, , , ,

Entrevista a la Tamara Depares

 

 

Qui és Tamara Depares?

Una nena que necessita moure el seu cos per sentir-se viva; una dona que s’assumeix adulta i cuida les seves ferides i estima les seves limitacions; una mare que s’emociona, s’apassiona i creix al costat de la seva filla; una terapeuta que es resisteix a etiquetar-se i nodreix i honra la seva vocació. Em vaig llicenciar en Filosofia a la UB el 2004. Des de llavors no he parat de formar-me i revisar-me, constantment: reflexoteràpia, tècnica metamòrfica, intervenció en infància i família, constel·lacions familiars, teràpia corporal (sistema de centres d’energia), coaching lúdic, nivell I de brainspotting, xamanisme ancestral… i altres que tinc pendents… Incansable d’adquirir eines que permetin desbloquejar tot allò que limita a la persona de viure amb la millor versió d’ella mateixa.

 

A què et dediques habitualment?

Dedico les meves jornades laborals a dos aspectes: acompanyament emocional i psicomotriu en el projecte d’educació viva de l’Escoleta dels Indians amb infants de 14 a 36 mesos i acompanyament familiar/individual de processos de separació amb infants petits a Matriusques. També m’agrada molt treballar el format grupal i ofereixo, puntualment, tallers i xerrades vivencials. Actualment estic reciclant aquest format i, tot i que tinc activitats programades, estic en plena gestació de nous continguts per a poder oferir un itinerari formatiu/vivencial més llarg en el temps: 9 mòduls, un cap de setmana al mes (m’agradarà poder compartir més detalls a la pròxima primavera).

 

Què és Matriusques?

Un projecte (gestat i parit per la Cristina Salvia) d’atenció psicoterapèutica ple de coherència, passió, saviesa i força. Un espai terapèutic cuidat i format per un equip divers, potent i entregat a la relació d’ajuda. Dins del marc professional, per mi, la peça del puzzle que em faltava.

 

Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

Resant a l’Univers poder formar part d’un equip de professionals que vibri amb la mateixa mirada, dedicació i amor que el que jo sento per la meva vocació. Inicio la meva relació com a col·laborada dins el catàleg de càpsules formatives. Actualment sóc membre de l’equip aportant la meva mirada filosòfica, profunda i intuïtiva en l’enfocament del nus sistèmic principal a tractar quan la persona inicia el seu procés terapèutic.

 

Què significa tenir una mirada sistèmica a teràpia?

Significa assumir que la persona és un conjunt de símptomes que reflexen la seva relació, conscient o inconscient, amb el seu sistema familiar i restablir els ordres que possibiliten relacions més harmonioses dins de la família i alliberen a la persona de limitacions i/o bloquejos que s’arrosseguen dels patrons adquirits pel propi sistema per a sobreviure. Avui en dia ja no ens qüestionem que és real i possible que heretem el color d’ulls, la forma de les mans, colors de cabells… però ja ens costa més de creure que heretem emocions, situacions no resoltes i traumes de les generacions que ens han precedit. La mirada sistèmica treballa amb el camp mòrfic a través del camp simbòlic per tal que la persona pugui construir una imatge (jo treballo amb  clics de playmobil) en la qual tots els fets i totxs els integrants del sistema la configuren i hi tenen lloc (víctimes, perpetradors, abusos, avortaments, morts, infidelitats, etc.). Reordenant la imatge i oxigenant-la amb paraules claus l’escena pren nous significats que queden impregnats en la persona. 

El cervell no distingeix realitat de ficció, i amb l’impacte del treball i la imatge final la persona pot assumir nous registres interns des dels quals construir una nova mirada. En Joan Corbalán, un dels meus mestres, sempre diu que “una constel·lació familiar és molt difícil d’explicar però molt màgica de viure”. 

La mirada sistèmica, inicialment, no pretén resoldre. Només pretén restaurar i ampliar la mirada per donar lloc a noves comprensions des d’un lloc d’humilitat, amor i agraïment. Perquè sigui com sigui la vida s’obra pas. I gràcies a totes les llums i totes les ombres dels nostres avantpassats i ancestres la nostra vida es fa possible. Quan la persona pot mirar el seu sistema familiar sense rancor i pot honrar els fets i els personatges tal qual són, automàticament agafa força per viure la pròpia vida: agraint, acomiadant, reconciliant i assumint la responsabilitat de viure. I com quan tires una pedra a l’aigua i les ones expansives dibuixen cercles, quan una persona treballa amb el seu sistema familiar amb aquesta mirada, tot el sistema familiar en nota els efectes…

 

Has fet la llicenciatura en filosofia. Què creus que aporta aquest coneixement a la teva pràctica professional actual?

No entenc la filosofia com l’activitat acadèmica, sinó com l’activitat d’enfrontar-se a un mateix amb les preguntes bàsiques de la vida i amb la trama de les vides que vivim. Amb ella puc convidar a la persona  que practiqui dos gestos que considero bàsics per a sostenir un procés terapèutic: alentir (els aconteixements) i retornar (a tot allò no resolt). Només així podem assumir que som incomplets i reconèixer les pròpies limitacions sense sentir-nos mancats. La filosofia permet ampliar les perspectives internes i activa la capacitat de ressignificar tot allò que som i tot allò que ens afecta. I a poc a poc, nodreix la possibilitat d’observar què ens passa sense identificar-nos amb allò que ho està causant fent possible el naixement d’una nova actitud en què la persona se sent subjecte i no objecte.

 

Quina importància té el cos per a tu en teràpia?

Molta. Tot allò que ens passa necessita ser expressat pel nostre cos físic, aquell que ens dóna pes, acció i veu en aquesta dimensió. En ell resideixen totes les nostres memòries i gràcies a ell podem accedir a noves maneres de sentir. Les nostres emocions es queden atrapades a la pell, als músculs, als óssos o a les vísceres i òrgans si no les expressem. Sovint les hem reprimit (per creences, per vergonya, per imposició) i són motiu de ferides emocionals que no es veuen però que es manifesten, sovint en dolències, en el nostre cos físic. El cos de la persona també parla de la seva biografia. Però a més a més és una font de present molt potent: amb certes dinamitzacions corporals i/o activant l’escolta corporal la persona pot connectar-se amb el seu estat emocional actual durant la sessió (i fora d’ella, perquè comparteixo recursos perquè així sigui). Jo vaig ser gimnasta d’alta competició i encara ara em reactivo quan recordo l’abús durant els entrenaments i l’angoixa que patia en els campionats. Aquest fet, i altres, m’han fet tenir una relació d’hiperexigència amb el meu cos que va molt més enllà de l’estètica. L’efecte restaurador que han causat en mi altres llenguatges corporals (les arts marcials, la dansa, el moviment expressiu) m’han fet descobrir que el cos és un peatge per arribar a altres realitats del nostre ésser. Sovint estem desconnectats del cos físic i ens oblidem que és gràcies a ell que som i sentim. Per això sempre el tinc present i el faig partícip en totes les sessions.

 

Dius que treballes amb nens petits. Creus que això enriqueix la teva pràctica com a psicoterapeuta?

Sí, molt. Dins l’equip estic especialitzada en separació amb fills petits. Normalment l’adult que arriba necessita revisar-se, enfortir-se i cuidar-se; però també demana obtenir recursos en relació a la criança i vincle amb els seus fillxs. La separació amb fillxs petits inicialment genera (entre altres coses) una hiper-responsabilitat en relació als fillxs perquè l’adult se sent com a únic centre de la família. Conèixer, cuidar i estimar les necessitats dels infants és bàsic en qualsevol franja evolutiva i moment familiar. Però quan hi ha una separació la sensació de ruptura és tan gran que és important posar la mirada cap a l’infant perquè en ell es reflexa tot allò que l’adult no és capaç de sostenir per si sol. Distingir el que és propi de l’adult i el que és propi de l’infant em sembla essencial.

 

Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicològica?

Reciclar, actualitzar, reconstruir i estimar la relació que tenim amb nosaltres mateix@s. Com deia Khrisnamurti l’única relació autèntica i duradora que vivim a la vida és la que establim amb nosaltres mateix@s. Les altres relacions són jocs de miralls i projeccions. A mi m’agrada dir que l’única vareta màgica que existeix és precisament aquesta: conèixer, acceptar i cuidar qui ets, tal com ets. Així és possible estar sa i sanar-se.

 

Ets mare i emprenedora. Es pot amb tot?

La maternitat no és fàcil de fer compatible, però si et poses a favor els moviments orgànics que es deriven d’ella i t’organitzes per a poder tenir moments de presència real tant quan estàs maternant com quan estàs treballant, a poc a poc van sortint fórmules a través de diferents ritmes. Jo fa temps que no vull “poder amb tot”, accepto la meva vulnerabilitat i el moment en el que estic i poso consciència i energia en poder gaudir i cuidar el meu “ser mare” i a la meva filla i poder gaudir i seguir entregant-me al meu projecte professional. La flexibilitat, la fe i l’entusiasme per a mi són ingredients imprescindibles per a aconseguir-ho. Una xarxa que et sostingui també.

 

Què t’ensenya a tu la teva feina?

A estimar tots els aspectes comuns que tenim en la nostra condició d’humans i que el dolor transformat és on resideix tot el nostre potencial.

 

Quin és el teu últim descobriment terapèutic?

El brainspotting o neuroprocessament del trauma. M’apassiona confirmar, un cop més, que la persona (o en aquest cas el cervell de la persona) té dintre seu tot el que necessita per a alliberar-se i autorregular-se per a la sanació.

 

Què t’emociona?

Pufffff tantes situacions! Sobretot les que m’impregnen d’autenticitat fugaç com una mirada, una llàgrima, un somriure entrecreuat, un raig de sol sobre una flor, el riure d’un infant, una carícia, les paraules dolces i l’ímpetu de la meva filla, acomiadar-me d’un moment d’amor, les paraules d’alguns poemes… I viure i créixer lliurement sobretot!!!

 

Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

Alguns ja els han dit les meves companyes. En comparteixo tres més: “M’agrada la família que m’ha tocat” de Carme Thio de Pol, “Emocionarte con los niños (el arte de acompañar a los niños en su emoción)” de Macarena Chías i José Zurita i “Sálvate, la vida te espera” de Boris Cyrulnik.

 

I música, també els recomanes audicions?

M’agraden molts estils de música diferents i n’utilitzo molta en les sessions grupals i en el meu dia a dia. Però n’hi ha una infal·lible per a connectar amb el camp emocional, que és la del compositor italià Ludovico Einaudi.

 

Quin desig posaries dins d’una ampolla?

Molts! Però si només un, aquest: que tots els éssers del planeta puguin viure sentint-se respectats i escoltant el que necessiten.

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Tamara Depares dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.

/0 Comments/per
, , , ,

Entrevista a l’Alba del Cid

 

 

Dóna’ns un parell de dades autobiogràfiques

Fa uns anys que vaig tornar a la psicoteràpia clínica, després d’haver-me llicenciat fa 25 anys. Ha estat després d’una trajectòria de treball social, de viure a diferents països, de practicar teràpies manuals, treball personal i la criança de les meves 3 filles. Això representa una arribada a foc lent, honesta i amb una perspectiva diversa. Ara puc reconèixer això com una riquesa en la meva trajectòria i agrair que hagi estat així i no de cap altra manera.

Sóc descendent d’una línia generacional de mares i pares grans que m’enllacen amb el legat dels supervivents de la postguerra, i àvies de principis del segle XX, la vida rural, el servei i la força del treball per tirar-ho tot endavant i no tenir accés a l’educació i a les llibertats. Em trobo amb un gran saber que vull transmetre a les meves filles de forma intuïtiva i informada, el que trobo que és una gran responsabilitat i repte. Aquesta és una dada que em defineix en la meva essència i la forma de veure el món amb humilitat i certesa.

Quins fets han contribuït a portar-te de tornada a la psicoteràpia?

Per mi tornar a la psicoteràpia ha estat com tornar a casa després d’un llarg període de recerca a fora amb les vivències personals per trobar la meva línia de treball i llavors poder formar-me de forma pràctica havent pogut donar significat als continguts. Per una altra banda el treball personal des de diferents mirades m’ha ajudat a entendre que ja estava preparada per acompanyar, sostenir, contenir processos emocionals. Això ho sentia molt diferent quan em vaig llicenciar i ara entenc que tot el que he fet anteriorment m’ha preparat per ser la terapeuta que sóc.

Potser el fet que més m’ha condicionat per a treballar en psicoteràpia ha estat el fet d’esdevenir mare. Ha estat per a mi una revolució per a trobar el tipus de part, alletament, criança i educació que volia oferir a les meves filles, i cada maternitat m’ha anat definint més la trajectòria. He après de l’educació lliure o viva el valor del respecte i l’escolta incondicional que per mi és fonamental en l’acompanyament terapèutic. De la reflexologia podal infantil he pogut aprendre el canvi de concepte de la salut i la importància de la responsabilitat i consciència personal en els processos de canvi. De la meva trajectòria com a doula he pogut aprendre a donar suport i a ESTAR amb l’altre sense haver de fer res. L’altra gran cosa que m’ha ensenyat la maternitat ha estat travessar les meves crisis per a afrontar les meves vulnerabilitats amb el desig de fusionar-me i diferenciar-me de les meves filles, a l’hora de posar els límits, a l’hora d’acceptar el que no podia donar com a mare i el que sí. Els contextos en els quals intentava conciliar sense aconseguir-ho em van anar apropant com en una espiral en un camí fràgil del qual n’he sortit enfortida. Cada vegada que m’he exposat, he demanat, he intentat coses, he anat pujant en aquesta espiral de solidesa que ha donat els seus fruits. Aquests fruits són la terapeuta que sóc ara en el lloc que ocupo a Matriusques.

 Com hi has arribat a Matriusques?  Quina és la teva aportació en aquest projecte?

A la Cristina la vaig conèixer per casualitat fa 4 anys quan volia oferir un taller de massatge infantil i va ser com que tot em portava en aquesta direcció; els seus tallers “les Veus que hi ha dins d’una mare” em semblava un tema que havia pensat moltes vegades, m’agradava el plantejament inicial que prenia Matriusques i trobar-me amb la Cristina va ser el factor definitiu de sentir-me molt connectada amb la seva mirada a la psicoteràpia, a la criança i a la vida. Des que ens vam conèixer va obrir-me de forma molt generosa tots els espais per conèixer l’equip de llavors en el 2017 i a compartir i créixer plegades. Aquesta afinitat personal amb ella i la resta de l’equip crec que és una de les fortaleses d’aquest projecte i es transpira a la web i en la qualitat, sincronia i congruència del nostre treball. M’encanta estar en un equip en el qual treballem juntes, supervitzem i fem trobades de creixement personal plegades, ens donem suport i un constant intercanvi de recursos.

Sóc especialista en Psicologia Perinatal, en la que m’he format per l’acompanyament emocional de la maternitat des del desig de ser mare o pare fins a l’acompanyament en la criança. Puntualitzo que en l’acompanyament en la criança em refereixo en els primers anys, l’etapa infantil i l’adolescència i adultesa, tot i que això darrer no està inclòs en la Psicologia Perinatal. Penso que s’és mare o pare sempre i hi ha etapes del cicle vital. Ara que sóc mare d’adolescents me n’adono com n’és de necessari l’acompanyament en la crisi vital de la maduresa criant adolescents.

També m’he format en l’abordatge del Processament Adaptatiu de la Informació pel neuroprocessament del trauma, amb EMDR. Això es tradueix com un abordatge progressiu de situacions del passat que encara afecten en la vida actual; bé poden ser els grans traumes de tipus trastorns postraumàtics o petites carències que per l’edat de la persona, en la infantesa o períodes pre-verbals, es va tenir una vivència de tenir la integritat física en perill. EMDR, parla d’un tipus d’estimulació amb el moviment bilateral dels ulls per al reprocessament del trauma, però més enllà d’una tècnica és una perspectiva d’abordatge progressiu molt complet.

En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

Em trobo còmoda en la Psicoteràpia Humanista doncs amb el meu bagatge em permet integrar diferents perspectives. Per mi el tacte i la perspectiva corporal que he après com a reflexòloga poden ser recollits en aquesta corrent, la perspectiva existencial i espiritual del meu bagatge comunitari i de treball personal també està recollit. La  pedra angular, en la Psicoteràpia Humanista és la importància de la relació terapèutica com l’eina més eficaç per a sanar i ajudar a créixer a la persona. La relació ofereix la seguretat, acceptació, respecte i la meva presència perquè la persona pugui anar fent els passos per a responsabilitzar-se del seu procés i fer els canvis pertinents. Aquesta seguretat permet a la persona anar a recordar experiències més difícils del passat que afecten en la forma que es relacionen en el present i en les sessions. Penso que això permet un canvi progressiu i profund que altres abordatges terapèutics no hi arriben. El treball d’acompanyament en  Processament Adaptatiu de la informació amb EMDR, ofereix una estructura que permet conduir les sessions al lloc que necessita la persona.

