, ,

LES EMOCIONS DE LES MARES: FONT DE SAVIESA MATERNAL

 

 

 Les emocions de les mares: font de saviesa maternal

-quan la relació amb les teves emocions es converteix en una font de saviesa maternal, de connexió amb tu mateixa, la que sap.-

LES EMOCIONS QUE ENS FAN MARES

Abans de quedar-te embarassada ja t’havies adonat que la intensitat de les emocions variava segons la fase del cicle menstrual en què et trobaves.

Després van arribar les hormones de l’embaràs i vas poder comprovar que això era realment diferent. Fossin com fossin els teus mesos de gestació, vas tenir l’oportunitat de donar un repàs a totes les emocions hagudes i per haver: la por, la ràbia, l’alegria, l’amor, la tristesa, l’esperança, la culpa, l’enveja, etc … Si vols, et convido a recordar un exemple de cada emoció i veuràs com t’arriba una imatge i al costat d’ella, s’activa una sensació en el cos. És un record, si, però el teu cos, encara la sent.

Després va arribar el puerperi i el que només havia estat una mostra discreta, es va convertir en una festa d’emocions que es convidaven soles i que arrasaven amb reaccions i decisions al seu pas.

Benvinguda al “Planeta Mare”! No estàs sola. Cadascuna, a la nostra manera, hem passat per un procés de xoc en el qual hem hagut de reaprendre a relacionar-nos amb nosaltres mateixes, mentre ens convertim en mares i deixem de ser aquella dona que érem i que mai tornarem a ser.

saviesa maternal

EL CERVELL MAMÍFER

Tot aquest procés d’adaptació, ho fem gràcies a les emocions. Les emocions són el programa biològic que portem de sèrie, amb la resta de mamífers i que ens permet adaptar-nos a les situacions.

Inclouen un complex sistema de resposta que implica a tots els sistemes fisiològics i psicològics. Aquest paquet de respostes, les emocions, tenen un centre d’operacions propi dins del cervell, anomenat cervell límbic. Aquesta part del cervell està en contacte amb els òrgans i les vísceres, atès que segons quin tipus d’estímul, cada òrgan ha de fer la seva aportació. Si ve un depredador, el cor batega amb força, per si hem de córrer, i l’estómac s’encongeix perquè tota l’energia pugui anar a les cames. Les pupil·les es dilaten per veure tot al voltant i la pell transpira per reduir la quantitat de toxines de la sang. En els nostres temps, els depredadors no són lleons, però seguim reaccionant amb tot el cos als estímuls que ens suggereixen perill. Alhora que reaccionem amb tot el cos als canvis, quan ens fan mal, etc …

 

LA SOCIALITZACIÓ

Algú s’acosta a tocar la teva cria i tens ganes de clavar-li una esgarrapada. Però no ho fas.

Ni li mossegues, ni li bufes, ni li empenys. I com ho aconsegueixes? Com aconsegueixes refrenar aquesta resposta instintiva que tantes vegades has pogut veure en les mares gates o gosses que solen viure a casa nostra, quan algú s’acosta a la seva cadellada?

Perquè totes vam aprendre a refrenar l’impuls instintiu i a convertir-lo en una resposta socialitzada. Aquest procés, que forma part de l’educació rebuda, consisteix a aprendre a regular el cabal afectiu que s’activa amb l’estímul per a transformar-lo en una manera d’actuar que ens ajuda a la convivència. Cada cultura, cada família, tindrà les seves preferències a l’hora de crear aquestes respostes apreses. Hi haurà cases en què no es mostren les debilitats, altres en què la queixa és una manera d’expressar desacord, altres en què es retiren quan s’enfaden, altres que treballen quan estan preocupats. I aquest patró s’aprèn en la infància.

saviesa maternal

LES EMOCIONS PROHIBIDES DE LES MARES

Cadascuna de nosaltres té un patró d’aprenentatge emocional, únic i propi, que prenem de la nostra família, cultura, societat i que era l’òptim per a nosaltres, donades les circumstàncies en què vam créixer i les nostres característiques personals.

Pot ser que aquest patró inclogui la prohibició d’expressar algunes emocions, i per tant haguem après a inhibir la seva expressió. Fins i tot podríem haver deixat de ser conscients d’elles, si el nostre aprenentatge va ser molt traumàtic o primerenc.

Et convido a fer un exercici d’introspecció per adonar-te de com és això en tu:

  1. Quines circumstàncies o situacions et sobresalten o desborden?
  2. Com sols gestionar les teves emocions intenses?
  3. Quines emocions et permets i tenen lloc en tu i quines no?
  4. Què sents cap a aquestes emocions? Com et relaciones amb elles?

 

COM AFECTA LA SOCIALITZACIÓ A L’INSTINT MATERNAL

Durant tot el procés de socialització, es va creant una capa, feta de reaccions apreses, que van ser més valorades i acceptades que les nostres reaccions més instintives. Es tracta d’una capa protectora que ens ajuda a pertànyer al nostre grup, impedint que siguem vistes i tractades com “amenaça” o com “presa fàcil”, faciliten que siguem acceptades.

Però què passaria si les nostres emocions naturals formessin part del pack biològic que portem per poder criar amb més garanties de supervivència? La socialització ens ajuda a formar part, però a canvi de regular les emocions i aquí és quan et trobes en aquesta terra de ningú: els dubtes.

Hauria de fer-ho d’aquesta altra manera? Hauria de fer com fa la meva amiga / cosina / veïna / etc? Seré rara si els dic que això no ho fem així?  M’estaré equivocant?

