Compromiso vs consistencia: qué significa amar en una relación neurodivergente

(llegeix el text en català més avall )
COMPROMISO VS CONSISTENCIA: QUÉ SIGNIFICA AMAR EN UNA RELACIÓN NEURODIVERGENTE
Imagina esta escena: olvida el cumpleaños, no responde a los mensajes en horas, o llega tarde a una cita importante. El primer pensamiento puede ser: si me quisiera de verdad, no lo haría. Pero… ¿y si el compromiso no tuviera nada que ver con la constancia de las pequeñas acciones visibles?
El dilema aparece especialmente en relaciones en las que hay neurodivergencia. Aquí, la irregularidad en las rutinas es frecuente. El riesgo es que se confunda con carencia de amor, cuando en realidad hay un compromiso profundo y firme.
Compromiso y consistencia: no son lo mismo
El compromiso es una decisión interna y sostenida: elegir la relación, cuidarla en el tiempo, estar incluso en momentos difíciles.
La consistencia, sin embargo, es la repetición estable de conductas: recordar cumpleaños, contestar mensajes al instante, mantener rituales sin fallar.
Muchos malentendidos nacen cuando se pone todo en el mismo saco. Una pareja puede ser absolutamente comprometida y, al mismo tiempo, poco consistente en su forma de demostrarlo.
Cuando el TDAH se confunde con desinterés
En el caso de personas con TDAH, es frecuente olvidar fechas, perderse en la hiperfocalización o dejar tareas pendientes. Desde afuera puede parecer desconexión.
Pero el compromiso real se ve en otro lugar: en la capacidad de volver, en el deseo de estar ahí cuando hay una crisis, en la honestidad de pedir perdón y reparar.
Es como un río que serpentea y se desvía, pero siempre encuentra su camino hacia el mar. El flujo puede ser irregular, pero la dirección está clara.
Cuando el autismo se confunde con falta de compromiso
Una persona autista puede evitar reuniones familiares, no ir a grandes eventos sociales o necesitar tiempo solo después de un día intenso. A menudo esto se percibe como “pasotismo” o falta de voluntad de compartir.
La realidad es que en muchas ocasiones se trata de una estrategia de regulación. Preservar la energía y evitar la saturación es lo que permite sostener el vínculo a largo plazo.
Es como cuidar la batería de un dispositivo: si la descargas completamente, se estropea. Respetar los límites es, de hecho, una forma de proteger el compromiso.
El riesgo de juzgar sólo por el comportamiento
Cuando interpretamos la inconsistencia visible como prueba de amor o desamor, acabamos atrapados en un círculo doloroso. “Si no lo hace, es que no me quiere.” Esta ecuación erosiona la confianza y el sentimiento de ser visto.
El compromiso no se ve siempre en el día a día más superficial. A veces es silencioso, menos espectacular: estar cuando realmente importa, estar en la crisis, aguantar cuando hay tormentas.
Redefinir el compromiso en clave neurodivergente
Es necesario ampliar la definición: compromiso no es sólo hacerlo todo bien y siempre igual. Compromiso es elegir la relación una y otra vez, incluso cuando el camino es irregular.
En una pareja neurodivergente, esto puede significar:
– aceptar que habrá olvidos y roturas de rutina,
– dar valor a los momentos de reparación,
– reconocer que la profundidad no depende del calendario, sino de la calidad de su presencia.
Pactar expectativas y rituales reales
¿Cómo podemos convivir con esta diferencia?
- Poniendo palabras: ¿qué significa “compromiso” para mí y para ti? Quizás para ti es estar siempre disponible; para mí, es volver después de un malentendido.
- Ritualizando el recordatorio: pequeños gestos que mantienen la conexión aunque no sean constantes. Un mensaje corto, un abrazo por la mañana, un “estoy aquí” después de un día intenso.
- Separando el vínculo de la rutina: no confundir la irregularidad con carencia de amor. El vínculo se cuida de muchas formas, y no siempre pasa por la repetición.
Cierre
El compromiso no es una línea recta ni una secuencia de impecables rituales. Es una elección renovada, una voluntad de volver al vínculo incluso cuando la consistencia falla.
Mirar más allá de los calendarios y gestos previsibles es abrir la puerta a entender que amar, sobre todo en parejas neurodivergentes, puede tener formas inesperadas.
💌 El compromiso real no siempre se ve en la repetición. A menudo se ve en la fuerza de volver, una y otra vez.
Cristina Salvia para Matriusques.
✨ Si quieres entrenarte a mirar a tu pareja desde el Adulto presente, el viaje “7 días para vernos de verdad” te puede ayudar a abrir estos puentes.
