EL DESIG DE SER PARES

– La decisió de voler ser pares acosta la parella a una nova etapa de la vida, feta de molta il·lusió i esperança –

PLANEJANT LA MATERNITAT IDEAL

L’Ana i el Marc, de 37 i 39 anys, es van conèixer fa 10 anys a la universitat i des del primer moment tenen una relació de parella molt intensa, s’entenen i complementen molt bé. En acabar la carrera reben una proposta per a un doctorat de recerca en enginyeria a Anglaterra així que decideixen passar uns anys vivint a l’estranger. Aquesta experiència els permet tornar a Espanya amb una plaça fixa a la universitat amb l’estabilitat econòmica que això comporta.

Des que es van conèixer, han planificat amb cura el seu futur: aconseguir estabilitat laboral i econòmica per a poder oferir el millor com a pares.  En aquest punt, es troben ara, en un marc magnífic de benestar, així que decideixen casar-se i començar a buscar l’embaràs. Inicien l’aventura amb gran passió, plaer i implicació de tots dos. Com en una pel·lícula: l’Ana i el Marc es busquen i es troben a tota hora. Senten que la relació s’acosta a una nova fase, i això genera moltíssima il·lusió. De sobte, es troben parlant sobre el nom del futur bebè, organitzant el tema de la jornada laboral, pensant si el part serà a casa o a l’hospital, a contractar una assegurança per a baixa maternal i altres detalls logístics… Pensen que en tres o quatre mesos l’Ana ja estarà embarassada i estan molt emocionats.

DE LA IL·LUSIÓ A LA INCREDULITAT

Malgrat conèixer parelles del seu entorn amb dificultat per a tenir fills estan convençuts que ells no tindran aquest tipus de problema. La il·lusió és tanta, que cada mes està tenyit d’esperança.

Un dia de retard en el cicle menstrual significa felicitat plena i l’Ana està convençuda de sentir punxadetes a la panxa. Però quan arriba el cicle menstrual l’envaeix un sentiment d’incredulitat, “irrealitat” i frustració per haver de començar de nou una altra vegada.

Sense poder pensar en una altra cosa, l’Ana comença a prendre’s la temperatura, a fer més d’un test d’embaràs en pocs dies i es fa experta de l’ampli ventall de productes naturals i suplements per a la fertilitat.

L’Ana comença a veure el món dividit entre dies fèrtils i infèrtils i això es suma a haver de sostenir les preguntes dels amics i de la família sense saber com respondre. Tot plegat li genera pressió i comença a contribuir negativament en la relació. Els clàssics consells benintencionats sonen molt superficials i augmenten la sensació de sentir-se incompresos per l’entorn.

La pel·lícula d’amor del principi es converteix en un malson, tot s’està tornant més fred i mecànic i l’Ana i el Marc comencen a sentir que la seva relació s’està buidant.

VIATGE AMB DESTÍ INCERT

Després de més d’un any mantenint relacions sexuals orientades als dies fèrtils i veient que cap més aconsegueixen la gestació, decideixen parlar amb la ginecòloga i començar un protocol específic de proves per a esbrinar la causa.

Arran d’aquests primers exàmens descobreixen una irregularitat en el funcionament ovàric de l’Ana. Això fa que l’Ana se senti encara més insegura, absent i cansada. Sentir que no serveixen per a tenir fills genera en tots dos un sentiment de desvaloració, d’estar fallant, que danya la seva autoestima i qüestiona la capacitat de tots dos per a ser pares.

Junt amb la ginecòloga, decideixen iniciar un procés de subministració d’hormones sota control mèdic. Després d’un altre any sense resultats, l’Ana i el Marc se senten cansats per l’esforç i el temps que han invertit. Estan preocupats per les decisions que han pres i han de prendre: Per què? On? Com? Quan? Quina tècnica triar? I decideixen demanar més opinions a una clínica de fertilitat, per començar un tractament de fecundació assistida in vitro.

En aquest procés llarg que suposa moltes visites, l’Ana té la sensació de perdre el control del seu propi cos a causa dels efectes secundaris de certes injeccions i pel caràcter invasiu d’algunes proves. Sovint sent ressentiment cap als metges perquè se sent manipulada com un objecte i creu que els metges s’obliden del factor humà.

Al dolor que suposen els cicles de FIV fallits, l’Ana i el Marc hi afegeixen el sentiment d’injustícia per haver de passar per un patiment no merescut i mantingut per una espera de dues setmanes amb tota l’ansietat i la incertesa pels resultats. La pèrdua de poder concebre naturalment, de l’experiència de viure la maternitat i paternitat idealitzada, de la seva identitat i del sentit de la seva vida, fan viure l’Ana i el Marc en una situació de lluita pel dolor de la renúncia i tot el que això els desperta. Se senten desubicats davant la idea de no poder concebre naturalment com imaginaven i anhelaven. Se senten decebuts i amb rancor per no haver-ho intentat abans i no haver esbrinat abans si estava tot en ordre.