Intentem respondre aquestes preguntes amb la ment i en aquest mateix moment, desconnectem del cos, el que sap. Desconnectem d’aquella part que guarda la saviesa natural per buscar en els aprenentatges culturals, allò que hem sentit, allò que hem llegit, allò que hem vist fer. Busquem la resposta fora. En els gurus, en els experts, en les influencers.

LA MARE IDEAL EXISTEIX?

Això passa perquè amb la nostra ment, vam crear un ideal de nosaltres mateixes al qual intentem semblar-nos. Creiem que així tindrem més avantatges socials. Si tinc els rínxols més definits / els cabells més llis, aconseguiré més X; Si tinc Y màster en el meu currículum de vertigen, aconseguiré més Z. I el mateix amb la nostra maternitat: si faig W per al meu fill, aconseguiré M.

Aquí és quan vam crear el nostre propi mite de la mare perfecta. Un ideal al qual ens volem semblar. No és que ens ho imposin. És que ens ho auto-imposem. Siguem de la tribu de la lactància materna, de la tribu del biberó, del porteig ergonòmic o del cotxet ultralight, totes ens vam crear un ideal i batallem internament per encaixar en ell. I per fer-ho, fem servir aquestes veus de la socialització, les que vam aprendre dels nostres pares, mestres i altres referents. Aquelles veus que vam prendre com a nostres, llavors quan érem tan tendres.

Llegim els posts que ens diuen si hem de deslletar en tal moment, o preguntem al pediatre més proper si per als nens de tal edat és millor fer migdiada o no.

A mi em segueix sorprenent com d’ allunyades estem de la nostra pròpia saviesa natural quan m’expliquen que hi ha cultures en què les mares saben el moment en què els nadons estan a punt de fer pipi o caca. Ho saben i llavors, els deixen a terra i després els netegen el poc que s’han embrutat. Així que elles se sorprenen que nosaltres els posem bolquer i nosaltres que elles no els hi posin.saviesa maternal

RECUPERAR LA SAVIESA MATERNAL

Però m’atreveixo a endevinar que tu també has tingut infinites vegades aquesta experiència de simplement saber i encertar el que necessitava el teu nadó quan expressava un malestar, una necessitat no coberta. Parlo d’aquest coneixement que arriba d’una manera inesperada que no té a veure ni amb el que ja sabem ni amb el que ja hem viscut; perquè en matèria de fills, ja sabem que el que va funcionar ahir, avui potser no serveixi per a res. Aquest saber sense dubtes, sense vacil·lació. És cansament. És gana. És ganes de mare. És que encara té son.

Aquesta és la connexió amb allò maternal, amb el nostre cervell mamífer, el que sap, la connexió que et convido a recuperar, a través de transformar la relació amb les emocions.

Les emocions són una preciosa manera de recuperar la saviesa maternal perquè les emocions són una preciosa manera d’estar en contacte amb el teu jo intern. Són una porta al teu saber estar en l’aquí i ara. Si deixem de buscar les respostes a fora, començarem a escoltar les respostes que arriben de dins. I per això, totes les veus, totes les emocions, seran importants, perquè cadascuna compleix la seva funció. No ens convertirem ni en salvatges ni asalvajadas, perquè vivim en una cultura on ens hem socialitzat d’una manera concreta i tenim uns marges d’actuació. Algunes més amplis que altres i algunes amb més rebel·lia que altres per anar més enllà d’aquests marges.

Quan rebem i acollim totes les veus, coneixent el seu propòsit, allò que intenten (i aconsegueixen) amb tant afany, encara que de vegades ens pugui semblar que hi són per molestar i que no hi ha manera de deixar de ser com som.

Quan abracem totes i cadascuna de les nostres veus: les més instintives, les més apreses, les més naturals i les més socials, totes… Quan ens obrim a elles per comprendre-les i entendre-les, ens trobem a nosaltres mateixes. Escoltem les històries que ens expliquen de com van ser creades, de com els seus esforços tenien un sentit, ens revelen secrets, ens descobreixen poders interns que romanien amagats.

I amb això, ens coneixem millor i ens estimem més. I tota l’energia que teníem posada en intentar ser “aquella que ens agradaria ser” comença a estar disponible per a ser qui som. Aprenem a reconèixer els senyals que ens envia el nostre cos per respondre millor al que ens demanen les situacions. I sobretot, estem molt més en pau amb nosaltres mateixes.

saviesa maternal

COM ES FA?

Prenent com a referència els espais terapèutics que creem a Matriusques, es pot construir un espai personal, propi, d’auto-acompanyament, d’escolta profunda i de creixement global a través de les emocions i així despertar el coneixement intern, la saviesa maternal.

Es tracta de convertir-nos en mares de nosaltres mateixes, d’aquelles veus més infantils, les veus ferides, que necessiten:

  • una atmosfera lliure de judicis ni pressió.
  • recuperar la confiança a través de la comprensió i l’acceptació.
  • un espai per a sentir i donar sentit les emocions que sorgeixin: la vergonya, la culpa, la ràbia, la tristesa, la por, l’amor, etc.
  • establir-se en una energia de concentració i compromís amb una mateixa.
  • escoltar el cos i confiar en ell i en els missatges que ens comparteix.

Tanmateix, si desitges un espai personalitzat per a que t’acompanyem a recuperar la saviesa maternal a través de conèixer profundament les teves emocions, les teves veus internes, et proposem de fer un procés terapèutic amb alguna de les nostres terapeutes entrenades i qualificades. Contacta amb nosaltres per demanar una entrevista gratuïta.

 

Autora: Cristina Salvia,  psicòloga, psicoterapeuta i professora de ioga. Fundadora i directora de Matriusques.

 

 

0 comentaris

Deixa un Comentari

Volen unir-se a la discussió?
Sigues lliure de contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *