, , ,

Entrevista a la Valentina Rossi

 

 

 

  • Qui és Valentina Rossi?

Una enamorada de la vida, curiosa d’explorar les múltiples facetes de la naturalesa humana tan complexa i tan meravellosa al mateix temps. Aquesta curiositat és el motor del meu treball i és el recurs que m’ha permès continuar aprenent, madurant, explorant en el meu procés personal com a dona durant anys per a després poder anar a trobar les persones que atenc cada dia, de forma humil i present.

 

  • A què et dediques habitualment?

Actualment treballo com a psicoterapeuta corporal en Biosíntesis en castellà i en italià i imparteixo classes grupals de Mindfulness. Conreo una mirada que aprofundeix en les múltiples dimensions de cada ésser humà, mental, emocional, energètica i espiritual. Hi ha una frase del fundador de la Biosíntesi David Boadella que diu: “les persones podem oblidar-nos dels nostres recursos però ells mai s’obliden de nosaltres”; doncs per a mi, la psicoteràpia és un viatge de reconnexió amb la nostra història de vida i amb aquells recursos oblidats que ens van ajudar a sobreviure als esdeveniments traumàtics i que necessiten recobrar la seva pròpia essència i fluïdesa. El treball terapèutic a partir del recurs implica una reorganització de les nostres respostes cap al passat recuperant el contacte amb aquelles situacions, imatges, sensacions, moviments, persones, objectes, on ens sentim segurs, on gaudim d’estar vius i des d’allí poder visitar amb més facilitat els aspectes conflictius i traumàtics de la nostra vida. Trobar un lloc segur on poder ser nosaltres mateixos és fonamental per a recuperar l’espontaneïtat i la capacitat d’auto-curació i auto- desenvolupament pròpies de cada ésser humà.

 

  • Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

Vaig conèixer la Cristina Salvia treballant en la unitat d’hospital de dia d’una clínica especialitzada en el tractament de trastorns d’alimentació: ens unia la pràctica del Mindfulness així que després d’un temps sense veure’ns, ens vam retrobar i vam començar a col·laborar, d’aquell moment ençà ja han passat 5 anys…i sembla que fos ahir!! 

La meva aportació a Matriusques es resumeix en oferir un espai terapèutic dirigit a dones i mares que necessitin trobar, a través de la connexió amb el cos, un espai d’auto-cura i de nutrició on sentir-se a si mateixes. L’enfocament corporal i la pràctica del Mindfulness ajuden a renovar l’energia vital augmentant la connexió amb les nostres pròpies necessitats com a dones i mares, enfortint la confiança en una mateixa i en la saviesa femenina del nostre cos. El meu desig és que com a dones i mares puguem donar-nos, cada vegada més, el permís per a sentir el que sentim, reconeixent el nostre món emocional i donant valor a la nostra resiliència i capacitat d’adaptació al canvi.

 

  • En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

En la convicció que SOM EL QUE SENTIM, crec fermament en una psicoteràpia integrativa i somàtica que contempli l’aspecte corporal de les nostres vivències i treballi amb les parts sanes de cada persona. L’enfocament de la Biosíntesi en la qual estic formada permet integrar tots els aspectes d’una persona, la seva història, la seva vida, el seu cos, facilitant el desenvolupament personal, emocional i relacional. 

En un món de ments hiperactivades, és necessari baixar al cos, donar espai a “sentir”, a les sensacions que ens habiten per a desenvolupar un contacte profund amb la nostra essència fonamental i donar-nos el permís per a començar a actuar de formes diferents en la nostra vida, transformant el nostre comportament emocional, que està conformat per postures i hàbits inconscients, a través de nous moviments corporals. L’ús del mindfulness i de la respiració, permet tornar-nos observadors dels nostres estats emocionals interns amb acceptació i auto-compassió, estimulant les nostres diferents expressions emocionals. Es tracta d’un abordatge terapèutic que facilita el desenvolupament d’una major consciència corporal i emocional.

 

  • Què pot aportar la pràctica de la meditació a la pràctica psicoterapèutica?

A nivell personal, sento que la pràctica de la meditació Vipassana ha arribat a la meva vida perquè aprengués a fer front a les dificultats i al dolor de la vida amb una actitud compassiva i equànime. La meditació ensenya a no ser víctimes dels nostres estats emocionals, sinó a ser coautors de les nostres emocions i aprendre a acte regular-les sense quedar-nos desbordats per elles. Si en la pràctica psicoterapèutica aprenem a observar el dolor emocional o físic com alguna cosa que es manifesta en el moment present i que després es transforma, acceptant-ho sense judici, estarem lliures del sofriment. La pràctica meditativa ens ajuda a “destotalitzar”, a no deixar que una emoció totalitzi la nostra existència, a no rebutjar el dolor però a ser conscients que som molt més que el nostre dolor.

