

CRISI POSTPART
BÀRBARA PEGA
Sóc la Bàrbara Pega, Psicòloga sanitària i Psicoterapeuta humanista integradora.
Ser mare em va fer adonar que com a psicòloga i psicoterapeuta, els meus coneixements en criança i educació em resultaven insuficients, sobretot vers la revolució interna que estava sentint. Fins aquell moment, ignorava fins a quin punt convertir-se en mare és una transició que es pot viure tan intensament.
Això em va portar a investigar i a compartir vivències amb altres dones que també eren mares. Em vaig adonar que és una etapa delicada a on hi ha falta d’acompanyament, a on les mares ens podem sentir molt soles i tenir la sensació d’arribar a un límit en el qual ens perdem a nosaltres mateixes. Per això la tribu és molt important en aquests moments, així com un procés de mirada interna que ens permeti ressituar-nos al món i poder reconnectar-nos amb la nostra essència.
Tota aquesta vivència, que ara ja fa més de 9 anys, em va portar a la decisió d’especialitzar-me en l’acompanyament psicoterapèutic per a mares, no sols pensant en el seu benestar, sinó també en el dels més petits de la casa, ja que són com esponges de les nostres vivències. Des d’aquest acompanyament, puc aportar a les dones que són mares la possibilitat de transitar la maternitat com una oportunitat immensa de creixement i evolució, sent una vivència positiva per a elles i la resta de la família.

BÀRBARA PEGA
Psicòloga sanitària col.legiada núm.23329.
Psicoterapeuta humanista integradora.
MATRIUSQUES
![IMG_7813[1]](https://matriusques.com/wp-content/uploads/2018/09/IMG_78131-1030x687.jpg)
Volem transformar el món, volem participar en el canvi que el món necessita.
Volem compartir i ajudar-te a integrar el nou paradigma de la salut que situa en el punt de mira les emocions i les relacions amb nosaltres mateixes, amb els altres i amb el món en el seu conjunt.
Si així ho desitges, t’acompanyem a connectar, i a permetre que es doni, la teva capacitat natural d’auto-regulació.
Lluny de centrar-nos en diagnòstics o problemàtiques, oferim aquelles tècniques que sabem que funcionen, que ens han transformat a nosaltres mateixes i que volem compartir des de la joia que ens han aportat.
Testimonis
Em trobava a faltar. La primera vegada que vaig saber que estava embarassada, vaig sentir sorpresa. Malauradament l’embaràs no va seguir endavant. Em vaig sentir buida. Dos anys després va néixer la meva primera filla i és el millor que m’ha passat a la vida. Però ningú et diu el difícil que pot ser a vegades la maternitat. Em sentia culpable per desitjar estar sola a vegades. Amb el temps em vaig anar acostumat i adaptant-me a tenir una personeta més a casa. Fins llavors no sabia que es podia estimar tant a una persona. En el segon embaràs, però, em vaig sentir perduda, tenia la sensació de no saber qui era jo. De l’única cosa de la qual sí que estava segura és que era una mare. Llavors vaig començar a anar a teràpia, perquè volia tornar a connectar amb mi mateixa. Em trobava a faltar. M’ha ajudat i em segueix ajudant a connectar amb la meva nena interior i amb la meva part adulta. M’ajuda a fer que cada dia sigui més conscient dels meus sentiments, em sento feliç perquè cada dia torno a ser jo i així puc ser millor filla, amiga, esposa, mare i dona.
Quan els referents s’esfondren. Jo havia desitjat la maternitat des de l’adolescència i havia dissenyat la meva vida com una preparació per a aquest moment: cuidar-me, informar-me, estalviar diners, tot el que se m’acudia. Però quan va arribar la meva filla, res era com m’havia imaginat. Tots els preparatius no servien de quasi res. Mirava al meu voltant i em sentia com un extraterrestre, no tenia referents que m’agradessin i alhora, rebutjava qualsevol consell, qualsevol intromissió. Vaig decidir tornar a teràpia i allí vaig poder descobrir tot un món intern que mai m’hauria imaginat. Jo sempre havia estat cap a fora i amb la nena, només hi havia una direcció: cap a dins, fer cova amb ella, retrobar qui era jo realment en aquell moment. Va ser una gran troballa. M’emociono només en evocar totes les sensacions que he anat fent meves, revisant la meva vida de dalt baix i finalment, aconseguint un “JO SÓC AQUESTA I ÉS GENIAL SER QUI SÓC, TAL COM SÓC”. Dono gràcies a la maternitat per haver provocat aquesta gran crisi que m’ha fet connectar amb la meva essència més autèntica i m’ha portat a transformar la meva vida: família, amistats, feina, etc.
Ser mare va ser un xoc. Quan em vaig assabentar que estava embarassada una part de mi es va alegrar molt, l’altre estava en xoc, es va espantar i entristir davant de la idea d’haver de deixar de ser dona sent mare. Aquell dia vaig plorar molt. Això només va ser l’inici d’una sensació de perdre’m a mi mateixa cuidant de la meva nena, que va anar creixent fins a un punt que me’n vaig adonar que així no era feliç i això no era bo ni per mi ni per la meva filla ni per la parella. Amb ajuda psicològica m’he pogut retrobar, he après a cuidar-me, a fer de mare de mi mateixa a l’hora que de la meva filla, i he pogut reconciliar-me internament amb les meves diferents parts (mare, dona, esposa, treballadora…).