Paternitat Conscient

-Il·lusions i frustracions que et converteixen en el pare que desitges ser-

(lee el texto en castellano 👇🏽👇🏽👇🏽👇🏽)

TOT COMENÇA AMB UN SOMNI, AMB UNA IL·LUSIÓ…

En Sergi té 31 anys i manté una relació de convivència des de fa 2 anys amb la Clara. Tots dos han decidit ser pares recentment. Per al Sergi això significa un moment cabdal, ja des de nen pensava que quan es fes gran voldria ser pare i a més un gran pare, poder donar-li una criança i una educació al seu futur fill o filla com la que sent que no li van donar a ell. Aconseguir això, demostraria moltes coses, sobretot confirmar el que sent en el seu interior: que sempre va ser una bona persona, capaç d’oferir moltes coses bones.

EL SOMNI ES MATERIALITZA

En ple estiu de 2018 arriba a aquest món una preciosa nena a la qual anomenen Aina.

Tot ha estat molt intens i confús per a Sergi. L’embaràs se li va fer llarg però també tranquil. Va assistir al costat de Clara a totes les classes de preparació al part i va intentar seguir tots els passos prèviament apresos, però així i tot, tot això va suposar per al Sergi una espècie d’explosió, que per molt  avisat que estigués, a l’hora de la veritat no sabia molt bé  que calia fer, excepte intentar acompanyar a Clara en tot moment com bonament podia.

Mai oblidarà aquests moments tan intensos, i impactants com: les fortíssimes apretades de la Clara a les seves mans i avantbraços, la seva cara (la de Clara) descomposta i agraïda quan li van deixar entrar a la sala de part i com això li va tocar el cor, igual que el moment en el qual l’Aina va veure la llum per primera vegada i va trencar en un  plor sonor, o quan la hi van donar perquè l’agafés embolicada en una manteta i quan finalment li va tallar el cordó umbilical… Tot això, tan intens emocionalment per a ell i alhora realment bell i inoblidable.

I ARRIBA L’ATERRATGE (una miqueta forçós)

En tornar a la llar, el Sergi es troba extenuat però amb la sensació d’haver viscut una nit de reis.

La primera nit a casa, l’Aina la passa plorant durant moltes estones malgrat tots els intents, tant per part de Clara com de Sergi, per a abrigallar-la i calmar-la.

Això es continua repetint amb freqüència en les setmanes següents i encara que des del servei de pediatria no li donen major importància, ja que la nena aparenta estar sana en tots els aspectes. Ells, lògicament segueixen preocupats.

Els dies van passant i a Sergi se li acaba la baixa per paternitat i reprèn el seu treball. Li costa rendir com abans i de fet té la sensació que no acaba de recuperar-se del cansament que va acumulant, ja que a les nits i a pesar que Aina es troba molt més tranquil·la, ell no dorm bé, dorm amb un ull obert i un altre tancat per la tensió que la seva filla torni a plorar o li passi alguna cosa…

A sobre, cada vegada que torna a casa després de la jornada de treball, sol trobar a la Clara trista o enfadada. Just en seure al sofà, tot són queixes i laments…”que si no agafa bé el pit, que si avui no ha parat de plorar!! i en Sergi ja no sap què més pot fer per a ajudar-la.

Als 4 mesos del naixement d’Aina, els plors sembla que han tornat per a quedar-se, aquests a més són amb més intensitat encara. Segons el pediatre són els “famosos” còlics però tot això no fa més que aguditzar la situació que viuen a casa.

Passa molt poc temps amb l’Aina i el poc que hi passa, no té la sensació de gaudir-la. És més, hi ha ocasions en què no vol ni veure-la, i a la Clara tampoc.

En Sergi sap en el seu interior que ha arribat a un punt en el qual ja no pot més. Cada dia li costa un gran esforç aixecar-se, i moltes vegades fa temps de més a la feina per a arribar a casa quan més tard millor. 

