Ferides de mare

-Després de ser mare, la memòria del cos ens porta el record de ferides que pensàvem que ja estaven guarides amb el temps-

LES COSES NO SURTEN COM T’HAVIES IMAGINAT

La Lídia acaba de ser mare i es troba en un moment d’enorme confusió. Per una banda se sent satisfeta per haver tingut una criatura sana i viva, tal com havia desitjat després de viure la pèrdua del seu primer fill, i per una altra, es troba molt tocada emocionalment i amb una gran sensació de tristesa.

El part va anar bé i quan li van posar al Lluc en braços i li va veure la carona, el seu patiment es va convertir en pau. Però poques hores després de néixer, li van dir que havia d’anar a la incubadora perquè tenia una mica d’infecció.

Allò no s’ho esperava. Va tornar a casa amb les mans buides i van ser 3 llargs dies d’anar les estones que li deixaven a intentar alletar-lo, i després, seguir amb el tirallets a casa, sense en Lluc.

Van ser uns dies molt durs i en tornar a casa, aquest cop ja amb en Lluc, el patiment va continuar amb els intents per recuperar la lactància, que s’agafés al pit, el dolor insuportable de les clivelles… i la Lídia va començar a entrar en un bucle de patiment.

Una nit, quan es va despertar en Lluc plorant desconsolat, va prendre consciència que estava esgotada, no només físicament sinó també emocionalment. Després d’aquella nit, ja no va sortir d’aquella sensació. Era com si hagués deixat la vida anterior d’activitat i capacitat de decisió per entrar en una ben diferent. Li venia molta nostàlgia de la seva vida abans de parir i també un sentiment d’impotència i vulnerabilitat increïble que no la deixava viure i gaudir de la maternitat.

Durant el dia estava cada vegada més cansada i cada cop li costava més calmar a en Lluc. A més, li venien dubtes de les més petites coses; si sortia amb fulard i cotxet o no, si havia de portar menjar o no…. Li passava l’estona pensant tot això i estant pel petit i quan sortia es veia als vidres de l’aparador sense pentinar i amb mala cara i encara s’enfonsava més.

Cada vegada li costava més aixecar-se del llit, tenia una barreja d’atordiment, culpa per no sentir-se feliç amb el Lluc i mil sensacions més que li venien al cap constantment que la portaven a un estat constant de tristesa. Fins i tot, de vegades li venien imatges del raspat tan dolorós que li van fer quan va patir la pèrdua del seu primer embaràs, tenia somnis de la cara del seu primer fill no nascut…. i això la desestabilitzava moltíssim.

En el moment que va viure el raspat, no li va donar gaire importància a tot el que això significava i creia que ho tenia superat, però ara, li venien aquells records plens de pena i culpa.

La Lídia té una parella que l’entén de meravella però de vegades, no sap per què, se sent molt distant amb ell. Quan va al grup de criança se sent mala mare quan veu que els altres nadons, semblen tranquils i el Lluc plora i ella ja no sap com calmar-lo.  La Lídia no està bé, i en Lluc li ho reflexa en els seus plors, però la Lídia està tan esgotada que no veu més enllà de tot el rebombori d’emocions i pensaments que l’envaeixen. Ha arribat a un punt en què té dificultats a anar als llocs perquè té por de mostrar al món tot allò que li està sobrepassant.

DESBORDADA, SENSE TEMPS PER TROBAR SOLUCIONS…

La Lídia es troba desbordada per les emocions, sensacions i pensaments que ha despertat en ella la maternitat. Després d’arribar a un estat de profunda tristesa, va començar a prendre antidepressius, i al principi va tenir la sensació que les coses tornaven a la calma, però quan es va incorporar de nou a la feina, va tornar a sentir la buidor, la inseguretat, i les pors. Ja no estava a gust treballant allà, li costava acostumar-se a fer les tasques a la feina perquè es trobava rumiant i desconnectada, i per altra banda en tornar a casa sentia la mateixa sensació d’ineficàcia amb en Lluc.

Sovint la Lídia es feia un fart de plorar a les nits, desperta i donant voltes per l’habitació intentant calmar-lo. Ja feia mesos que el seu home dormia en una altra habitació i li continuaven venint les imatges del seu primer fill no nascut, del dolor en el cos, de les clivelles i del Lluc a la incubadora.

