, , ,

Entrevista a la Maria del Mont Llosas

 

 

La Maria del Mont ens rep en un pis de l’Eixample, on disposa d’un espai ampli, confortable i acollidor on atén els seus pacients. Des del primer moment, hom s’hi sent com a casa. I aquest acolliment hom també el sent a nivell personal, pel tracte planer i dolç que ens dispensa només entrar-hi. Mare d’una nena de 7 anys, cultiva i practica la meditació, les arts plàstiques, el ball i l’activitat física, que si pot ser en contacte amb la natura, és encara millor.

Maria del Mont Llosas Losfeld, aquest nom sembla molt català i estranger alhora, oi?

Si… el meu pare era català i em va posar un nom de la seva terra, la Garrotxa. El meu nom prové del santuari de la Mare de Déu del Mont, situat a dalt d’una muntanya prepirinenca on Mossèn Cinto Verdaguer va escriure part de la seva obra, i que té unes vistes precioses. La meva mare era francobelga i per això el cognom de Losfeld. I jo tinc la doble nacionalitat francoespanyola.

 

Llavors, treballes en català, castellà i també en francès?

Ofereixo psicoteràpia en 4 idiomes:  català, castellà, francès i anglès.

Tinc la sort que els meus pares em van portar al Liceu Francès de Barcelona i d’entrada ja tenia doncs 3 idiomes. De nena, també vaig estudiar l’anglès, i a més he viscut 5 anys a Londres.

 

Ets psicòloga, però també ets farmacèutica i has fet un doctorat de bioquímica i biologia molecular del càncer…

Sí, el meu recorregut no ha estat lineal que diguem… la ciència i la salut sempre m’han agradat i entre les vàries carreres que m’atreien, vaig decidir farmàcia. Com que sóc una persona curiosa i amb molta set de coneixement, vaig voler continuar amb una carrera investigadora i em vaig llançar a fer el doctorat. En acabar però, tot i que va ser molt interessant, el meu cor em demanava tenir una incidència en el benestar de les persones. De fet, quan estava escrivint la tesi doctoral, vaig treballar en una farmàcia i vaig fer passar tanta gent a la rere botiga per a que m’expliquessin els seus “mals”, i això em fascinava: escoltar, escoltar de debò, amb el cor obert, tenia un efecte profund amb les persones. I ho vaig veure clar: volia dedicar la meva vida a ajudar les persones de manera directa, a ser més felices i que se sentissin més lliures i plenes.

 

I llavors… vas estudiar psicologia?

Abans de fer la carrera universitària vaig dedicar-me uns anys a explorar el món de la psicoteràpia, el coaching i el desenvolupament personal de manera intensiva. Vaig començar, quan era encara a Londres, amb la hipnosis i la PNL (programació neurolingüística). Paral·lelament vaig conèixer el món del mestre espiritual Osho, que va ser tota una revolució per mi, i es van obrir moltes portes internes i possibilitats. També vaig conèixer en Claudio Naranjo, amb qui vaig fer el programa SAT, programa que engloba l’eneagrama, la teràpia Gestalt, la teràpia psicocorporal, i la meditació. He fet moltíssimes més coses: formació en teràpia corporal integrativa, neuroprocessament del trauma, constel·lacions familiars, codepedència emocional i sanació de la nena interior, focusing, …i molt més. Bé, la veritat és que des que vaig començar no hi ha hagut any en que no estigui en formació. M’encanta aprendre i m’apassiona la psique i el ser. Crec que no deixaré mai d’estudiar i de formar-me.

 

Veig que també t’interesses per la meditació i el mindfulness…

Sí, molt. De fet les pràctiques contemplatives van començar a fer part de la meva vida abans i tot de saber que em dedicaria a la psicoteràpia. Al 2001 vaig fer el meu primer retir de meditació a un ashram del Nord de l’Índia, i aquest estiu he tornat a fer una estada a Plum Village, comunitat del mestre espiritual vietnamita Thich Nhat Hanh.

La meditació aporta més serenitat, consciència, claredat, i alegria! A més, la pràctica contemplativa es pot aplicar a tots els aspectes de la vida, a la feina, les relacions, la teràpia, al projecte vital…

 

 Tens una formació molt àmplia i eclèctica, com cases aquestes diferències en la teva pràctica?

