això amb les dones, amb les mares, amb els pares, amb les persones que cuiden, les persones que eduquen o que acompanyen a altres persones en qualsevol tipus de relació d’ajuda.

 

15.- Què t’emociona?

La criança dels nadons d’una manera respectuosa implica una qualitat de comunicació no-verbal que és molt aplicable als moments en que els pacients toquen la seva vulnerabilitat, la seva fragilitat humana. Aquests moments obren possibilitats de sanació que van més enllà del tema que estem treballant en aquell moment i el mateix sistema psicològic porta temàtiques familiars, de varies generacions, sensacions del part, intrauterines, etc… és un món fabulós i molt interessant. Veure-ho a teràpia és preciós.

M’emociono quan veig el creixement i la transformació de les persones que acompanyo, o de la meva filla. Per mi és un espectacle privilegiat a una de les més grans meravelles del món: la complexitat de l’èsser humà! “What a wonderful world”!!!

També m’emociono amb les muntanyes i amb l’art, amb les tradicions, amb les persones i els petits gestos d’amor, la veritat és que m’emociono molt, jo.

 

16.- Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

En tinc uns quants que recomano sovint:

  • De la codependencia a la libertad. Cara a cara con el miedo, Krishnananda.

Aquest és un llibre bàsic que ajuda als meus pacients a entendre de què va la terapia que estem fent.

  • El mensaje de las lágrimas, Alba Payàs.

El llibre indispensable per a totes les persones que estan vivint o han viscut un dol.

  • En íntima comunión, David Deida.

Un llibre per a inspirar sobre l’equilibri masculí/femení en les relacions de parella.

 

També recomano:

  • El camino del artista, Diana Cameron.

Un programa per a desbloquejar la creativitat.

  • Luna Roja, Miranda Gray.

El clàssic junguià per a entendre que les dones no som liníals, sinó cícliques.

  • El nen feliç, Dorothy Corkille Briggs

Un llibre que ofereix les claus per desenvolupar una bona autoestima en els nens.

 

17.- I música, també els recomanes audicions?

Jo treballo molt amb música evocadora en les activitats grupals, però lo que recomano són els audios de mindfulness que tinc penjats al perfil de soundcloud: https://soundcloud.com/cristinasalviamindfulness

 

18.- Quin desig posaries dins d’una botella?

Que la humanitat faci el salt quàntic que cal fer per a viure en pau i harmonia.

 

, ,

Entrevista a Vanessa Barros

 

 

1.- Qui és Vanessa Barros?

Una dona en constant creixement i canvi. Una enamorada de l’ànima femenina que de petita somiava amb canviar el món, que mirava al seu voltant, escoltava i observa als adults que l’envoltaven i sentia que hi havia molta por i molta fam d’amor. Això em va portar a estudiar psicologia perquè volia entendre la ment humana, i a una recerca constant d’eines, maneres i fórmules per a la felicitat, l’autoconeixement i la connexió amb una mateixa i amb els altres.

 

2.- A què et dediques habitualment?

Actualment sóc psicoterapeuta especialitzada en autoestima femenina i processos de separació.
M’he especialitzat en la psique femenina perquè és la meva, i perquè sento que realment som les dones les que hem d’empoderar-nos ara, des de l’amor, per crear aquest món més suau i respectuós que el planeta necessita.

 

3.- Què significa per a tu formar part de Matriusques?

Per a mi formar part de Matriusques és formar part del canvi de paradigma que s’està donant a escala mundial i planetària. És poder treballar en col·laboració, fent cercle, fent equip, mai en piràmide ni en competició. És treballar com jo crec que s’ha de treballar: des del respecte a la diferencia, sabent que la diferencia enriqueix i nodreix qualsevol projecte. És un regal i em sento super agraïda de formar part de Matriusques i de què Matriusques formi part de mi.

