Entrades

La psicoteràpia que fem a Matriusques. Preguntes Freqüents

psicoteràpia preguntes freqüents

 

 

PREGUNTES FREQÜENTS:

Hem obert aquest post per a respondre les preguntes freqüents que rebem normalment sobre la psicoteràpia que fem a Matriusques. Tal com la definim a la nostra pàgina, treballem en format individual, de parelles i familiar.

A què us referiu quan dieu que feu psicoteràpia?

La psicoteràpia és un procés en el que un terapeuta qualificat (en el nostre cas, totes som llicenciades en psicologia i tenim formacions especialitzades en psicoteràpia) ajuda a una altra persona a resoldre els seus problemes personals o professionals mitjançant tècniques psicològiques que faciliten la presa de consciència i l’adquisició de responsabilitat per a aconseguir els propòsits, o asumir els canvis.

La psicoteràpia es converteix en un procés en que un terapeuta acompanya a una altra persona per a que estigui millor amb si mateixa a través de les vicisituds de la vida i a llarg plaç, suposa que la persona millora l’autoestima, l’autonomia i l’autenticitat (la capacitat de ser ella mateixa).

LA PSICOTERÀPIA A MATRIUSQUES:

Com és la psicoteràpia de Matriusques?

El model terapèutic de Matriusques és la psicoteràpia Integrativa Relacional: oferim un espai de relació segur per a que la persona pugui explorar de manera totalment lliure la seva experiència interna, en totes les seves dimensions.

En les sessions, donem indicacions molt precises per a generar aquest espai de seguretat, que facilita que la persona s’adoni del propi funcionament psicològic. Se n’adoni, l’entengui i l’accepti. I per tant, doni pas a la transformació, si cal.

La nostra tasca és la de crear una relació que resulti terapèutica, és a dir, que la relació que establim entre pacient i terapeuta sigui lliure de judicis i estigui basada en el respecte profund i l’acceptació plena. Això és traduirà en una relació intrapersonal (amb una mateixa) de la mateixa qualitat. I finalment o simultàniament, aquesta qualitat es traslladarà a la resta de relacions.

Totes compartim aquesta perspectiva,  i també ens hem format en altres models que completen o matisen la nostra manera de treballar: sistèmica, transpersonal, humanista, integral, psicoanalítica, cognitivo-conductual, etc. i tenim un ventall de recursos molt variat: visualitzacions, meditacions, treball expressiu, treball psico-corporal, focusing, tècniques gestàltiques, constel·lacions familiars, tècniques cognitivo-conductuals, pnl, etc…

 

I què vol dir Neuroprocessament del Trauma?

Significa que la terapeuta convida a llegir el cos, observant les sensacions, gestos, microexpressions des de l’actitud del mindfulness. Observem tot el que apareix amb cura, paciència, amor i acceptació, evitant la intervenció de la ment racional i facilitant que el propi cos desplegui les emocions que van quedar guardades i no van poder ser expressades.

Finalment, li donem un nou significat a l’experiència traumàtica que facilita una reorganització neuronal de l’experiència.

Utilitzem les tècniques de nova generació, com l’EMDR, el brainspotting o el tapping, entre d’altres, integrades en la relació terapèutica professional.

 

PSICOTERÀPIA PER A MARES I PARES:

Per què és una teràpia especialment indicada per a les mares i els pares?

La psicoteràpia és molt positiva per a qualsevol persona, però a Matriusques li oferim un lloc especial a les mares i als pares perquè suposa una crisi vital que es pot convertir en un creixement o en un estancament. Quan som conscients de que els fills ens fan de mirall, ens adonem que allò que veiem en ells és el reflexe del que ens passa a nosaltres, els adults. Això ho podem aprofitar per a assumir la nostra part i treballar el que ens pertoqui i així ells començaran a reflexar a un pare o una mare que creix personalment.

A més a més, quan som mares de fills petits (0-2), és una oportunitat perfecta per a resoldre traumes infantils que s’han quedat atrapats en la zona “pre-verbal”, és a dir, en records que no podem explicar en paraules, que formen sensacions “que hi han sigut sempre”.

Les mares som capaces d’empatitzar amb els nostres fills a través dels nostres propis records, i per això, quan són molt petits, s’activen els records de quan nosaltres érem molt petites, és a dir, de quan encara ni parlàvem ni enteníem les paraules. Només enteníem tons de veu i tonicitats musculars dels nostres cuidadors.

Explorar aquests records en un ambient protegit, segur, lliure de judici envers el que vam viure, ens pot ajudar a prendre consciència de com aquests records s’expressen en el present a través de conflictes amb la família d’origen, la política, la parella, l’entorn professional, etc… i ser-ne consciènt és el primer pas per a començar a transformar-los.

Aquí els mirarem sempre com a oportunitats de creixement, per a que cada vegada siguem més capaços d’assumir la cara amable i també la dura de la vida.

 

FEU-NOS MÉS PREGUNTES:

Aquest és un post que està en constant construcció i revisió. Estarem molt agraïdes si afegiu preguntes o reflexions que tingueu sobre el que fem, els seus beneficis, aplicacions o qualsevol altre qüestió relacionada. Deixeu-nos-les als comentaris. Gràcies!

Autora: Cristina Salvia, psicòloga, psicoterapeuta i professora de ioga. Fundadora i directora de Matriusques.

Què necessito: una doula o una psicòloga perinatal?

Doula o Psicòloga Perinatal

Què necessito: una doula o una psicòloga perinatal?

Sóc psicòloga des de fa 20 anys, amb especialitat perinatal i doula des de fa quasi 10 i sento la necessitat de clarificar conceptes.

Donat que hi ha hagut controvèrsia entorn el paper de les doules respecte a les llevadores i infermeres i també entre les doules i les psicòlogues perinatals, m’apareix el desig de clarificar i sobre tot, de conciliar, poder teixir un treball multidisciplinar amb els professionals sanitaris i les doules i que quedi clar el paper de cada professional.

Per això abans de tot vull parlar de tasques comunes que tenim tots els professionals que estem a prop de la mare i el pare: som llevadores, metgesses i metges, doules i psicòlogues/legs perinatals. No vull oblidar altres i em quedaria curta, com a osteòpates, fisios, etc.

Tots acompanyem emocionalment a la mare en primer lloc i al pare i la resta de la família. Estem pendents del seu benestar emocional.

Els psicòlegs/es perinatals, les doules i molts altres professionals de la salut tenim un concepte de l’embaràs i el part com un aconteixement de la vida que requereix suport de decisions informades i respecte siguin quines siguin les decisions de la família. Sota aquest concepte, els pares són els protagonistes actius de l’experiència de tenir un nadó.

De vegades estem sobre-informats amb les noves tecnologies i cal una mica de claredat amb informació bàsica.

Com a doula i psicòloga perinatal puc distingir entre l’aportació d’un i l’altre. El tret diferencial de les psicòlogues perinatals és que la nostra tasca és més que acompanyar, podent valorar i intervenir, ja que hem estat entrenats d’una forma extensa i rigurosa (amb molta formació i supervisió). Això vol dir que ajudem a validar, ressignificar, reconduir, ajudar a integrar i retornar a la persona el que arriba en el seu procés de canvi intern. També ajudem a prevenir dificultats  i promocionar la salut mental, no com a manca de patologia sinó com a promoció del benestar personal. Per tant, deixem que la persona prengui les decisions, o faci els moviments que hagi de fer per adonar-se de les seves fortaleses i pugui millorar l’autoeficàcia i la capacitat de créixer com a persona en el nou rol de mare o pare. És a dir, el concepte bàsic d’ajuda i acompanyament és el mateix, ni psicòleg/a ni doula donen consells, ni actuen com experts, ja que és la persona l’experta en la seva pròpia vida. Ara bé, els psicòleg/s podem intervenir o valorar des d’una visió més àmplia i global de la persona i la doula, acompanya en els aspectes més específics de l’embaràs, part i post-part.

Per tant, no és cert que només quan hi ha símptomes de malestar emocional o patologia és quan pot intervenir el psicòleg/a.

Durant el procés de pa/maternitat es passa per una crisi vital i de canvi d’identitat i per això un treball preventiu i de creixement personal iniciat des de l’embaràs resulta molt beneficiós: disposar d’un espai en que és pugui revisar la línia de vida, els patrons de la pròpia infantesa  i el projecte vital ajuda molt a transitar aquest canvi.

Crec que és important que la doula estigui molt formada en psicologia perinatal per detectar quan el malestar dificulta la vivència de la criança o l’elaboració d’una pèrdua i faci la derivació a un/a psicòleg/a.

 

Matriusques - Psicoterapia per a dones, mares i families.

 

La confusió arriba quan apareixen dificultats: “Estic embarassada i estic angoixada. A qui contacto: a una doula o a una psicoterapeuta?”, “Acabo de patir un avortament i no ho supero. Què faig?” 

La doula pot acompanyar grups de maternitat en un rol de recolzament emocional i xarxa social però la psicòloga perinatal pot, a més, oferir dinàmiques d’intervenció en grup.

A continuació, us poso un quadre resum per aclarir dubtes:

DOULA PSICÒLOGA PERINATAL
  • Acompanyament emocional durant el procés de gestació.
  • Derivant a un psicòleg/a quan hi ha un malestar que dificulta la vida diària durant la gestació.
  • Acompanyament i promoció de la salut psicoemocional de la mare gestant, durant tot el procés de l’embaràs i (també durant els processos de fertilitat.
  • Acompanyament presencial durant el part i el post-part per oferir suport emocional per a que la persona tingui el part desitjat.
  • Ofereix la informació adient quan la persona la sol·licita, sense posicionar-se.
  • Acompanya en el dol perinatal i deriva a un psicòleg quan hi ha complicacions en el dol (si la persona es bloqueja, te poc recolzament social o altres factors de risc que poden interferir en el treball de dol, com per exemple, la persistent culpa o vergonya).
  • Acompanyament i intervenció en dol perinatal en totes les seves manifestacions.  
  • Ofereix acompanyament emocional durant el pospart i deriva a un servei de psicologia una vegada detecta un malestar persistent.
  • Coneix els símptomes però no intervé.
  • Coneix recursos psicològics a la zona.
  • Acompanyament emocional i promoció de la salut psicoemocional maternoinfantil.
  • Intervé quan hi ha malestar emocional com l’ansietat, problemes per dificultats en aconseguir l’embaràs o processos de reproducció assistida, babyblues, depressió postpart, trauma post part i psicosi puerperal.
  • Ofereix acompanyament emocional durant tota la criança durant els primers anys i intervé quan convé afavorint el canvi de paper de rol l’home/dona a pare/ mare i el canvi d’identitats dins la família.  
  • Intervé quan hi ha malestar emocional, problemes de relació, dificultats amb la parella, situacions de separació, etc.

Espero que aquesta informació sigui suficientment clara que resumint el paper del psicòleg perinatal, que tot i que es solapa en l’acompanyament emocional continua més allà que la doula. Malgrat en el nostre país, el seu rol té una tradició més curta que les doules, cal estar informats del que poden oferir per si ho necessitem en algún moment.

Veiem doncs que en l’acompanyament emocional ens solapem diferents professionals que acompanyem la pa/maternitat i per això, cal treballar en xarxa, i cal mirar abans el que ens uneix que el que ens diferencia.

Que les doules puguin saber fins pot arribar el seu acompanyament emocional i que psicòlegs/gues comptin amb les doules per tenir informació addicional sobre la persona que tenen a la consulta.

doula psicòloga perinatal

 

FONTS:

http://www.asociacionpsicologiaperinatal.es/2017/02/02/que-es-un-psicologoa-perinatal-y-en-que-podemos-ayudarte/

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2013/12/16

https://gabriellabianco.wordpress.com/2015/03/19/quien-es-y-que-hace-una-psicologa-perinatal-por-las-dudas//ser-doula-que-es-una-doula

 

Autora: Alba del Cid, Psicoterapeuta, Psicòloga perinatal i Doula

Portfolio Items