Son 7 audios gratuitos, breves y potentes, que te invitan a hacer preguntas nuevas y verte con ojos nuevos.
COMPROMIS VS CONSISTÈNCIA: QUÈ SIGNIFICA ESTIMAR EN UNA RELACIÓ NEURODIVERGENT
Imagina aquesta escena: oblida l’aniversari, no respon els missatges en hores, o arriba tard a una cita important. El primer pensament pot ser: si m’estimés de veritat, no ho faria. Però… i si el compromís no tingués res a veure amb la constància de les petites accions visibles?
El dilema apareix especialment en relacions on hi ha neurodivergència. Aquí, la irregularitat en les rutines és freqüent. El risc és que es confongui amb manca d’amor, quan en realitat hi ha un compromís profund i ferm.
Compromís i consistència: no són el mateix
El compromís és una decisió interna i sostinguda: triar la relació, cuidar-la en el temps, estar-hi fins i tot en moments difícils.
La consistència, en canvi, és la repetició estable de conductes: recordar aniversaris, contestar missatges a l’instant, mantenir rituals sense fallar.
Molts malentesos neixen quan es posa tot dins del mateix sac. Una parella pot ser absolutament compromesa i, alhora, poc consistent en la seva manera de demostrar-ho.
Quan el TDAH es confon amb desinterès
En el cas de persones amb TDAH, és freqüent oblidar dates, perdre’s en la hiperfocalització o deixar tasques pendents. Des de fora pot semblar desconnexió.
Però el compromís real es veu en un altre lloc: en la capacitat de tornar, en el desig d’estar-hi quan hi ha una crisi, en l’honestedat de demanar perdó i reparar.
És com un riu que serpenteja i es desvia, però sempre troba el camí cap al mar. El flux pot ser irregular, però la direcció és clara.
Quan l’autisme es confon amb falta de compromís
Una persona autista pot evitar reunions familiars, no anar a grans esdeveniments socials o necessitar temps sol després d’un dia intens. Sovint això es percep com “passotisme” o manca de voluntat de compartir.
La realitat és que moltes vegades es tracta d’una estratègia de regulació. Preservar l’energia i evitar la saturació és el que permet sostenir el vincle a llarg termini.
És com cuidar la bateria d’un dispositiu: si la descarregues completament, es fa malbé. Respectar els límits és, de fet, una manera de protegir el compromís.
El risc de jutjar només pel comportament
Quan interpretem la inconsistència visible com una prova d’amor o desamor, acabem atrapats en un cercle dolorós. “Si no ho fa, és que no m’estima.” Aquesta equació erosiona la confiança i el sentiment de ser vist.
El compromís no sempre es veu en el dia a dia més superficial. De vegades és silenciós, menys espectacular: estar-hi quan realment importa, ser-hi en la crisi, aguantar quan hi ha tempestes.
Redefinir el compromís en clau neurodivergent
Cal ampliar la definició: compromís no és només fer-ho tot bé i sempre igual. Compromís és triar la relació una vegada i una altra, fins i tot quan el camí és irregular.
En una parella neurodivergent, això pot voler dir:
– acceptar que hi haurà oblits i trencaments de rutina,
– donar valor als moments de reparació,
– reconèixer que la profunditat no depèn del calendari, sinó de la qualitat de la presència.
Pactar expectatives i rituals reals
Com podem, doncs, conviure amb aquesta diferència?
- Posant paraules: què significa “compromís” per a mi i per a tu? Potser per a tu és estar sempre disponible; per a mi, és tornar després d’un malentès.
- Ritualitzant el recordatori: petits gestos que mantenen la connexió encara que no siguin constants. Un missatge curt, una abraçada al matí, un “estic aquí” després d’un dia intens.
- Separant el vincle de la rutina: no confondre la irregularitat amb manca d’amor. El vincle es cuida de moltes maneres, i no sempre passa per la repetició.
Tancament
El compromís no és una línia recta ni una seqüència de rituals impecables. És una tria renovada, una voluntat de tornar al vincle fins i tot quan la consistència falla.
Mirar més enllà dels calendaris i dels gestos previsibles és obrir la porta a entendre que estimar, sobretot en parelles neurodivergents, pot tenir formes inesperades.
💌 El compromís real no sempre es veu en la repetició. Sovint es veu en la força de tornar, una i altra vegada.
Cristina Salvia per a Matriusques.
✨ Si vols entrenar-te a mirar la teva parella des del Adult present, el viatge “7 dies per veure’ns de veritat” et pot ajudar a obrir aquests ponts.
Són 7 audios gratuïts, breus i potents, que et conviden a fer preguntes noves i a veure’t amb ulls nous.









