, , , , ,

Entrevista a Jose Angulo

 

 

(lee el texto en castellano 👇🏽👇🏽👇🏽👇🏽)

Qui és en José Angulo en poques paraules?

La meva major motivació a la vida sempre ha estat conèixer les veritats de l’ésser humà i del món, les veritats que pel fet de ser-ho, habitualment romanen amagades o adopten altres formes…per això m’agrada definir-me sobretot com un Cercador de la Veritat o un Pelegrí darrere dels seus passos…

 

Ens dónes alguna dada de la teva història personal que sigui significatiu?

Bé, sincerament sento que si ja venia a aquest món amb el “segell” de sentir-me un cercador, la meva trajectòria de vida va acabar de fer la resta: la veritat és que sempre m’he estat movent molt d’un lloc a un altre. , De nen vaig viure a Santa Cruz de Tenerife, Bilbao i Cadis (per aquest ordre) i ja de més gran,  a València, Barcelona i últimament per Guipúzcoa…també he procurat viatjar per “on aquí fos” tot el que he pogut: com es podrà deduir em fascina conèixer món i omplir-me d’impressions de tota mena…de quiet crec que només en puc estar quan dormo i medito (jeje).

 

Què et va motivar a estudiar i exercir la professió de psicòleg?

Amb aquesta mateixa motivació vital de saber, conèixer, comprendre, trio els estudis i la professió de psicòleg, i sento una gran satisfacció quan veig que puc bolcar en accions concretes a través de l’ajuda als altres tot aquest impuls de vida i transcendent que sento, i és per això que sol cal dir allò que lo professional i lo personal són el mateix Camí per a mi…I del que he presuna especial consciència en els últims anys és que allò essencial de la vida, els nostres aprenentatges, el nostre “ser millors persones”, la nostra capacitat amorosa…es manifesta en i gràcies als nostres vincles, és des d’aquí que d’un temps fins ara m’enfoco especialment a abordar les dependències emocionals, la sexualitat i el propòsit personal.

 

T’emmarques en algun corrent determinat dins de la psicoteràpia?

Es podria dir que dins de la psicoteràpia corporal en general, és clar que a través del cos la persona pot prendre una major i millor consciència del seu món emocional, i per tant acabar conduint-se millor en la seva vida. També resulta molt útil aquest acostament per a l’abordatge de traumes i bloquejos emocionals. Però la meva base és fonamentalment transpersonal, en els processos de psicoteràpia aquesta dimensió de l’ésser humà sempre apareix d’alguna o una altra manera, ben manifestada en els diferents vincles o relacions significatives (parella, família…) o bé en la professió, tot allò que té a veure amb el que volem i com volem SER i ESTAR de debò en les nostres vides, on volem arribar, els nostres projectes, les nostres necessitats més íntimes, els nostres propòsits…i tot això requereix mirar-ho amb la deguda pausa perquè t’hi jugues la teva felicitat.

Però en definitiva, més enllà de les corrents, les teories i les pràctiques, per  mi, et situïs on et situïs, has de ser conscient que SER terapeuta significa SER un instrument, el més afinat possible de tal forma que sigui com sigui la “tecla” que toqui la persona amb tu soni de la forma adequada, en aquest cas la més beneficiosa possible per a ella.

 

Tens alguna clau en aquest sentit?

Si existeix alguna clau o claus, tinc molt clar a hores d’ara que per a mi es troben en el vincle terapèutic, literalment tot el que ocorre es dóna “aquí dins”: l’escolta, la mirada (en el sentit de la Consideració, el Respecte, la Dignitat i l’Afecte que li ofereixes a la persona), la comprensió, l’empatia…tot això i més, està molt per sobre de qualsevol corrent, tècnica o estratègia terapèutica, perquè ben utilitzat és el que realment “sana” o ajuda a desbloquejar i transformar.