L’arribada de cada cap de setmana la viu amb molta tristesa i fastigueig. Té unes ganes infinites de sortir amb els seus amics amb els quals hi parla ben poc però no s’atreveix a parlar de res d’això amb Clara. En realitat té molta por a la seva reacció, i intueix que és qüestió de poc temps que si això segueix així, acabi anant-se de casa. Encara que d’altra banda, se sent culpable per sentir tot això i hi ha una part d’ell que no vol fer-ho.

Literalment se sent en un atzucac i no sap què més fer per a solucionar aquesta situació. “Què ha passat amb la meva vida? Jo no vull estar ni sentir-me així” pensa cada dia en anar-se’n a dormir, mentre un dolor profund l’inunda.

SOLUCIONAR-HO TOT AMB EL CAP SENSE ESCOLTAR ABANS Al COR

Davant la desesperació que sent amb la situació que està vivint, en Sergi parla amb un amic seu que també és pare. Parlen llargament, se sent comprès però s’adona que això no és suficient per a donar la volta al que està vivint. Llavors el seu amic li explica que ell va acudir a un psicòleg especialitzat en paternitat conscient i que això va suposar un abans i un després en la seva vida.

En Sergi decideix acudir a un especialista com va fer en el seu moment el seu amic, amb l’esperança que pugui ajudar-lo a revertir la situació.

En la primera sessió, el psicòleg li diu una frase que li fa pensar: “Els homes tendim a solucionar-ho tot amb el cap sense escoltar abans el cor”

Amb aquesta frase i la conversa llarga i tendida d’aquesta primera trobada, Sergi fa un clic i comença a veure el sentit de moltes coses i amb això recobra una sensació que semblava que no experimentava des de feia una eternitat. L’alleujament que sent i l’esperança de veure llum al final del túnel, fan que torni a sentir ganes i il·lusió per la seva relació amb la seva dona i la seva filla.

VIVINT LA PATERNITAT CONSCIENT

En la seva segona trobada amb el psicòleg, Sergi sent clarament que comença a remuntar, a veure-li sortida real a aquest carreró en el qual se sentia atrapat.

L’ajuda i orientació que Sergi rep en cadascuna de les següents sessions, fa que prengui consciència que si bé era cert que estava travessant una etapa dura i delicada, no sols hi havia sortida com ell mateix ja començava a entreveure, sinó que això no suposava haver de tirar per terra tots els preciosos moments viscuts durant l’embaràs i el part, ni la seva relació de parella o la recent paternitat.

A poc a poc la consciència de Sergi va anar prenent forma fins a donar-li la volta a la situació en la qual es trobava abans d’iniciar el procés terapèutic. I aconsegueix:

  • Detectar i connectar a les motivacions que realment li van impulsar a prendre la decisió de ser pare per a mobilitzar-se des d’allí en cadascuna de les seves accions.
  • Ser capaç d’acollir les seves emocions i sentiments sense judicis, entendre’ls i gestionar-los adequadament. I per tant també, a entendre més profundament a la seva persona, qui és i allò tant important que veritablement “batega” dins seu
  • Adonar-se dels seus principals recursos i potencialitats com a persona, i com els pot posar al servei d’aquesta situació, de manera concreta.
  • Veure les necessitats de la seva parella, comprendre i empatitzar amb ella de forma més realista, escoltar-la de debò, i al mateix temps anar acceptant i assumint que les seves necessitats i criteris no tenien per què coincidir.
  • Veure el gran valor de la funció d’un pare en aquests primers moments i concretament en què consistia això en el seu cas.
  • Ser conscient dels seus límits personals (que no limitacions) i de fins a on podia arribar com a pare i com a parella.
  • Prendre consciència de la seva condició d’home, a més de pare i parella, i el seu significat, implicacions i condicionants en un sentit no pejoratiu, fins i tot d’observar les seves potencialitats en aquest sentit i aprofitar-les per a aquesta situació.
  • Saber que la seva sexualitat no s’havia perdut, només que necessitava ser redefinida en aquests moments i manejada d’altres formes que no tenien per què deixar de ser satisfactòries.
  • Prendre consciència de la suprema importància tant de demanar ajuda i recolzar-se en altres persones, com de no dependre de ningú per a cuidar-se a si mateix, en la seva salut física, mental i emocional.
  • Connectar amb la seva autèntica capacitat amorosa, de com aquesta podia ser expressada i manifestada en el seu cas particular, no sols amb la seva parella i la seva filla, també amb el seu entorn i amb ell mateix.

