, , , ,

De parella a família

ELS REPTES

Vols créixer com a persona? Vols conèixer-te profundament i evolucionar en aquells aspectes que tens tranquil·lets a la zona de confort? No cal que facis una volta al món, un backpacking per l’Índia o pels Andes. Hi ha una manera que és relativament més fàcil, més barata i té una menor petjada ecològica: busca, troba i crea una relació de parella. 

Les relacions personals íntimes són el terreny de joc que activa els records d’experiències viscudes que ens han format i conformat com a persones. En tot allò que ens passa i tot allò que fem amb la parella hi podrem veure reflectits la manera en què hem après a relacionar-nos i per tant, a viure i sobreviure. Els éssers humans sobrevivim en tant que ens relacionem i per això, les relacions seran el nucli de la nostra vida. Com ens apropem a l’altre? com ens en protegim? com el busquem? com el rebutgem? com l’ataquem? quin equilibri trobem en els intercanvis? necessito que l’altre faci un pas per a jo fer-ne un altre? confio, no confio? m’obro, em tanco? dono? rebo més del que dono o menys? en quin grau em permeto necessitar a l’altre? i així fins a l’infinit… la parella, en tant que relació íntima, és un gran laboratori on poder observar-te en tots aquests aspectes per a comprendre la teva naturalesa i aventurar-te a explorar-la tan profundament com vulguis en el teu viatge interior. 

Però, i si no en tens prou? I si vols créixer encara més, descobrint tots aquells aspectes que estan a l’ombra més invisible, tot allò que pensaves que ja tenies superat i que segurament li faltava una nova tongada de “posar cera, polir cera” al teu ésser? No cal que facis un màster d’hipnosis, ni una formació Gestalt, ni viatgis a l’Amazònia profunda. També hi ha una manera natural i a l’abast, que en aquest cas pot resultar més o menys fàcil, segur que serà més cara i menys rendible que un màster i tindrà un fort impacte sobre l’escorça terrestre: tingues descendència.

La resposta a les preguntes que he formulat més amunt o les que puguin sorgir en cada família no es donen com un sol enunciat verbal, integrat i adult: “Perdona, carinyo és que quan em telefones cada dia per parlar, em tanco i desapareixo perquè sento un cert ofec i busco espais per a respirar fins que torno a sentir que tinc ganes d’estar amb tu” o bé “ai, ho sento, se m’ha oblidat de dir-te que em costa moltíssim confiar en les persones que diuen que m’estimen perquè he après que també poden fer mal i em vull protegir del dolor que sento, que és igual al que vaig sentir en la meva infància amb els que em cuidaven”. 

És evident que això no succeeix així d’ortopèdic ni a casa dels terapeutes més avançats, ni dels meditadors més consagrats. Com succeeix, doncs? Amb comportaments: el que sent que necessita aire, desapareix i el que vol contacte, insisteix. I el que vol i no vol, s’apropa i s’allunya fent que l’altre, es quedi desorientat/da. La comunicació es realitza en la vida a través dels comportaments que tenim. A través d’aquests comportaments, repetim allò que vam aprendre a fer en les nostres primeres interaccions i va funcionar. Per això costa tant de canviar, perquè allò que vam fer un cop i va funcionar, ho repetirem fins i tot quan ja no funcioni.

El que marca quin tipus de comportament tenim en una situació determinada serà l’estat fisiològic intern, que pot ser de tres tipus:

  • quan estem en una situació coneguda, segura, estem relaxats i tindrem comportaments dirigits a estar bé i a estar bé amb els altres. 
  • quan percebem algun tipus de demanda o perill extern, s’activa la part que s’encarrega de resoldre els problemes o de fugir-ne. 
  • si la situació és tan crítica que sentim que no podem fer res per escapar-ne, ens quedem paralitzats, com si allò no anés amb nosaltres, fora de joc. 