 

4.- Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

Pot sonar “cursi”, però ha sigut l’amor i l’amistat el que m’ha portat fins a Matriusques. Sóc amiga de la Cristina Salvia des de fa més de 10 anys i de seguida que ens vam conèixer, ens vam reconèixer com a dues buscadores de l’autenticitat i la pau. Des de llavors hem fet un camí juntes, i quan Cristina em va parlar de Matriusques em vaig enamorar del projecte perquè els valors i la missió d’aquest ressonen totalment amb els meus i amb el que vull aportar al món.

 

5.- En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

Amb les corrents que miren a l’ésser humà com un tot: cos, ment, esperit, relacions, present, passat i futur.
Corrents que integren i ajuden a cohesionar totes aquestes parts des de l’amor i la coherència, sense etiquetar ni jutjar.

 

6.- A part de psicòloga veig que t’has format també com a Renaixedora. Ens pots parlar una mica d’això?

Actualment el Renaixement per a mi és una tècnica de respiració conscient meravellosa, que faig servir com a eina d’alliberament emocional dins dels processos de psicoteràpia de les meves pacients.

És difícil d’explicar en què consisteix perquè és una experiència molt vivencial, però et puc dir que si t’entregues a l’experiència és un viatge meravellós.

Alliberant la nostra respiració alliberem parts de la nostra psique, i millorant la nostra consciència respiratòria, millora la nostra salut, els nostres pensaments i la nostra capacitat d’estar presents.

Jo fins i tot crec que si respiréssim bé estaríem molt més sans i moltes malalties no arribarien a desenvolupar-se, per què amb la respiració es netegen i s’alimenten les nostres cèl·lules, i unes cèl·lules netes són unes cèl·lules sanes.

 

7.- Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicològica?

Acceptació i coherència.
Acceptació de totes les nostres parts, del nostre passat i la nostra història, de les nostres llums i les nostres ombres, per poder sentir-nos cohesionant interiorment i estimar el que som.
I coherència entre el que pensem, el que sentim i el que fem. Si no hi ha aquesta coherència interna quelcom grinyola dins nostre i arriba l’ansietat, l’angoixa i el malestar emocional.
I perquè existeixin aquesta acceptació i aquesta coherència, és imprescindible un autoconeixement i una capacitat d’escoltar-nos que no ens han ensenyat i és que el facilitem a la teràpia de Matriusques.

 

8.- Què t’ensenya a tu la teva feina?

Tinc la gran sort de tenir una feina que m’apassiona i que és un exercici constant de presència, acceptació i connexió: amb mi mateixa i amb l’altra persona.
Una feina que t’obliga a estar en constant formació, creixement i evolució per poder acompanyar a les persones que venen a la consulta d’una forma autèntica i de cor obert.

 

9.- Quin és el teu últim descobriment terapèutic?

La tècnica de la Biografia Humana de la Laura Gutman. Molt interessant.

 

10.- Què t’emociona?

Moltes coses!! La natura, la música, el cinema, la meva feina, l’amistat… Tot allò que em faci sentir que formo part de quelcom més gran.

 

11.- Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

M’agraden molt els contes, i recomano sovint llibres que són petites fàbules o contes inspiradors tipus:

¿Dónde están las Monedas? de Joan Garriga,

Historia de un caracol que descubrió la importancia de la lentitud , de Luís Sepúlveda.

Mujeres que corren con los Lobos, de Clarissa Pinkola Estès.

 

12.- I música, també els recomanes audicions?

Sovint faig servir música per les dinàmiques grupals i en algunes sessions individuals. Després sempre em pregunten per escoltar-la a casa.
I també solc recomanar sessions de Yoga Nidra, com les que té la Cristina Salvia al Soundcloud.

 

13.- Quin desig posaries dins d’una botella?

Que cada persona pogués veure i sentir el gran tresor que és, estimar-se plenament, i des d’aquí donar-se al món. Imagina’t quin món tindríem!

 

 

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Vanessa Barros dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.