I és per això que crec que la principal responsabilitat d’un terapeuta no sols és formar-se i lliurar-se en el seu treball, és sobretot desenvolupar-se com a persona i evolucionar en aquest sentit el més conscientment possible, i cuidar-se, de la manera que només un@ el pot fer amb si mateix@, només llavors crec jo, es trobarà en la millor disposició per a oferir a l’altre el millor de si mateix@ i convertir-se en aquest afinat instrument.

 

I com arribes a Matriusques?

Doncs primer que res amb moltes ganes, força i il·lusió després d’una dura etapa en solitari…conec a la Cristina Salvia des dels meus inicis a Barcelona i em consta, perquè he treballat amb ella en viu i en directe, que no sols és una gran professional sinó millor persona encara.quest projecte que ha parit em sembla tan necessari com preciós, i crec que a més de la meva experiència professional que ja abarca tres dècades, puc aportar una cosa valuosa des de la meva condició d’home i havent viscut 2 divorcis i la paternitat de 2 fills.

 

I estàs treballant actualment en aquestes àrees, oi?

Així és, en relacions de parella i sexualitat, i en el propòsit personal des d’una dimensió més transpersonal.

En les primeres, a més de tractar amb tot allò que està bloquejant, faig èmfasi en les claus que construeixen i mantenen una relació de la manera més sana possible, i això té molt a veure amb disposar tant d’espais propis com comuns en un adequat equilibri, així com una sexualitat segura, respectuosa i coherent amb els valors de cadascun i al mateix temps oberta a l’experimentació i al plaer.

 

I pel que fa a l’home?

Perquè resulta obvi que corren temps en els quals tot el suport i l’orientació que se li pugui oferir  als homes són pocs. S’ha parlat molt de la crisi d’identitat masculina que portem vivint fa ja un temps considerable, i sóc dels quals pensa i sent que encara ens trobem en plena reconstrucció d’aquesta identitat, i encara que es van arribant  alguns emergents clars i definits que apunten cap a un model d’home més manifestament amorós i conscient de la seva vulnerabilitat, crec que encara no hi ha un clima de suficient permís social i personal per a abordar en aquest camí de redefinició tots aquells aspectes diguem més ombrívols de l’home, però que sempre ens han acompanyat d’alguna manera, i amb això em refereixo sobretot a les nostres tendències agressives, violentes, destructives i autodestructives. Per tant, a la meva manera de veure, una bona feina terapèutica amb els homes passa també per contemplar i tenir molt en compte sense cap mena de tabús aquests aspectes.

 

Què t’emociona?

Realment, hi hauna infinitat de situacions que en suma signifiquen el meu amor per la vida: un nen acariciant tendrament un gos, un passeig per un bosc i escoltar un profund silenci, els riures i les mirades de dos amants, la brisa i l’olor d’una albada al costat de la mar, una posta de sol…i com dic el llarg etcètera es perd en l’horitzó…

Per descomptat el que m’emociona també té a veure amb el meu treball a Matriusques, i també m’emocionen bastant les mostres d’amor entre homes, particularment entre pares i fills.

 

Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

No sóc dels que solen recomanar molts llibres. Crec que sóc més pràctic (i més en la societat en la qual vivim), més aviat tendeixo a recomanar pel·lícules, a més perquè de sempre he estat un gran aficionat al cinema, i de fet cinema i psicologia es compatibilitzen a la perfecció, en la meva manera de veure.

Però últimament en treballar més a prop amb la psicologia masculina, solc recomanar: “El camí de l’home superior” de David Deida. En el treball amb l’home en particular i amb la parella en general, aquest autor i tot el que transmet és una de les meves principals fonts d’inspiració.

 

Quin desig posaries dins d’una ampolla?