Comencen a viure les circumstàncies de formes diferents, mentre l’Ana necessita parlar molt de la tristesa de l’angoixa que l’envaeix, el Marc prefereix evadir-se i oblidar-se de l’assumpte per a suportar-lo, generant més distància entre ells.

A la distància en la relació i a la ràbia acumulada se’ls hi suma un desinterès sexual “estrany” que els costa comprendre.

El fet de no aconseguir reconèixer la seva vulnerabilitat ni poder expressar aquests sentiments amb ningú de l’entorn, per por de sentir-se jutjats, porta als dos a un estat d’irritació continua i de molta solitud.  Tots dos se senten sense energia per a continuar plantejant-se altres alternatives. Estan cansats i frustrats pel desgast que suposa estar embarcats en una nau que no se sap quan, ni com, ni a quin port arribarà i la distància entre ells cada cop es fa més gran.

REPRENENT EL FIL DE LA SEVA VIDA

Arriba un punt en que l’Ana i el Marc ja no saben si baixar de la nau i abandonar els intents o si seguir endavant. Estan profundament confosos i els resulta difícil permetre’s parar per a reflexionar amb claredat sobre el que cadascun veritablement desitja o sobre el que ja tenen i a vegades no saben apreciar.

Arran d’una conversa amb una amiga amb una història semblant, l’Ana i el Marc decideixen buscar un espai d’acompanyament terapèutic on atendre les necessitats psicològiques, emocionals i afectives que aquest procés comporta.

La psicoteràpia es converteix en un espai on donar veu a les emocions de ràbia, por i tristesa pels continus cicles fallits, un lloc on permetre’s sentir el dolor de cada pèrdua trobant els recursos per a transitar el dol.

Reconeixent la seva vulnerabilitat i expressant-la, aprenen a dir als familiars i amics allò que els ajuda i el que no, revisant les expectatives posades en els altres i  adonant-se que no tots poden comprendre els sentiments que tenim.

Per a rebaixar els nivells d’ansietat sobre el present i el futur davant la constant incertesa i el desgast del temps, estan reprenent el fil de les seves vides, recuperant interès per aspectes plaents que no estiguin inundats pel tema de l’embaràs.

Per a reduir la despesa energètica i emocional que s’inverteix en la presa de decisions aprenen a prendre’s el temps necessari per a identificar el que volen i saber quina decisió prendre davant un nou diagnòstic o el plantejament d’alternatives diferents. Això està facilitant la cerca de professionals amb els quals hi hagi un millor enteniment i on se senten còmodes a fer les preguntes que necessiten.

A través d’una comunicació sincera i empàtica cap a l’altre, estan aprenent a diferenciar les necessitats de cadascun i senten que el seu vincle afectiu s’ha reforçat fent més suportable la cerca de tots els camins possibles per a explorar.

Sent la sexualitat i l’embaràs dos processos corporals, el treball terapèutic els permet desenvolupar més consciència corporal i més confiança en l’escolta dels seus senyals. En aquests primers mesos de psicoteràpia, se senten més tranquils amb la situació present i amb el procés de cerca, poden acceptar les circumstàncies i trobar recursos per a seguir endavant i poder reconnectar amb tot allò que també és molt valuós en la seva vida, en qualsevol circumstància. Està sent un camí de transformació personal des del contacte íntim amb cadascú i amb l’altre. Des de l’amor i l’afecte estan construint la seva força emocional per a afrontar qualsevol situació que pugui ocórrer, madurant la idea que existeixen i són realitzables camins alternatius per a aconseguir i fer realitat allò que tant desitgen: ser pares.

REFLEXIONS:

Els sentiments d’incredulitat i desesperança inunden la vostra vida personal i de parella?

Et sents culpable per no poder oferir a la teva parella el que tant desitja i això genera distància i ressentiment entre vosaltres?

La por a que el vostre entorn familiar no us entengui fa que et resulti difícil expressar els vostres sentiments?

El que viuen l’Ana i el Marc en aquesta història us ressona i us agradaria estar acompanyats en tot això?

A Matriusques estem especialitzades en acompanyar processos vitals, de transformació personal i de parella. Acompanyem a les parelles que acudeixen a nosaltres a viure aquest procés com una oportunitat de creixement personal i connexió creativa perquè puguin reconduir les seves relacions de parella cap allò que desitgen realment.

Demana’ns una entrevista gratuïta i valorarem conjuntament l’acompanyament que s’adapta millor a les teves necessitats.

Autora: Valentina Rossi, Psicòloga sanitària i psicoterapeuta humanista i corporal.