Baixa autoestima

-la baixa autoestima és quelcom après, no innat, i sempre es pot aprendre a estimar-se de veritat

LES MÀSCARES QUE ENS POSEM

La Carme té 35 anys i si mires el seu Instagram té una vida de pel·lícula: viatja, té una bona feina, va al gimnàs, compra molta roba i surt a locals de moda, però la veritat és que la Carme no s’agrada ni viu a gust amb si mateixa.
Va al gimnàs i compra roba però mai es troba suficientment bonica. Viatja i surt a llocs de moda, però quan torna a casa se sent sola i buida. A la feina es deixa la pell, però no se sent valorada. I amb les seves relacions personals i familiars sempre se sent culpable, perquè sempre pensa que encara a de donar més, i mai es permet dir que no o posar límits. Se sent esgotada.

La setmana passada li va succeir una cosa que exemplifica molt bé com és la seva vida: a la feina li van demanar un informe urgent i ella es va deixar els ulls i les neurones fins a les 3 de la matinada davant l’ordinador per poder acabar-lo. L’endemà, quan li va entregar al seu cap, aquest li va dir que en realitat ja no ho necessitava, que ja li havia servit l’informe anterior… La Carme només va dir “ok” i va tornar al seu lloc ràpidament per poder agafar la seva bossa i sortir corrents al lavabo per poder plorar la seva ràbia i frustració: ni tan sols li havia agraït l’esforç!!! I perquè no l’havia avisat abans que no li calia l’informe??!! Mentre plorava es mirava al mirall i és veia petita, insignificant, poc valuosa i lletja.

PERÒ LES MÀSCARES SEMPRE ACABEN CAIENT…

La Carme està cansada, i vol sentir-se forta i mereixedora, estimar-se a si mateixa i poder dir el que pensa , però no sap per on començar aquesta feina. Ha decidit millorar la seva autoestima. Es compra un llibre d’autoajuda i comença a dir-se coses boniques davant del mirall. Una part d’ella se sent ridícula, però continua perquè és una dona obedient i perseverant. Pensa que potser l’anirà bé si fa tots els exercicis del llibre.
Al cap d’unes setmanes surt amb unes amigues a celebrar un aniversari, coneix a un noi i s’intercanvien els telèfons. Queden, tenen una primera cita i van al pis d’ell. Ella no vol pujar al seu pis encara, però no és capaç de dir que no, perquè té por que ell passi d’ella si no ho fa. Acaben al llit i no tornen a quedar. Durant les següents dues setmanes ella li escriu wasaps al noi cada dia i ell va responent amb evasives educades i no tornen a concretar cap cita mai més. Ella se sent fatal, ansiosa, decaiguda, i se n’adona que en realitat aquell noi ni tan sols li agradava, però està ansiosa per rebre algun senyal i que li faci una mica de cas… Se sent patètica, culpable i humiliada. Ja no fa els exercicis del llibre.

Al cap d’uns mesos va al ginecòleg per la seva revisió anual i li diuen que li han encomanat un herpes. Aquell noi que va passar d’ella, amb qui va tenir sexe sense voler realment i sense prendre precaucions, li ha encomanat un herpes. És conscient que no es va cuidar, no es va respectar i això la posa molt i molt trista. El seu estat d’ànim va decaient i acaba agafant la baixa perquè enfrontar-se a la feina, a les activitats quotidianes i als altres li resulta massa. Ja no pot més i se n’adona que cap llibre li donarà la solució màgica per aprendre a estimar-se mes i canviar tot allò que necessita canviar. La Carme va pel camí de la depressió, però un dia succeeix que comença a fer teràpia.

I ES QUAN PODEM CONNECTAR AMB NOSALTRES DE VERITAT

Li ho va recomanar una bona amiga que va fer algunes sessions després del seu divorci. Amb aquesta confiança, s’ha atrevit a fer el pas i ara està vivint un procés molt bonic de creixement i empoderament, acompanyada d’algú que l’ajuda a fer els passos pel canvi, a plantejar-se les coses d’una altra manera, i a reconèixer la seva pròpia vàlua.

Ha començat a mirar-se amb amor i respecte, a estimar-se amb virtuts i defectes, a no responsabilitzar-se de tot i de tots, i a expressar més clarament les seves necessitats. Ara comença a posar límits a les demandes dels altres i fa coses pel seu propi plaer.

La Carme a après que ningú li donarà l’amor i el respecte que ella no es doni primer a si mateixa, i encara que sap que queda camí en aquest procés d’empoderament, se sent contenta perquè sap que dins seu té la fortalesa per caminar la seva vida, i que mereix ser mirada i estimada pel que ella és. S’ha recuperat a si mateixa, i poc a poc va desembolicant el regal que es.

REFLEXIONS:

I en la teva vida, com és tot això? Respecten els teus límits? Et donen el teu espai? T’estimen tal com ets?

Si dubtes o respons que no a alguna d’aquestes preguntes, reflexiona fins a quin punt tu respectes els teus límits, et dónes espai i t’estimes tal com ets.

El que viu la Maria en aquesta història et ressona i t’agradaria estar acompanyada en tot allò que sents?

A Matriusques estem especialitzades en acompanyar processos vitals i d’empoderament femení, on acompanyem a les dones que acudeixen a nosaltres en el seu camí de creixement personal cap a l’acceptació i reconnexió amb elles mateixes.

Si vols que t’acompanyem en el teu procés, demana’ns una entrevista gratuïta i valorarem conjuntament l’acompanyament que s’adapta millor a les teves necessitats.

 

Autora: Vanessa Barros, psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en dones, trauma de gènere i processos de separació.