Imaginant-me que aquest missatge podria arribar a les generacions esdevenidores o Déu sap quan, deixaria alguna cosa que es pogués entendre universalment d’alguna manera, alguna cosa així com algun tipus d’impregnació energètica, com un encanteri màgic o una espècie de geni de la llàntia meravellosa portador del missatge. Així, es podria rebre i comprendre amb total claredat, que el més important en la vida és l’amor, pels nostres semblants, per tots els éssers vius, per la naturalesa sencera i en definitiva per tot el que ens envolta, absolutament tot, fins a la cosa més insignificant mereix la nostra atenció i el nostre profund respecte i cura.

 


ENTREVISTA A JOSE ANGULO

¿Quién es José Angulo en pocas palabras?

Mi mayor motivación en la vida siempre ha sido conocer las verdades del ser humano y el mundo, las verdades que por serlo, habitualmente permanecen escondidas o adoptan otras formas…por eso me gusta definirme sobre todo como un Buscador de la Verdad o unPeregrino tras sus pasos…

 

¿Nos das algún dato de tu historia personal que sea significativo?

Bueno, sinceramente siento que si ya venía a este mundo con el “sello” de sentirme un buscador, mi trayectoria de vida terminó de hacer el resto: lo cierto es que siempre me he estado moviendo mucho de acá para allá, de niño viví en S/C de Tenerife, Bilbao y Cádiz (por este orden) y ya de mayor por Valencia, Barcelona y últimamente por Gipuzkoa…también he procurado viajar por “ahí fuera” todo lo que he podido, como se podrá deducir me fascina conocer mundo y llenarme de impresiones de todo tipo…quieto creo que solo puedo estar cuando duermo y medito (jeje) 

 

¿Qué te motivó a estudiar y ejercer la profesión de psicólogo?

Con esta misma motivación vital de saber, conocer, comprender, elijo los estudios y la profesión de psicólogo, siento una gran satisfacción cuando veo que puedo volcar en acciones concretas a través de la ayuda a los demás todo ese impulso de vida y trascendente que siento, y es por eso que suelo decir aquello de que lo profesional y lo personal son el mismo Camino para mí…tomando además una especial conciencia en los últimos años que lo esencial de la vida, nuestros aprendizajes, nuestro ser mejores personas, nuestra capacidad amorosa…se manifiesta en y gracias a nuestros vínculos, es desde ahí que de un tiempo hasta ahora me enfoco especialmente en abordar las dependencias emocionales, la sexualidad y el Propósito Personal.

 

¿Te enmarcas en alguna corriente determinada dentro de la psicoterapia?

Se podría decir que dentro de la psicoterapia corporal en general, es claro que a través del cuerpo la persona puede tomar una mayor y mejor conciencia de su mundo emocional, y por tanto acabar conduciéndose mejor en su vida. También resulta muy útil este acercamiento para el abordaje de traumas y bloqueos emocionales. Pero mi base es fundamentalmente transpersonal, en los procesos de psicoterapia esta dimensión del ser humano siempre aparece de alguna u otra manera, bien manifestada en los diferentes vínculos o relaciones significativas (pareja, familia…) o bien en la profesión, todo aquello que tiene que ver con lo que queremos y cómo queremos SER y ESTAR de verdad en nuestras vidas, a donde queremos llegar, nuestros proyectos, nuestras necesidades más íntimas, nuestros propósitos…y todo ello requiere mirarlo con el debido detenimiento porque te juegas tu felicidad (jeje).

Pero en definitiva, más allá de las corrientes, las teorías y las prácticas, para mí te sitúes donde te sitúes, has de ser consciente que SER terapeuta significa SER un instrumento, lo más afinado posible de tal forma que sea cual sea la “tecla” que toque la persona contigo suene de la forma adecuada, en este caso la más beneficiosa posible para ella. 

 

¿Tienes alguna clave en este sentido?

Si existe alguna clave o claves, tengo muy claro a estas alturas que para mí se encuentran en el vínculo terapéutico, literalmente todo lo que ocurre se da “ahí dentro”, la escucha, la mirada (en el sentido de la Consideración, el Respeto, la Dignidad y el Cariño que le ofreces a la persona), la comprensión, la empatía…todo eso y más, está muy por encima de cualquier corriente, técnica o estrategia terapéutica, porque bien utilizado es lo que realmente “sana” o ayuda a desbloquear y transformar.

Y es por eso que creo que la principal responsabilidad de un terapeuta no solo es formarse y entregarse en su trabajo, es sobre todo desarrollarse como persona y evolucionar en este sentido lo más conscientemente posible, y cuidarse, de la manera que solo un@ lo puede hacer consigo mism@, solo entonces creo yo, se encontrará en la mejor disposición para ofrecer al otro lo mejor de sí mism@ y convertirse en ese afinado instrumento.

 

¿Y cómo llegas a Matriusques?

Pues primero que nada con muchas ganas, fuerza e ilusión tras una dura etapa en solitario…conozco a Cristina Salvia desde mis inicios en Barcelona y me consta que no solo es una gran profesional sino mejor persona aún, este proyecto que ha parido me parece tan necesario como precioso, y creo que además de mi experiencia profesional, puedo aportar algo valioso desde mi condición de hombre y habiendo vivido 2 divorcios y la paternidad de 2 hijos.

 

¿Y estás trabajando actualmente en estas áreas, verdad?

Así es, en relaciones de pareja y sexualidad, y en el Propósito personal en una dimensión más transpersonal.

En las primeras además de tratar con todo aquello que está bloqueando, hago énfasis en las claves que construyen y mantienen una relación lo más sana posible, y esto tiene mucho que ver con disponer tanto de espacios  propios como comunes en un adecuado equilibrio, así como una sexualidad segura, respetuosa y coherente con los valores de cada uno y al mismo tiempo abierta a la experimentación y al placer

 

 ¿Y en lo que se refiere al hombre?

Pues resulta obvio que corren tiempos en los que todo el apoyo y la orientación que se le pueda brindar al hombre son pocos. Se ha hablado mucho de la crisis de identidad masculina que llevamos viviendo hace ya un tiempo considerable, y soy de los que piensa y siente que aún nos encontramos en plena reconstrucción de esta identidad, y aunque se vienen dando claros emergentes que apuntan hacia un modelo de hombre más manifiestamente amoroso y consciente de su vulnerabilidad, creo que aún no hay un clima de suficiente permiso social y personal para abordar en este camino de redefinición todos aquellos aspectos digamos más sombríos del hombre, pero que siempre nos han acompañado de alguna manera, y con esto me refiero sobre todo a nuestras tendencias agresivas, violentas, destructivas y autodestructivas. Por tanto, a mi modo de ver, un buen trabajo terapéutico con el hombre pasaría también por contemplar y tener muy en cuenta sin ningún tipo de tabúes estos aspectos.

 

¿Qué te emociona?

Pues realmente pueden ser infinitud de situaciones que en suma signifiquen mi amor por la vida… un niño acariciando tiernamente un perro, un paseo por un bosque y sólo, escuchar un profundo silencio, las risas y las miradas de dos amantes, la brisa y el olor de un amanecer junto al mar, una puesta de sol… y como digo, el largo etcétera se pierde en el horizonte…

Desde luego tiene que ver con mi trabajo en Matriusques, pero también me emocionan bastante las muestras de amor entre hombres, particularmente entre padres e hijos.

 

¿Cuál es el libro que más recomiendas a tus pacientes?

Sinceramente no soy de los que suelen recomendar muchos libros, siendo más práctico (y más en la sociedad en la que vivimos), más bien tiendo a recomendar películas, además porque de siempre he sido un gran aficionado al cine, y de hecho cine y psicología compatibilizan a la perfección a mi modo de ver.

Pero últimamente al trabajar más de cerca con la psicología masculina, he solido recomendar: El camino del hombre superior de David Deida. En el trabajo con el hombre en particular y con la pareja en general, este autor y todo lo que transmite es una de mis principales fuentes de inspiración.

 

¿Qué deseo podrías dentro de una botella?

Imaginándome que ese mensaje podría llegar a las generaciones venideras o Dios sabe cuando, dejaría algo que se pudiera entender de alguna manera universalmente, algo así como algún tipo de impregnación energética, como un hechizo mágico o una especie de genio de la lámpara maravillosa portador del mensaje, así, se podría recibir y comprender con total claridad, que lo más importante en la vida es el amor, por nuestros semejantes, por todos los seres vivos, por la naturaleza entera y en definitiva por todo lo que nos rodea, absolutamente todo, hasta la cosa más insignificante merece nuestra atención y nuestro profundo respeto y cuidado.

, , ,

Entrevista a la Maria del Mont Llosas

 

 

La Maria del Mont ens rep en un pis de l’Eixample, on disposa d’un espai ampli, confortable i acollidor on atén els seus pacients. Des del primer moment, hom s’hi sent com a casa. I aquest acolliment hom també el sent a nivell personal, pel tracte planer i dolç que ens dispensa només entrar-hi. Mare d’una nena de 7 anys, cultiva i practica la meditació, les arts plàstiques, el ball i l’activitat física, que si pot ser en contacte amb la natura, és encara millor.

Maria del Mont Llosas Losfeld, aquest nom sembla molt català i estranger alhora, oi?

Si… el meu pare era català i em va posar un nom de la seva terra, la Garrotxa. El meu nom prové del santuari de la Mare de Déu del Mont, situat a dalt d’una muntanya prepirinenca on Mossèn Cinto Verdaguer va escriure part de la seva obra, i que té unes vistes precioses. La meva mare era francobelga i per això el cognom de Losfeld. I jo tinc la doble nacionalitat francoespanyola.

 

Llavors, treballes en català, castellà i també en francès?

Ofereixo psicoteràpia en 4 idiomes:  català, castellà, francès i anglès.

Tinc la sort que els meus pares em van portar al Liceu Francès de Barcelona i d’entrada ja tenia doncs 3 idiomes. De nena, també vaig estudiar l’anglès, i a més he viscut 5 anys a Londres.

 

Ets psicòloga, però també ets farmacèutica i has fet un doctorat de bioquímica i biologia molecular del càncer…

Sí, el meu recorregut no ha estat lineal que diguem… la ciència i la salut sempre m’han agradat i entre les vàries carreres que m’atreien, vaig decidir farmàcia. Com que sóc una persona curiosa i amb molta set de coneixement, vaig voler continuar amb una carrera investigadora i em vaig llançar a fer el doctorat. En acabar però, tot i que va ser molt interessant, el meu cor em demanava tenir una incidència en el benestar de les persones. De fet, quan estava escrivint la tesi doctoral, vaig treballar en una farmàcia i vaig fer passar tanta gent a la rere botiga per a que m’expliquessin els seus “mals”, i això em fascinava: escoltar, escoltar de debò, amb el cor obert, tenia un efecte profund amb les persones. I ho vaig veure clar: volia dedicar la meva vida a ajudar les persones de manera directa, a ser més felices i que se sentissin més lliures i plenes.

 

I llavors… vas estudiar psicologia?

Abans de fer la carrera universitària vaig dedicar-me uns anys a explorar el món de la psicoteràpia, el coaching i el desenvolupament personal de manera intensiva. Vaig començar, quan era encara a Londres, amb la hipnosis i la PNL (programació neurolingüística). Paral·lelament vaig conèixer el món del mestre espiritual Osho, que va ser tota una revolució per mi, i es van obrir moltes portes internes i possibilitats. També vaig conèixer en Claudio Naranjo, amb qui vaig fer el programa SAT, programa que engloba l’eneagrama, la teràpia Gestalt, la teràpia psicocorporal, i la meditació. He fet moltíssimes més coses: formació en teràpia corporal integrativa, neuroprocessament del trauma, constel·lacions familiars, codepedència emocional i sanació de la nena interior, focusing, …i molt més. Bé, la veritat és que des que vaig començar no hi ha hagut any en que no estigui en formació. M’encanta aprendre i m’apassiona la psique i el ser. Crec que no deixaré mai d’estudiar i de formar-me.