Com a éssers vius, tenim un llegat de la saviesa biològica més afinada per a adaptar-nos al nostre medi. I el sistema nerviós està contínuament atent codificant la informació de l’entorn per a assegurar la supervivència. Segons el que interpretem de l’entorn, s’activaran uns tipus de respostes o uns altres.

 

ELS CANVIS 

Així que ens trobem en aquell punt que has assumit el gran repte (amb més o menys consciència) i et trobes que la teva vida canvia de soca-rel (passa exactament allò que ja t’havien avisat i que tu no sabies de què parlaven). I en menys d’un any, tens grans canvis en lo professional i lo laboral, t’has de reubicar en la família extensa, en les amistats… les prioritats, l’economia, els espais, els horaris, els hàbits que es capgiren i si ets la gestant, et canvia la forma del cos, la gana, la digestió, el son i la son, la calor, el pipi, els pits, els cabells, la cara, la talla de la roba i de les sabates i així seguiríem fins arribar a descriure el TOT.

La demanda adaptativa de la situació és tan gran que dispara la part que s’encarrega de resoldre els problemes, la que posa la màquina en moviment: el cor s’accelera, la respiració és més ràpida i entretallada, la visió s’enfoca i diu som-hi! L’adrenalina es converteix en un combustible imprescindible per a poder arribar a tot, per a poder prendre les mil i una decisions, que saps que és millor si són consensuades.

Des de la més petita decisió, com pot ser per exemple, si posem la vitamina K oral o intramuscular fins a altres decisions més importants, com el nom que portarà la criatura, els valors de cada membre de la parella es posen sobre la taula de diàleg. I cal que dins de la parella ja hi hagi una cultura del diàleg suficientment establerta per a poder sostenir l’allau d’acords que caldrà prendre.

Tenim, doncs, que a la mare li suposa una crisi personal de gran envergadura perquè ha d’adaptar-se a una nova vida que serà molt diferent de la seva vida anterior pel que fa a l’atenció que podrà oferir a les pròpies necessitats i a les que podia oferir als altres. Entre ells, a la parella.

A l’altra figura parental, també li suposa una crisi personal, que arriba de manera diferent però també l’afecta de manera molt profunda.

Hi afegim una diferència en el tempo adaptatiu entre els dos membres: si ets la que s’ha quedat embarassada, portaràs 9 mesos de transformació corporal, hormonal, cerebral quan arriba el moment de tenir el nadó en braços, però si no has gestat, no hauràs estat tan conscient de tota l’adaptació que ja estava fent l’altra i fins i tot et poden haver sorprès tots els preparatius que semblaven “innecessaris”.

Per tant, la parella passa de tenir aquesta fórmula

      (a    + b)

a ser una família amb aquesta fórmula

      ((a) + ((b)) + c)

On la mare està en crisi personal (b) i per tant, en revisió, la figura parental (a) també, i a més a més, apareix un nou membre, amb el/la qual la mare estarà fusionada en una díada (b+ c).

El que veiem a la foto revelada són dues persones fent coses noves al voltant d’una persona nova, però al negatiu, hi veiem dues persones en una situació d’adaptació extrema a tots els nivells, que a vegades la viuen en connexió i a vegades, en solitari. 

Quan la maquinària adaptativa va fent la seva feina, l’adrenalina baixa de tant en tant i apareixen moments de descans, recuperació, plaer i de retrobament amb l’altre que alimenten la relació, però si la situació és desbordant, és possible que hi hagi una retirada cap endins, la congelació, on la relació perd força, perd vida. I les crisis adaptatives de dues persones es converteixen en una crisi de parella.

 

FER DE LA CRISI UNA OPORTUNITAT

S’ha obert la falla psicològica i les dues plaques tectòniques permeten observar el magma que hi ha a la profunditat. Estàs en un moment crucial per poder-te observar i et coneguis en aquesta situació límit. Tens a les teves mans l’oportunitat de descobrir en un nivell més profund de l’espiral tot allò que quedava pendent. 

Ara bé, per descobrir el tresor amagat hauràs de sortejar alguns obstacles, com per exemple: 

  • la creença que aquesta etapa ha d’estar amarada de felicitat i que “lo important és que esteu bé” i que tota la resta no és ni rellevant ni cal donar-li gaire atenció.
  • la por de que si et capbusses en la crisi personal i entres en les emocions de tristesa, puguis entrar en una depressió postpart o no puguis sostenir a la parella.
  • la por que si obriu espais de comunicació profunda us portarà a més distància si es destapen temes que estan pendents i amagats en l’obscuritat.

Si superes aquests impediments i prens el repte que t’arriba amb la vida, de convertir la crisi personal en una oportunitat, estàs fent un pas per a oferir-li a la parella el més autèntic i genuí de tu mateix/a. I el regal de descobrir-ho al seu costat. I fent això, a més a més, li ofereixes un espai per a que ell faci el mateix, si vol. 

L’altre adult ja era un mirall que sabia tocar els teus disparadors més coneguts. I el petit/a arriba per a tocar tots aquells que s’havien quedat en el terreny dels records sense nom. 

Els records pre-verbals, que s’experimenten quan el nadó és petit i demanda un contacte íntim i continu, arriben en forma de sensacions corporals inespecífiques perquè quan es van experimentar, encara no hi havia la capacitat de vincular l’experiència amb la paraula, les connexions neuronals no eren tan específiques com per a vincular experiència amb significat. Per tant, hi haurà moltes sensacions “velles conegudes” que no sabrem ben bé què ens passa. 

Augmentar la connexió amb tu mateix/a augmentarà la connexió amb l’altre. 

Quedar-se receptiu/va a totes aquestes sensacions, siguin plaenteres o displaenteres és la manera de créixer aprofitant la crisi personal. Fer-ho acompanyat, als braços de l’altre que crea un espai de seguretat per explorar les sensacions i donar-li un significat, la manera d’anar sanant tot allò que va quedar pendent. 

Obrir-te a sentir tot allò que està passant en aquest magma emocional, explorar les sensacions que apareixen, siguin del color que siguin, descobrint els significats que els has donat i que potser ara voldràs canviar. 

Permetre que l’altre adult sigui el teu sostenidor mentre tu augmentes la connexió amb tu mateix crea un vincle molt profund i compromès. I la parella s’enforteix gràcies a la crisi, que està sent transitada. 

I per fer això, en una situació d’alta demanda com la criança, cal que converteixis en comportaments reals aquells clàssics de tota la vida dels llibres d’autoajuda.

Són els vells trucs per a mantenir els mecanismes adaptatius en bon funcionament, per a que hi hagi més moments de trobada que de retirada, per a que s’obrin espais d’intimitat i connexió: 

  • posar molta atenció a les mostres d’afecte i de contacte: abraçar-se, acariciar-se, mirar-se als ulls.
  • expressar l’amor, el desig i la sexualitat tant sovint com es pugui: el contacte físic ajuda a la part del sistema nerviós que cura ferides.
  • ser suficientment organitzat i planificar els ritmes coordinadament amb les necessitats biològiques de tots els membres de la família.  
  • cuidar-te a tu i a l’altre al màxim: nutrició, descans, moviment, natura, plaer,
  • temps per a jugar: amb qui sigui. 
  • temps per a crear: el que sigui. 
  • temps per a estar amb tu mateix/a. A soles. 
  • temps per a fer coses i trobar-se amb altres persones, especialment, si es troben en una situació similar i poden empatitzar i saben acompanyar sense jutjar.
  • observar regularment (moltes vegades al dia) les sensacions corporals, especialment la de les plantes dels peus o la part posterior del cos, per a activar estats de recuperació i connexió amb un mateix i amb els altres. 
  • comunicar de manera autèntica, honesta i transparent com a exercici diari d’higiene relacional.

CRÉIXER EN INTIMITAT

Créixer en intimitat, lluny d’ideals i de falsos mites, atents a la realitat a través de l’observació de les sensacions corporals, apropar-se i aprendre a rebre la presència brillant de l’altre i a oferir la llum que encén els nostres ulls. Que les crisis siguin benvingudes i que siguin enfrontades amb coratge, i en la millor companyia!

AMOR CREIXENT

A Matriusques ens hem fet molt conscients de la necessitat d’acompanyar a les parelles que tenen fills petits durant aquesta múltiple crisi que és l’esdevenir família. Per això hem creat un cicle de tallers per a treballar de manera vivencial els aspectes clau (Comunicació, Intimitat, Vulnerabilitat i Connexió) que poden ajudar a que la relació no només sobrevisqui, sinó que es converteixi en el gran eix de l’estructura familiar.

Si vols més informació, clica aquí per saber-ho tot sobre l'”Amor Creixent”.

Trobaràs aquest article i aquesta il·lustració preciosa de Neus Mahiques a la revista “Viure en família” de l’Editorial Graó.

, , , ,

Què expliquem quan anem a la ràdio


En aquest post hi publicarem les nostres intervencions a la ràdio i a altres mitjans de comunicació als quals ens convidin.

Vanessa Barros, parla sobre el significat de “estimar-se bé” i sobre les maneres en les que podem desenvolupar una autoestima saludable a la nostra vida. Intervé juntament a Isaac Palomares i Lorena Mas al programa de “La Brújula del Corazón” , conduït per Susi Lizón a Radio Ateneu del Clot, que en aquesta ocasió està dedicat a l’Autoestima, l’Autoaceptació i l’Autocompassió.

Vanessa Barros parla sobre la millor manera d’ajudar a transitar el dol després d’una separació de parella, en companyia de Lorena Mas i Clara Pons al programa de “La Brújula del Corazón”, conduït per Susi Lizón a Radio Ateneu del Clot, que en aquesta ocasió està dedicat a l’Amor i a la Parella.

Vanessa Barros parla de la naturalesa cíclica de les dones i de la importància que té el fet d’escoltar el cos i conèixer les diferents fases del cicle menstrual feminí per a comprendre els canvis naturals que es produeixen i de com aquests influeixen en les emocions, juntament amb Marta Picó i Andrea Aguilar al programa de “La Brújula del Corazón”, conduït per Susi Lizón a Radio Ateneu del Clot, que en aquesta ocasió està dedicat a l’Escolta del Cos en la Dona.

Cristina Salvia, aborda, entre altres, quins són els principals trastorns de l’alimentació i de la importància que té el treball de la prevenció en la infància fomentant, dins de les famílies, el vincle, la nutrició, el contacte, l’afecte i l’esperit crític davant els models que proposa la nostra societat. Intervé juntament a Teresa Martín Chicote y Mar Córdoba al programa de “La Brújula del Corazón”, conduït per Susi Lizón a Radio Ateneu del Clot, que en aquesta ocasió està dedicat a l’Alimentació Conscient.

 

 

A Matriusques, programem activitats relacionades amb la feminitat, la maternitat i el silenci intern i acompanyem processos de crisis i transformació a través de la psicoteràpia integrativa-relacional.

Contacta amb nosaltres si desitges que t’acompanyem en el teu procés personal, de parella o de família.

Ens ajuden a créixer i a millorar els vostres comentaris i preguntes que podeu fer aquí a sota.

, , ,

Entrevista a la Maria del Mont Llosas

 

 

La Maria del Mont ens rep en un pis de l’Eixample, on disposa d’un espai ampli, confortable i acollidor on atén els seus pacients. Des del primer moment, hom s’hi sent com a casa. I aquest acolliment hom també el sent a nivell personal, pel tracte planer i dolç que ens dispensa només entrar-hi. Mare d’una nena de 7 anys, cultiva i practica la meditació, les arts plàstiques, el ball i l’activitat física, que si pot ser en contacte amb la natura, és encara millor.

Maria del Mont Llosas Losfeld, aquest nom sembla molt català i estranger alhora, oi?

Si… el meu pare era català i em va posar un nom de la seva terra, la Garrotxa. El meu nom prové del santuari de la Mare de Déu del Mont, situat a dalt d’una muntanya prepirinenca on Mossèn Cinto Verdaguer va escriure part de la seva obra, i que té unes vistes precioses. La meva mare era francobelga i per això el cognom de Losfeld. I jo tinc la doble nacionalitat francoespanyola.

 

Llavors, treballes en català, castellà i també en francès?

Ofereixo psicoteràpia en 4 idiomes:  català, castellà, francès i anglès.

Tinc la sort que els meus pares em van portar al Liceu Francès de Barcelona i d’entrada ja tenia doncs 3 idiomes. De nena, també vaig estudiar l’anglès, i a més he viscut 5 anys a Londres.

 

Ets psicòloga, però també ets farmacèutica i has fet un doctorat de bioquímica i biologia molecular del càncer…

Sí, el meu recorregut no ha estat lineal que diguem… la ciència i la salut sempre m’han agradat i entre les vàries carreres que m’atreien, vaig decidir farmàcia. Com que sóc una persona curiosa i amb molta set de coneixement, vaig voler continuar amb una carrera investigadora i em vaig llançar a fer el doctorat. En acabar però, tot i que va ser molt interessant, el meu cor em demanava tenir una incidència en el benestar de les persones. De fet, quan estava escrivint la tesi doctoral, vaig treballar en una farmàcia i vaig fer passar tanta gent a la rere botiga per a que m’expliquessin els seus “mals”, i això em fascinava: escoltar, escoltar de debò, amb el cor obert, tenia un efecte profund amb les persones. I ho vaig veure clar: volia dedicar la meva vida a ajudar les persones de manera directa, a ser més felices i que se sentissin més lliures i plenes.

 

I llavors… vas estudiar psicologia?

Abans de fer la carrera universitària vaig dedicar-me uns anys a explorar el món de la psicoteràpia, el coaching i el desenvolupament personal de manera intensiva. Vaig començar, quan era encara a Londres, amb la hipnosis i la PNL (programació neurolingüística). Paral·lelament vaig conèixer el món del mestre espiritual Osho, que va ser tota una revolució per mi, i es van obrir moltes portes internes i possibilitats. També vaig conèixer en Claudio Naranjo, amb qui vaig fer el programa SAT, programa que engloba l’eneagrama, la teràpia Gestalt, la teràpia psicocorporal, i la meditació. He fet moltíssimes més coses: formació en teràpia corporal integrativa, neuroprocessament del trauma, constel·lacions familiars, codepedència emocional i sanació de la nena interior, focusing, …i molt més. Bé, la veritat és que des que vaig començar no hi ha hagut any en que no estigui en formació. M’encanta aprendre i m’apassiona la psique i el ser. Crec que no deixaré mai d’estudiar i de formar-me.

 

Veig que també t’interesses per la meditació i el mindfulness…

Sí, molt. De fet les pràctiques contemplatives van començar a fer part de la meva vida abans i tot de saber que em dedicaria a la psicoteràpia. Al 2001 vaig fer el meu primer retir de meditació a un ashram del Nord de l’Índia, i aquest estiu he tornat a fer una estada a Plum Village, comunitat del mestre espiritual vietnamita Thich Nhat Hanh.

La meditació aporta més serenitat, consciència, claredat, i alegria! A més, la pràctica contemplativa es pot aplicar a tots els aspectes de la vida, a la feina, les relacions, la teràpia, al projecte vital…

 

 Tens una formació molt àmplia i eclèctica, com cases aquestes diferències en la teva pràctica?

És cert que és molt àmplia i eclèctica, i és que penso fermament que no hi ha model que doni resposta a totes les casuístiques. Les persones som totes diferents i úniques, i a més a més estem en canvi constant. Així, la meva formació i experiència em permeten emprar el que penso que millor servirà a cada persona i la seva demanda.