Si ara mateix traguéssim el cap a la finestreta de la casa de Sergi, podríem veure’l somrient i tranquil al costat d’una Clara serena i una Aina de 2 anyets alegre i trapella explorant i tocant tot el que hi ha en al menjador.

El Sergi d’ara, és un Sergi renovat que comprèn perfectament aquells dos vells i savis proverbis: que “aquell que no sap és com el que no hi veu” i “si camines sol  arribaràs més ràpid, però si ho fas acompanyat arribaràs més lluny”. Els comprèn perfectament perquè ell va decidir demanar ajuda i va decidir ser conscient. Gràcies a això i a tot aquest procés de paternitat que ha viscut en carn pròpia i que continua avui dia, se sent cada dia més savi i més obert de cor, permetent-li alhora viure cadascuna de les experiències que ser pare li regala des d’un estat de calma, autoconfiança i seguretat.

Hi ha alguna cosa de la història del Sergi que et ressona? T’ha passat a tu o coneixes algú que li ha passat?

A Matriusques disposes d’un servei atès por un home que també és pare, com tu, i a més de ser psicòleg professional ha viscut realment en primera persona totes aquestes situacions.

Des d’aquest servei, ell t’acompanyarà i t’orientarà perquè puguis entendre que  experimentar tots aquests sentiments és absolutament normal,  té la seva raó de ser i també la seva manera específica per a reconduir-ho.

Demana’ns una entrevista gratuïta i valorarem conjuntament l’acompanyament que s’adapta millor a les teves necessitats.

Autor: Jose Angulo, Psicòleg i Psicoterapeuta, especialitzat en masculinitat i paternitat conscients.

PATERNIDAD CONSCIENTE

-Il·lusiones y frustraciones que te convierten en el padre que desesas ser-

TODO COMIENZA CON UN SUEÑO, CON UNA ILUSIÓN…

Sergi tiene 31 años y mantiene una relación convivencial desde hace 2 años con Clara. Ambos han decidido recientemente ser padres. Para Sergi esto significa un momento cumbre, ya desde niño pensaba que cuando se hiciese mayor querría ser padre y además un gran padre, poder darle una crianza y una educación a su futuro hijo o hija como la que siente que no le dieron a él. Conseguir esto, demostraría muchas cosas, sobre todo confirmar lo que siente en su fuero interno: que siempre fue una buena persona, capaz de dar mucho y muy bueno de sí mismo.

EL SUEÑO SE MATERIALIZA

En pleno verano de 2018 llega a este mundo una preciosa niña a la que llaman Aina. 

Todo ha sido muy intenso y confuso para Sergi. Vivió el embarazo como largo pero tranquilo, asistió junto a Clara a todas las clases de preparación al parto e intentó seguir todos los pasos previamente aprendidos, pero aun así, todo ello supuso para Sergi como una especie de explosión, que por muy sobre aviso que estuviera, a la hora de la verdad no sabía muy bien qué y cómo hacer, salvo intentar acompañar a Clara en todo momento como buenamente podía. 

Jamás olvidará esos momentos tan intensos, e impactantes como: los fortísimos apretones de Clara en sus manos y antebrazos, su cara (la de Clara) descompuesta y agradecida cuando le dejaron entrar a la sala de parto y cómo eso le tocó el corazón, al igual que el momento en el que Aina vio la luz por primera vez y rompió en un sonoro llanto, o cuando se la dieron para que la cogiera envuelta en una mantita y cuando finalmente le cortó el cordón umbilical… Todo ello, tan intenso emocionalmente para él pero a la vez realmente hermoso e inolvidable.

Y LLEGA EL ATERRIZAJE (un tanto forzoso)

Al regresar al hogar, Sergi se encuentra extenuado pero con la sensación de haber vivido una noche de reyes. 

La primera noche en casa, Aina la pasa buena parte del tiempo llorando a pesar de todos los intentos, tanto por parte de Clara como de Sergi, para arroparla y calmarla. 

Esto se sigue repitiendo con frecuencia en las semanas siguientes y aunque desde el servicio de pediatría no le dan mayor importancia, ya que la niña aparenta estar sana en todos los aspectos, ellos lógicamente siguen preocupados. 

Los días van pasando y a Sergi se le termina la baja por paternidad y retoma su trabajo. Le cuesta rendir como antes y de hecho tiene la sensación de que no termina de recuperarse del cansancio que va acumulando, ya que por las noches y a pesar de que Aina se encuentra mucho más tranquila, él no duerme bien, duerme con un ojo abierto y otro cerrado por la tensión de que su hija vuelva a llorar o le pase algo…

Para colmo, cada vez que regresa a casa después de la jornada de trabajo se suele encontrar a Clara o bien triste o bien enfadada. Nada más sentarse en el sofá, todo son quejas y lamentos…”¡¡que si no coge bien el pecho, que si hoy no ha parado de llorar!! y Sergi ya no sabe qué más hacer para ayudar.

A los 4 meses desde el nacimiento de Aina, los llantos parece que han regresado para quedarse, estos además son con más intensidad aún. Según el pediatra son los “famosos” cólicos pero todo ello no hace más que agudizar la situación que viven en casa.

Apenas pasa tiempo con Aina y lo poco que está no tiene la sensación de disfrutarla, es más, hay ocasiones en que no quiere ni verla, y a Clara tampoco.

Sergi sabe en su interior que ha llegado a un punto en el que ya no puede más. Cada día le cuesta un triunfo levantarse, y muchas veces hace tiempo de más en el trabajo para llegar lo más tarde posible a casa. 

La llegada de cada fin de semana la vive con mucha tristeza y fastidio. Tiene unas ganas infinitas de salir con sus amigos con los que apenas habla ya, pero no se atreve a hablar tampoco de nada de esto con Clara, en realidad tiene mucho miedo a su reacción, e intuye que es cuestión de poco tiempo que si esto sigue así, acabe yéndose de casa. Aunque por otro lado, se siente culpable por sentir todo esto y hay una parte de él que no quiere hacerlo. 

Literalmente se siente en un callejón sin salida y no sabe qué más hacer para solucionar esta situación. “¿Qué ha pasado con mi vida? Yo no quiero estar ni sentirme así” piensa cada día al irse a dormir, mientras un dolor profundo lo inunda.

SOLUCIONARLO TODO CON LA CABEZA SIN ESCUCHAR ANTES AL CORAZÓN

Ante la desesperación que siente con la situación que está viviendo, Sergi habla con un amigo suyo que también es padre. Hablan largo y tendido, se siente comprendido pero se da cuenta que eso no es suficiente para dar la vuelta a lo que está viviendo, entonces su amigo le cuenta que él acudió a un psicólogo especializado en paternidad consciente y que eso supuso un antes y un después en su vida. 

Sergi decide acudir a un especialista como hizo en su día su amigo, con la esperanza de que pueda ayudarle a revertir la situación.

En la primera sesión, el psicólogo le dice una frase que le hace pensar: “Los hombres tendemos a solucionarlo todo con la cabeza sin escuchar antes el corazón” 

Con esta frase y la conversación larga y tendida de este primer encuentro, Sergi hace un click y empieza a ver el sentido de muchas cosas y con ello recobra una sensación que parecía que no experimentaba desde hacía una eternidad, El alivio que siente y la esperanza de ver  luz al final del túnel, hacen que vuelva a sentir ganas e ilusión por su relación con su mujer y su hija.

VIVIENDO LA PATERNIDAD CONSCIENTE

En su segundo encuentro con el psicólogo, Sergi siente claramente que comienza a remontar, a verle salida real a ese callejón en el que se sentía atrapado. 