 

Veig que també t’interesses per la meditació i el mindfulness…

Sí, molt. De fet les pràctiques contemplatives van començar a fer part de la meva vida abans i tot de saber que em dedicaria a la psicoteràpia. Al 2001 vaig fer el meu primer retir de meditació a un ashram del Nord de l’Índia, i aquest estiu he tornat a fer una estada a Plum Village, comunitat del mestre espiritual vietnamita Thich Nhat Hanh.

La meditació aporta més serenitat, consciència, claredat, i alegria! A més, la pràctica contemplativa es pot aplicar a tots els aspectes de la vida, a la feina, les relacions, la teràpia, al projecte vital…

 

 Tens una formació molt àmplia i eclèctica, com cases aquestes diferències en la teva pràctica?

És cert que és molt àmplia i eclèctica, i és que penso fermament que no hi ha model que doni resposta a totes les casuístiques. Les persones som totes diferents i úniques, i a més a més estem en canvi constant. Així, la meva formació i experiència em permeten emprar el que penso que millor servirà a cada persona i la seva demanda.

 

Com has arribat a Matriusques?

Vaig conèixer la Cristina Salvia a la tardor de 2017 en una formació i ens vam caure bé de seguida.

Les nostres personalitats, i els nostres camins de vida i formació tenien paral·lelismes importants. Jo oferia un curs destinat a mares, pares i educadors, sobre comunicació amb nens i adolescents, que va interessar molt a la Cristina, i vam iniciar una col·laboració. Al cap d’uns mesos la Cristina em va proposar formar part de l’equip. Jo portava anys treballant sola i em va encantar la idea de compartir amb companyes afins i amb una visió flexible i integradora de la psicoteràpia.

 

A la web de Matriusques posa que estàs especialitzada en ansietat, relacions i dependència emocional…

Quan has patit dificultats, i jo no en sóc excepció, desenvolupes empatia cap a les persones que passen pels mateixos mal tràngols. Per això tinc un especial interès per les dones que tenen ansietat, les que pateixen en les relacions i les que tenen dependència emocional. Aquest interès em va portar a aprendre i formar-me fins a desenvolupar una expertesa en l’acompanyament terapèutic en aquestes àrees i així poder apoderar les dones per a que siguin mestres de la seva vida emocional tant a nivell individual com relacional.

 

Què et sembla imprescindible per a que la psicoteràpia sigui efectiva?

A més a més de les habilitats, formació i experiència del psicoterapeuta, és imprescindible una molt bona relació terapèutica, i que la pacient estigui en el moment adequat per rebre l’ajuda, ja que cal implicar-se i estar disposat a entrar a les “cavernes” interiors.

 

Què t’ensenya a tu la teva feina?

Tantes coses! A ser millor persona, a estimar, a ser tolerant, a no jutjar, a acceptar, a veure molt més enllà de les aparences, a confiar…. Per mi la psicoteràpia és la meva missió de vida.

 

Quins llibres t’agraden i quins recomanes?

He de confessar que pràcticament tot el que llegeixo té a veure amb la teràpia o el desenvolupament personal o espiritual. Ara mateix, estic llegint un llibre sobre mindfulness, de Thich Nhat Hahn.

Si he de recomanar un llibre, seria “Com hem de parlar perquè els fills escoltin i escoltar perquè els fills parlin”, de Faber i Mazlish. Trobo que és un llibre imprescindible sobre comunicació eficaç i respectuosa amb nens i adolescents, i el que el fa encara més interessant és que una gran part de les estratègies s’apliquen també a la relació entre adults.

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Maria del Mont dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.