RECONNECTANT AMB LES DIFICULTATS A LA INFÀNCIA AMB LA FAMÍLIA D’ORIGEN

A tot això, va arribar Nadal i després d’un dinar familiar amb els pares i la germana es va enfonsar. Sentir els retrets de la mare recordant els episodis d’hospitalització a la infància que tenien a tota la família preocupada, la va fer conscient que això sempre la feia sentir dèbil. Tot plegat es va anar fent una muntanya cada cop més alta fins que un dia, la Lídia, ja no era capaç d’aixecar-se per anar a treballar. No sabia com sortir-se’n i no creia que res ni ningú li poguessin treure d’aquella culpabilitat, por i insatisfacció que sentia.

Un dilluns al matí, va trucar a la seva sogra perquè es fes càrrec d’en Lluc, només volia sentir-se alleujada, tenia por de no poder-lo cuidar com ell necessitava i aquella por era terrible. Va marxar de casa i es va posar a caminar sense fi, no sabia on anar ni què fer. La Lídia sentia que la seva vida estava fora de control. Després d’aquell dia, el seu home li va proposar anar a teràpia. La Lídia va accedir, ella també creia que era la millor sortida.

SORTINT DEL POU…….I AFRONTANT SER MARE DE NOU

Ara, havent sortit d’aquell pou tan profund, li sembla mentida estar jugant tranquil·lament amb en Lluc. Està molt agraïda al Lluc per haver-li mostrat aquest camí. Fa 4 mesos que està embarassada de la Berta i està vivint el seu tercer embaràs amb tranquil·litat, havent col·locat i entès el que en Bru (el seu primer fill no nascut) va significar per ella i la seva família. Es troba molt activa, plena de vida amb la seva feina i amb molts projectes. Aquesta vegada vol gaudir del part i la lactància.

La teràpia l’ha ajudat a pair totes aquelles experiències traumàtiques que es van despertar després del part. Algunes de la infància que ni tan sols recordava. Ha integrat aquelles memòries corporals que li han donat pistes de la seva nova identitat. La sensació d’inseguretat ha anat minvant a mida que ha anat entenent els patrons de relació amb la mare i el pare. Gràcies a això, ha pogut entendre i perdonar als seus pares i es troba més relaxada en les trobades familiars. Ha connectat tot això amb la dificultat que tenia per calmar el plor d’en Lluc i entendre-ho l’ha ajudat a perdonar tot el que ha viscut.

S’ha adonat, que la seva parella ha estat sempre al seu costat, han reconnectat i reprès a la seva relació de parella.  Gràcies a la teràpia, la Lídia, s’ha sentit recolzada, acompanyada i amb la capacitat de connectar amb els seus recursos interns. 

Si mira enrere, veu la seva vida anterior com si hagués estat adormida. Ara està descobrint una nova Lídia, empoderada, forta i segura de si mateixa, i li  encanta compartir el seu testimoni de supervivent a xerrades en grups de famílies sobre la salut emocional de les mares.  Anant a teràpia, la Lídia ha adquirit eines per a gestionar els canvis que succeeixin al llarg de la seva vida, ha après a viure els moments de dificultat des de la serenor i veure totes aquestes situacions com una oportunitat de creixement i evolució que l’apropa a la vida que vol viure.

REFLEXIONS:

El que viu la Lídia en aquesta història et ressona i t’agradaria estar acompanyada en tot allò que sents?

Et passa que l’experiència de la maternitat ha obert una porta a emocions difícils de portar?

Creus que malgrat el pas del temps continues sentint-te en un pou de reaccions i sensacions que no pots controlar?

Potser no saps ben bé per on començar perquè potser no sents que hi ha una raó REAL per preocupar-te tant.

A Matriusques estem especialitzades en acompanyar processos vitals i d’empoderament femení, entre ells, tot allò que es remou quan som mares. Acompanyem a les dones que acudeixen a nosaltres per a que puguin viure la maternitat com una oportunitat de creixement i evolució.

Demana’ns una entrevista gratuïta i valorarem conjuntament l’acompanyament que s’adapta millor a les teves necessitats.

Autora: Alba del Cid, Psicòloga perinatal, Psicoterapeuta especialitzada en tècniques de neuroprocessament del trauma i Doula