La ayuda y orientación que Sergi recibe en cada una de las siguientes sesiones, hace que tome consciencia de que si bien era cierto que estaba atravesando una etapa dura y delicada, no solo había salida como él mismo ya comenzaba a entrever, sino que también esto no tenía por qué suponer el echar por tierra todos los preciosos momentos vividos durante el embarazo y el parto, ni su relación de pareja o reciente paternidad.

Poco a poco la consciencia de Sergi va tomando forma hasta darle la vuelta por completo a la situación en la que se encontraba antes de iniciar el proceso terapéutico. Y consigue:

  • Detectar y conectar con las motivaciones que realmente le impulsaron a tomar la decisión de ser padre para movilizarse desde allí en cada una de sus acciones.
  • Ser capaz de acoger sus emociones y sentimientos sin juicios, entenderlos y gestionarlos adecuadamente. Y por lo tanto también, a entender más profundamente a su persona, quién es y lo importante que verdaderamente “late” dentro de él.
  • Darse cuenta de sus principales recursos y potencialidades como persona, y en lo concreto, cómo los puede poner al servicio de esta situación.
  • Ver las necesidades de su pareja, comprender y empatizar con ella de forma más realista, escucharla de verdad, y al mismo tiempo ir aceptando y asumiendo que sus necesidades y criterios no tenían por qué coincidir.
  • Ver el gran valor de la función de un padre en estos primeros momentos y concretamente en qué consistía esto en su caso.
  • Ser consciente de sus límites personales (que no limitaciones) y de hasta dónde podía llegar como padre y como pareja.
  • Tomar consciencia de su condición de hombre, además de padre y pareja, y su significado, implicaciones y condicionantes en un sentido no peyorativo, incluso de observar sus potencialidades en este sentido y aprovecharlas para esta situación.
  • Saber que su sexualidad no se había perdido, solo que necesitaba ser redefinida en estos momentos y manejada de otras formas que no tenían por qué dejar de ser satisfactorias.
  • Tomar consciencia de la suprema importancia tanto de pedir ayuda y apoyarse en otros como de no depender de nadie para cuidarse a sí mismo,  en su salud física, mental y emocional. 
  • Conectar con su auténtica capacidad amorosa, de cómo esta podía ser expresada y manifestada en su caso particular, no solo con su pareja y su hija, también con su entorno y con él mismo.

Si ahora mismo nos asomáramos a la ventanita de la casa de Sergi, podríamos verlo sonriente y tranquilo junto a una Clara serena y una Aina de 2 añitos alegre y revoltosa explorando y tocando todo lo que hay en el salón. 

El Sergi de ahora, es un Sergi renovado que comprende perfectamente aquellos 2 viejos y sabios dichos: de que “aquel que no sabe es como el que no ve” y “si caminas solo llegarás más rápido, pero si lo haces acompañado llegarás más lejos”, los comprende perfectamente porque decidió pedir ayuda y decidió ser consciente. Gracias a ello y a todo este proceso de paternidad que ha vivido en carne propia y que continúa a día de hoy, se siente cada día más sabio y más abierto de corazón, permitiéndole a la vez vivir cada una de las experiencias que ser padre le regala desde un estado de calma, autoconfianza y seguridad.

¿Hay algo en la historia de Sergi que te resuena? ¿Te ha pasado a ti o conoces alguien que le ha pasado?

En Matriusques dispones de un servicio atendido por un hombre que también es padre, como tú, y además de ser psicólogo profesional ha vivido realmente en primera persona todas estas situaciones.

Desde este servicio, él te acompañará y te orientará porque puedas entender que experimentar todos estos sentimientos es absolutamente normal, tiene su razón de ser y también su cauce para reconducirlo.

Pídenos una entrevista gratuïta i valoraremos conjuntamente el acompañamiento que se adapta mejor a vuestras necesidades.

Autor: Jose Angulo, Psicólogo y Psicoterapeuta, especializado en masculinidad y paternidad conscientes.