 

  • Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicològica?

El concepte de salut és integral per la qual cosa considero que un bon equilibri entre pensaments, sentiments i accions sigui la base per a una plena salut psicofísica.

 

  • Què t’ensenya a tu la teva feina?

M’ensenya que el vincle terapèutic fonamentat en l’amor és el que sana, més enllà dels coneixements. Ens constituïm en la relació i ens construïm en ella, per la qual cosa quan estic veient a l’altre, retornant-li la mirada i ho estic reconeixent és quan l’espai es fa segur i es reparen els vincles relacionals del passat. M’ensenya el fet que a vegades menys és més i que un gram de contacte val molt més que una tona d’energia, que el que és bo per a un, pot ser verí per a l’altre. Aquest treball em permet mirar-me en profunditat tota l’estona, conrear la meva presència, i quan es mou alguna cosa en mi, sé que una cosa molt valuosa ha passat en l’altre. M’ensenya a rescatar la bellesa de l’ésser humà, recollir als meus pacients i clients en tota la seva humanitat i individualitat.

 

  • Quin és el teu últim descobriment terapèutic? 

Les noves aportacions de les neurociències i els nous estudis sobre el sistema nerviós per al tractament del trauma. 

L’enfocament de psicoteràpia perinatal basat en el cos. 

La fototeràpia psicocorpòrea, mitjançant l’ús de fotos personals: és una eina que ajuda a reconstruir la història biogràfica de les persones i contribuir al desbloqueig emocional. 

 

  • Què t’emociona?

M’emociona el contacte amb la naturalesa i els seus petits detalls. Les mirades profundes i autèntiques, les relacions d’amistat que es mantenen sinceres en els anys, com si no hagués passat el temps. M’emociona ser part d’un equip de dones tan belles com el de Matriusques i poder compartir les llums i les ombres de la nostra professió i de les nostres vides personals. M’emociona el vincle amb els meus pacients, el fet d’entrar en ressonància emocional amb cadascun d’ells i deixar-me afectar per la unicitat i l’irrepetibilitat de cada trobada. M’emociona transitar i vivenciar la nova aventura de ser mare i deixar-me afectar pel que vingui més enllà de les meves exigències internes. M’emociona sentir que estic viva a cada moment, malgrat les dificultats que puguin aparèixer.

 

  • Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

Sóc una gran amant dels llibres i de la lectura per la qual cosa recomanaria: 
– L’art d’estimar – Erik Fromm 
– Després de l’èxtasi, la bugada – Jack Kornfield
– Cos de dona, saviesa de dona – Christiane Northrup
– La maternitat i l’encontre amb la pròpia ombra – Laura Gutman
– Contes per a pensar – Jorge Bucay 
– L’espiritualitat del cos – Alexander Lowen 
– Chakres, les rodes de la vida – Anodea Judith

 

  • I música, també els recomanes audicions?

La música és un gran recurs per a mi: la utilitzo molt en el meu treball per a acompanyar alguns moments en les sessions individuals i també en les classes grupals de Mindfulness. 

Per a explorar la pràctica meditativa recomano uns àudios que he gravat jo mateixa  (https://soundcloud.com/040618) mentre a nivell general i espaiant entre diferents gèneres recomano: 
– Ludovico Einaudi:  Seven days walking https://www.youtube.com/watch?v=0JjJ3exiHWI&t=785s
– Perotá Chingo: Aguas https://www.youtube.com/watch?v=Q3ev4ibvJIg
-Coyote Oldman: In medicine river https://www.youtube.com/watch?v=NDm3vQahCzU&list=OLAK5uy_n9xSBGZ3-WOrYYHghgPD0Iq0iunBV-I0k
– Paul Collier: Musical medicine https://www.youtube.com/watch?v=ZkKxvDHs8k0&t=506s
– Sigur Ross: Valtari https://www.youtube.com/watch?v=jQi77xni1p8
– The Cinematic Orchestra – Arrival of the birds and transformation  https://www.youtube.com/watch?v=0GYvLyfa0Lg&t=84s

 

  • Quin desig posaries dins d’una botella?

Que les accions del món siguin modelades cada vegada més pel cor.

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Valentina Rossi dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.