Què necessito: una doula o una psicòloga perinatal?
Què necessito: una doula o una psicòloga perinatal?
Sóc psicòloga des de fa 20 anys, amb especialitat perinatal i doula des de fa quasi 10 i sento la necessitat de clarificar conceptes.
Donat que hi ha hagut controvèrsia entorn el paper de les doules respecte a les llevadores i infermeres i també entre les doules i les psicòlogues perinatals, m’apareix el desig de clarificar i sobre tot, de conciliar, poder teixir un treball multidisciplinar amb els professionals sanitaris i les doules i que quedi clar el paper de cada professional.
Per això abans de tot vull parlar de tasques comunes que tenim tots els professionals que estem a prop de la mare i el pare: som llevadores, metgesses i metges, doules i psicòlogues/legs perinatals. No vull oblidar altres i em quedaria curta, com a osteòpates, fisios, etc.
Tots acompanyem emocionalment a la mare en primer lloc i al pare i la resta de la família. Estem pendents del seu benestar emocional.
Els psicòlegs/es perinatals, les doules i molts altres professionals de la salut tenim un concepte de l’embaràs i el part com un aconteixement de la vida que requereix suport de decisions informades i respecte siguin quines siguin les decisions de la família. Sota aquest concepte, els pares són els protagonistes actius de l’experiència de tenir un nadó.
De vegades estem sobre-informats amb les noves tecnologies i cal una mica de claredat amb informació bàsica.
Com a doula i psicòloga perinatal puc distingir entre l’aportació d’un i l’altre. El tret diferencial de les psicòlogues perinatals és que la nostra tasca és més que acompanyar, podent valorar i intervenir, ja que hem estat entrenats d’una forma extensa i rigurosa (amb molta formació i supervisió). Això vol dir que ajudem a validar, ressignificar, reconduir, ajudar a integrar i retornar a la persona el que arriba en el seu procés de canvi intern. També ajudem a prevenir dificultats i promocionar la salut mental, no com a manca de patologia sinó com a promoció del benestar personal. Per tant, deixem que la persona prengui les decisions, o faci els moviments que hagi de fer per adonar-se de les seves fortaleses i pugui millorar l’autoeficàcia i la capacitat de créixer com a persona en el nou rol de mare o pare. És a dir, el concepte bàsic d’ajuda i acompanyament és el mateix, ni psicòleg/a ni doula donen consells, ni actuen com experts, ja que és la persona l’experta en la seva pròpia vida. Ara bé, els psicòleg/s podem intervenir o valorar des d’una visió més àmplia i global de la persona i la doula, acompanya en els aspectes més específics de l’embaràs, part i post-part.
Per tant, no és cert que només quan hi ha símptomes de malestar emocional o patologia és quan pot intervenir el psicòleg/a.
Durant el procés de pa/maternitat es passa per una crisi vital i de canvi d’identitat i per això un treball preventiu i de creixement personal iniciat des de l’embaràs resulta molt beneficiós: disposar d’un espai en que és pugui revisar la línia de vida, els patrons de la pròpia infantesa i el projecte vital ajuda molt a transitar aquest canvi.
Crec que és important que la doula estigui molt formada en psicologia perinatal per detectar quan el malestar dificulta la vivència de la criança o l’elaboració d’una pèrdua i faci la derivació a un/a psicòleg/a.
La confusió arriba quan apareixen dificultats: “Estic embarassada i estic angoixada. A qui contacto: a una doula o a una psicoterapeuta?”, “Acabo de patir un avortament i no ho supero. Què faig?”
La doula pot acompanyar grups de maternitat en un rol de recolzament emocional i xarxa social però la psicòloga perinatal pot, a més, oferir dinàmiques d’intervenció en grup.
A continuació, us poso un quadre resum per aclarir dubtes:
DOULA | PSICÒLOGA PERINATAL |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Espero que aquesta informació sigui suficientment clara que resumint el paper del psicòleg perinatal, que tot i que es solapa en l’acompanyament emocional continua més allà que la doula. Malgrat en el nostre país, el seu rol té una tradició més curta que les doules, cal estar informats del que poden oferir per si ho necessitem en algún moment.
Veiem doncs que en l’acompanyament emocional ens solapem diferents professionals que acompanyem la pa/maternitat i per això, cal treballar en xarxa, i cal mirar abans el que ens uneix que el que ens diferencia.
Que les doules puguin saber fins pot arribar el seu acompanyament emocional i que psicòlegs/gues comptin amb les doules per tenir informació addicional sobre la persona que tenen a la consulta.
FONTS:
https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2013/12/16
Autora: Alba del Cid, Psicoterapeuta, Psicòloga perinatal i Doula
Deixa un Comentari
Volen unir-se a la discussió?Sigues lliure de contribuir!