És cert que és molt àmplia i eclèctica, i és que penso fermament que no hi ha model que doni resposta a totes les casuístiques. Les persones som totes diferents i úniques, i a més a més estem en canvi constant. Així, la meva formació i experiència em permeten emprar el que penso que millor servirà a cada persona i la seva demanda.

 

Com has arribat a Matriusques?

Vaig conèixer la Cristina Salvia a la tardor de 2017 en una formació i ens vam caure bé de seguida.

Les nostres personalitats, i els nostres camins de vida i formació tenien paral·lelismes importants. Jo oferia un curs destinat a mares, pares i educadors, sobre comunicació amb nens i adolescents, que va interessar molt a la Cristina, i vam iniciar una col·laboració. Al cap d’uns mesos la Cristina em va proposar formar part de l’equip. Jo portava anys treballant sola i em va encantar la idea de compartir amb companyes afins i amb una visió flexible i integradora de la psicoteràpia.

 

A la web de Matriusques posa que estàs especialitzada en ansietat, relacions i dependència emocional…

Quan has patit dificultats, i jo no en sóc excepció, desenvolupes empatia cap a les persones que passen pels mateixos mal tràngols. Per això tinc un especial interès per les dones que tenen ansietat, les que pateixen en les relacions i les que tenen dependència emocional. Aquest interès em va portar a aprendre i formar-me fins a desenvolupar una expertesa en l’acompanyament terapèutic en aquestes àrees i així poder apoderar les dones per a que siguin mestres de la seva vida emocional tant a nivell individual com relacional.

 

Què et sembla imprescindible per a que la psicoteràpia sigui efectiva?

A més a més de les habilitats, formació i experiència del psicoterapeuta, és imprescindible una molt bona relació terapèutica, i que la pacient estigui en el moment adequat per rebre l’ajuda, ja que cal implicar-se i estar disposat a entrar a les “cavernes” interiors.

 

Què t’ensenya a tu la teva feina?

Tantes coses! A ser millor persona, a estimar, a ser tolerant, a no jutjar, a acceptar, a veure molt més enllà de les aparences, a confiar…. Per mi la psicoteràpia és la meva missió de vida.

 

Quins llibres t’agraden i quins recomanes?

He de confessar que pràcticament tot el que llegeixo té a veure amb la teràpia o el desenvolupament personal o espiritual. Ara mateix, estic llegint un llibre sobre mindfulness, de Thich Nhat Hahn.

Si he de recomanar un llibre, seria “Com hem de parlar perquè els fills escoltin i escoltar perquè els fills parlin”, de Faber i Mazlish. Trobo que és un llibre imprescindible sobre comunicació eficaç i respectuosa amb nens i adolescents, i el que el fa encara més interessant és que una gran part de les estratègies s’apliquen també a la relació entre adults.

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Maria del Mont dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.

, ,

Entrevista a la Vanessa Barros

 

 

1.- Qui és Vanessa Barros?

Una dona en constant creixement i canvi. Una enamorada de l’ànima femenina que de petita somiava amb canviar el món, que mirava al seu voltant, escoltava i observa als adults que l’envoltaven i sentia que hi havia molta por i molta fam d’amor. Això em va portar a estudiar psicologia perquè volia entendre la ment humana, i a una recerca constant d’eines, maneres i fórmules per a la felicitat, l’autoconeixement i la connexió amb una mateixa i amb els altres.

 

2.- A què et dediques habitualment?

Actualment sóc psicoterapeuta especialitzada en autoestima femenina i processos de separació.
M’he especialitzat en la psique femenina perquè és la meva, i perquè sento que realment som les dones les que hem d’empoderar-nos ara, des de l’amor, per crear aquest món més suau i respectuós que el planeta necessita.

 

3.- Què significa per a tu formar part de Matriusques?

Per a mi formar part de Matriusques és formar part del canvi de paradigma que s’està donant a escala mundial i planetària. És poder treballar en col·laboració, fent cercle, fent equip, mai en piràmide ni en competició. És treballar com jo crec que s’ha de treballar: des del respecte a la diferencia, sabent que la diferencia enriqueix i nodreix qualsevol projecte. És un regal i em sento super agraïda de formar part de Matriusques i de què Matriusques formi part de mi.

