“Tinc 38 anys, i la meva parella té 40, després d’anys intentant tenir un fill biològic decidim començar un tractament. La incredulitat dels primers mesos i l’esforç posat a aconseguir un embaràs ens va allunyar com a parella així que vam decidir d’acudir a un professional. L’acompanyament terapèutic ens està ajudant moltíssim a millorar la nostra comunicació de parella i reprendre el fil de la nostra vida. Ens sentim cuidats i escoltats!”

“Tinc 43 anys i la meva dona 38, vam iniciar cicle de fiv per factor masculí. No vam aconseguir l’embaràs en el primer intent i això ens va fer perdre el control i entrar en un cicle de desesperança que va afectar la nostra relació. Gràcies a la teràpia vam poder posar paraules al nostre dolor, mostrar la nostra vulnerabilitat un enfront de l’altre, vam aprendre la importància de prendre’ns espais de lleugeresa i lentitud per a prendre decisions amb més claredat i viure aquesta experiència amb una actitud positiva i activa.“

“Tinc 34 i el meu marit 37. Jo culpabilitzava al meu marit pels seus mals hàbits, per estar gras i per fumar, creient que aquests hàbits fossin la causant del nostre problema. Aquestes recriminacions van disminuir el nostre desig sexual i començàvem a tenir dificultats a l’hora de tenir relacions sexuals. Acudir a teràpia ens va permetre reconnectar amb els nostres desitjos més profunds i poder prendre decisions des de la serenitat. La teràpia ens ha permès un canvi d’actitud que mai haguéssim imaginat d’arribar a fer, ens sentim molt satisfets com a parella, en aquest moment plens d’il·lusió.”

“Tinc 40 i vaig decidir acudir a teràpia perquè tenia símptomes d’ansietat després de quatre anys en tractament mitjançant tècniques de reproducció assistida. L’acompanyament terapèutic que vaig decidir fer va ser fonamental perquè decidíssim emprendre un procés d’adopció. tot i que va ser llarg i difícil estem molt feliços. Transitar al llarg de les diferents fases d’aquest procés va fer que aquesta cerca prolongada ens hagi donat l’experiència i el temps per a guanyar estabilitat com a parella i com a pares.”

“Durant els 10 primers anys de relació utilitzàvem diversos mètodes anticonceptius perquè quan vam començar a viure junts encara estàvem acabant la nostra carrera. Per a mi va ser un gran esforç afermar-me en el món laboral, fa 5 anys vam decidir tenir el nostre primer fill i després d’un any d’intents fallits em van detectar un problema d’endometriosi. Vam realitzar tres fecundacions in vitro sense èxit perquè els embrions aconseguits no van arribar a implantar. Vam acudir a teràpia per a veure si renunciar o seguir en l’intent. El procés terapèutic ens va permetre mirar-nos cap a dintre i veure si realment cadascun desitjava centrar les seves vides en aquest únic objectiu. La teràpia ens va ajudar a contactar amb un lloc d’esperança que ens fa sentir que en algun lloc hi ha una criatura que ens està esperant, el nostre cor ens diu que abans o després ens trobarem, amor i instint em fan saber que podem arribar a ser pares.”

“Tinc 35 i no aconseguia ovular espontàniament, malgrat estar en parella de forma estable fa 10 anys, cap tractament inductor d’ovulació tenia èxit. Sentia que una part meva tenia molta  por de quedar-se embarassada, però no entenia perquè, ja que ho desitjava tant. La teràpia em va permetre investigar les maternitats del meu llinatge. Vaig anar recordant a poc a poc i adonant-me que totes les dones de la meva família per una o una altra circumstància havien perdut el seu primer fill. La por bloquejava el meu cos i havia interioritzat la història del meu llinatge. En intentar ser mare per primera vegada havia oblidat com totes aquestes històries familiars estaven guardades en la meva memòria. Quan vaig poder expressar i unir tots aquests records, honorar i reconèixer el dolor de les dones del meu llinatge vaig poder reconèixer la pèrdua i donar espai al meu dolor. Això em va permetre recuperar la meva pròpia confiança i la il·lusió completa de ser mare. Va ser llavors quan em vaig quedar embarassada.”