 

Com has arribat a Matriusques?

Vaig conèixer la Cristina Salvia a la tardor de 2017 en una formació i ens vam caure bé de seguida.

Les nostres personalitats, i els nostres camins de vida i formació tenien paral·lelismes importants. Jo oferia un curs destinat a mares, pares i educadors, sobre comunicació amb nens i adolescents, que va interessar molt a la Cristina, i vam iniciar una col·laboració. Al cap d’uns mesos la Cristina em va proposar formar part de l’equip. Jo portava anys treballant sola i em va encantar la idea de compartir amb companyes afins i amb una visió flexible i integradora de la psicoteràpia.

 

A la web de Matriusques posa que estàs especialitzada en ansietat, relacions i dependència emocional…

Quan has patit dificultats, i jo no en sóc excepció, desenvolupes empatia cap a les persones que passen pels mateixos mal tràngols. Per això tinc un especial interès per les dones que tenen ansietat, les que pateixen en les relacions i les que tenen dependència emocional. Aquest interès em va portar a aprendre i formar-me fins a desenvolupar una expertesa en l’acompanyament terapèutic en aquestes àrees i així poder apoderar les dones per a que siguin mestres de la seva vida emocional tant a nivell individual com relacional.

 

Què et sembla imprescindible per a que la psicoteràpia sigui efectiva?

A més a més de les habilitats, formació i experiència del psicoterapeuta, és imprescindible una molt bona relació terapèutica, i que la pacient estigui en el moment adequat per rebre l’ajuda, ja que cal implicar-se i estar disposat a entrar a les “cavernes” interiors.

 

Què t’ensenya a tu la teva feina?

Tantes coses! A ser millor persona, a estimar, a ser tolerant, a no jutjar, a acceptar, a veure molt més enllà de les aparences, a confiar…. Per mi la psicoteràpia és la meva missió de vida.

 

Quins llibres t’agraden i quins recomanes?

He de confessar que pràcticament tot el que llegeixo té a veure amb la teràpia o el desenvolupament personal o espiritual. Ara mateix, estic llegint un llibre sobre mindfulness, de Thich Nhat Hahn.

Si he de recomanar un llibre, seria “Com hem de parlar perquè els fills escoltin i escoltar perquè els fills parlin”, de Faber i Mazlish. Trobo que és un llibre imprescindible sobre comunicació eficaç i respectuosa amb nens i adolescents, i el que el fa encara més interessant és que una gran part de les estratègies s’apliquen també a la relació entre adults.

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Maria del Mont dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.

, ,

Entrevista a la Vanessa Barros

 

 

1.- Qui és Vanessa Barros?

Una dona en constant creixement i canvi. Una enamorada de l’ànima femenina que de petita somiava amb canviar el món, que mirava al seu voltant, escoltava i observa als adults que l’envoltaven i sentia que hi havia molta por i molta fam d’amor. Això em va portar a estudiar psicologia perquè volia entendre la ment humana, i a una recerca constant d’eines, maneres i fórmules per a la felicitat, l’autoconeixement i la connexió amb una mateixa i amb els altres.

 

2.- A què et dediques habitualment?

Actualment sóc psicoterapeuta especialitzada en autoestima femenina i processos de separació.
M’he especialitzat en la psique femenina perquè és la meva, i perquè sento que realment som les dones les que hem d’empoderar-nos ara, des de l’amor, per crear aquest món més suau i respectuós que el planeta necessita.

 

3.- Què significa per a tu formar part de Matriusques?

Per a mi formar part de Matriusques és formar part del canvi de paradigma que s’està donant a escala mundial i planetària. És poder treballar en col·laboració, fent cercle, fent equip, mai en piràmide ni en competició. És treballar com jo crec que s’ha de treballar: des del respecte a la diferencia, sabent que la diferencia enriqueix i nodreix qualsevol projecte. És un regal i em sento super agraïda de formar part de Matriusques i de què Matriusques formi part de mi.