 

4.- Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

Pot sonar “cursi”, però ha sigut l’amor i l’amistat el que m’ha portat fins a Matriusques. Sóc amiga de la Cristina Salvia des de fa més de 10 anys i de seguida que ens vam conèixer, ens vam reconèixer com a dues buscadores de l’autenticitat i la pau. Des de llavors hem fet un camí juntes, i quan Cristina em va parlar de Matriusques em vaig enamorar del projecte perquè els valors i la missió d’aquest ressonen totalment amb els meus i amb el que vull aportar al món.

 

5.- En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

Amb les corrents que miren a l’ésser humà com un tot: cos, ment, esperit, relacions, present, passat i futur.
Corrents que integren i ajuden a cohesionar totes aquestes parts des de l’amor i la coherència, sense etiquetar ni jutjar.

 

6.- A part de psicòloga veig que t’has format també com a Renaixedora. Ens pots parlar una mica d’això?

Actualment el Renaixement per a mi és una tècnica de respiració conscient meravellosa, que faig servir com a eina d’alliberament emocional dins dels processos de psicoteràpia de les meves pacients.

És difícil d’explicar en què consisteix perquè és una experiència molt vivencial, però et puc dir que si t’entregues a l’experiència és un viatge meravellós.

Alliberant la nostra respiració alliberem parts de la nostra psique, i millorant la nostra consciència respiratòria, millora la nostra salut, els nostres pensaments i la nostra capacitat d’estar presents.

Jo fins i tot crec que si respiréssim bé estaríem molt més sans i moltes malalties no arribarien a desenvolupar-se, per què amb la respiració es netegen i s’alimenten les nostres cèl·lules, i unes cèl·lules netes són unes cèl·lules sanes.

 

7.- Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicològica?

Acceptació i coherència.
Acceptació de totes les nostres parts, del nostre passat i la nostra història, de les nostres llums i les nostres ombres, per poder sentir-nos cohesionant interiorment i estimar el que som.
I coherència entre el que pensem, el que sentim i el que fem. Si no hi ha aquesta coherència interna quelcom grinyola dins nostre i arriba l’ansietat, l’angoixa i el malestar emocional.
I perquè existeixin aquesta acceptació i aquesta coherència, és imprescindible un autoconeixement i una capacitat d’escoltar-nos que no ens han ensenyat i és que el facilitem a la teràpia de Matriusques.

 

8.- Què t’ensenya a tu la teva feina?

Tinc la gran sort de tenir una feina que m’apassiona i que és un exercici constant de presència, acceptació i connexió: amb mi mateixa i amb l’altra persona.
Una feina que t’obliga a estar en constant formació, creixement i evolució per poder acompanyar a les persones que venen a la consulta d’una forma autèntica i de cor obert.

 

9.- Quin és el teu últim descobriment terapèutic?

La tècnica de la Biografia Humana de la Laura Gutman. Molt interessant.

 

10.- Què t’emociona?

Moltes coses!! La natura, la música, el cinema, la meva feina, l’amistat… Tot allò que em faci sentir que formo part de quelcom més gran.

 

11.- Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

M’agraden molt els contes, i recomano sovint llibres que són petites fàbules o contes inspiradors tipus:

¿Dónde están las Monedas? de Joan Garriga,

Historia de un caracol que descubrió la importancia de la lentitud , de Luís Sepúlveda.

Mujeres que corren con los Lobos, de Clarissa Pinkola Estès.

 

12.- I música, també els recomanes audicions?

Sovint faig servir música per les dinàmiques grupals i en algunes sessions individuals. Després sempre em pregunten per escoltar-la a casa.
I també solc recomanar sessions de Yoga Nidra, com les que té la Cristina Salvia al Soundcloud.

 

13.- Quin desig posaries dins d’una botella?

Que cada persona pogués veure i sentir el gran tresor que és, estimar-se plenament, i des d’aquí donar-se al món. Imagina’t quin món tindríem!

 

 

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Vanessa Barros dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.