 

4.- Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

Pot sonar “cursi”, però ha sigut l’amor i l’amistat el que m’ha portat fins a Matriusques. Sóc amiga de la Cristina Salvia des de fa més de 10 anys i de seguida que ens vam conèixer, ens vam reconèixer com a dues buscadores de l’autenticitat i la pau. Des de llavors hem fet un camí juntes, i quan Cristina em va parlar de Matriusques em vaig enamorar del projecte perquè els valors i la missió d’aquest ressonen totalment amb els meus i amb el que vull aportar al món.

 

5.- En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

Amb les corrents que miren a l’ésser humà com un tot: cos, ment, esperit, relacions, present, passat i futur.
Corrents que integren i ajuden a cohesionar totes aquestes parts des de l’amor i la coherència, sense etiquetar ni jutjar.

 

6.- A part de psicòloga veig que t’has format també com a Renaixedora. Ens pots parlar una mica d’això?

Actualment el Renaixement per a mi és una tècnica de respiració conscient meravellosa, que faig servir com a eina d’alliberament emocional dins dels processos de psicoteràpia de les meves pacients.

És difícil d’explicar en què consisteix perquè és una experiència molt vivencial, però et puc dir que si t’entregues a l’experiència és un viatge meravellós.

Alliberant la nostra respiració alliberem parts de la nostra psique, i millorant la nostra consciència respiratòria, millora la nostra salut, els nostres pensaments i la nostra capacitat d’estar presents.

Jo fins i tot crec que si respiréssim bé estaríem molt més sans i moltes malalties no arribarien a desenvolupar-se, per què amb la respiració es netegen i s’alimenten les nostres cèl·lules, i unes cèl·lules netes són unes cèl·lules sanes.

 

7.- Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicològica?

Acceptació i coherència.
Acceptació de totes les nostres parts, del nostre passat i la nostra història, de les nostres llums i les nostres ombres, per poder sentir-nos cohesionant interiorment i estimar el que som.
I coherència entre el que pensem, el que sentim i el que fem. Si no hi ha aquesta coherència interna quelcom grinyola dins nostre i arriba l’ansietat, l’angoixa i el malestar emocional.
I perquè existeixin aquesta acceptació i aquesta coherència, és imprescindible un autoconeixement i una capacitat d’escoltar-nos que no ens han ensenyat i és que el facilitem a la teràpia de Matriusques.

 

8.- Què t’ensenya a tu la teva feina?

Tinc la gran sort de tenir una feina que m’apassiona i que és un exercici constant de presència, acceptació i connexió: amb mi mateixa i amb l’altra persona.
Una feina que t’obliga a estar en constant formació, creixement i evolució per poder acompanyar a les persones que venen a la consulta d’una forma autèntica i de cor obert.

 

9.- Quin és el teu últim descobriment terapèutic?

La tècnica de la Biografia Humana de la Laura Gutman. Molt interessant.

 

10.- Què t’emociona?

Moltes coses!! La natura, la música, el cinema, la meva feina, l’amistat… Tot allò que em faci sentir que formo part de quelcom més gran.

 

11.- Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

M’agraden molt els contes, i recomano sovint llibres que són petites fàbules o contes inspiradors tipus:

¿Dónde están las Monedas? de Joan Garriga,

Historia de un caracol que descubrió la importancia de la lentitud , de Luís Sepúlveda.

Mujeres que corren con los Lobos, de Clarissa Pinkola Estès.

 

12.- I música, també els recomanes audicions?

Sovint faig servir música per les dinàmiques grupals i en algunes sessions individuals. Després sempre em pregunten per escoltar-la a casa.
I també solc recomanar sessions de Yoga Nidra, com les que té la Cristina Salvia al Soundcloud.

 

13.- Quin desig posaries dins d’una botella?

Que cada persona pogués veure i sentir el gran tresor que és, estimar-se plenament, i des d’aquí donar-se al món. Imagina’t quin món tindríem!

 

 

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Vanessa Barros dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.