Què pot aportar la Reflexologia Podal i el Massatge Infantil en la pràctica psicoterapèutica?

Sempre he pensat que el tacte i el seu poder, el poder de tocar, és un do que tenim totes les persones i es posa en marxa en totes les nostres relacions i en especial quan esdevenim mares. El fet de formar a famílies en massatge infantil va estar el que em va permetre escoltar de veritat als altres, descentrar-me i créixer per adonar-me del poder i la confiança del tacte. Això és un aprenentatge que intento transmetre en les sessions de mares o pares amb problemes de vincles amb els fills, és com una oscil·lació sanadora de centrar-se com a mare en el que és meu per descentrar-se del que necessita l’infant o la parella.

La reflexologia i la connexió amb els propis peus per a mi és una forma d’apropar-me a la persona en les seves arrels, i poder connectar cos i ment per poder ajudar a ESTAR més present en les sessions i ajudar a focalitzar-se en el present. De vegades uns tocs als peus poden ser crucials per portar a la persona a la terra i ajudar-la a mirar a dintre.

Amb tot això què t’ensenya la teva feina?

La meva feina m’ensenya a CONFIAR, a descentrar-me per créixer i a desenvolupar una vocació de tota la vida.

Què t’emociona?

M’emociona ser testimoni de tants processos de canvi i veure a les persones escoltar una veu interna de confiança quan a la vegada tenen la certesa que res canvia. Aquests moments tan subtils amb un gest, amb una emoció o amb un veure com posen paraules i donen sentit a la seva situació m’emociona.

Quin llibre recomanes als teus pacients?

Depèn, d’entre tots els que recomano,  destaco “Educar para ser” de Rebeca Wild pensant en famílies o futures famílies. Va ser un llibre que em va revolucionar en tots els sentits fa 15 anys. I com ajuda terapèutica m’agrada “Teràpia del Self” de Jay Earley.

Quin desig posaries en una ampolla?

El fet de poder seguir fent el que més m’agrada que és fer psicoteràpia d’una forma fluida, aprenent de cada experiència, estant allà on em necessiten.

 

Si vols saber més sobre allò que fa l’Alba del Cid dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.

/14 Comments/per
, , ,

Entrevista a la Valentina Rossi

 

 

 

  • Qui és Valentina Rossi?

Una enamorada de la vida, curiosa d’explorar les múltiples facetes de la naturalesa humana tan complexa i tan meravellosa al mateix temps. Aquesta curiositat és el motor del meu treball i és el recurs que m’ha permès continuar aprenent, madurant, explorant en el meu procés personal com a dona durant anys per a després poder anar a trobar les persones que atenc cada dia, de forma humil i present.

 

  • A què et dediques habitualment?

Actualment treballo com a psicoterapeuta corporal en Biosíntesis en castellà i en italià i imparteixo classes grupals de Mindfulness. Conreo una mirada que aprofundeix en les múltiples dimensions de cada ésser humà, mental, emocional, energètica i espiritual. Hi ha una frase del fundador de la Biosíntesi David Boadella que diu: “les persones podem oblidar-nos dels nostres recursos però ells mai s’obliden de nosaltres”; doncs per a mi, la psicoteràpia és un viatge de reconnexió amb la nostra història de vida i amb aquells recursos oblidats que ens van ajudar a sobreviure als esdeveniments traumàtics i que necessiten recobrar la seva pròpia essència i fluïdesa. El treball terapèutic a partir del recurs implica una reorganització de les nostres respostes cap al passat recuperant el contacte amb aquelles situacions, imatges, sensacions, moviments, persones, objectes, on ens sentim segurs, on gaudim d’estar vius i des d’allí poder visitar amb més facilitat els aspectes conflictius i traumàtics de la nostra vida. Trobar un lloc segur on poder ser nosaltres mateixos és fonamental per a recuperar l’espontaneïtat i la capacitat d’auto-curació i auto- desenvolupament pròpies de cada ésser humà.

 

  • Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

Vaig conèixer la Cristina Salvia treballant en la unitat d’hospital de dia d’una clínica especialitzada en el tractament de trastorns d’alimentació: ens unia la pràctica del Mindfulness així que després d’un temps sense veure’ns, ens vam retrobar i vam començar a col·laborar, d’aquell moment ençà ja han passat 5 anys…i sembla que fos ahir!! 

La meva aportació a Matriusques es resumeix en oferir un espai terapèutic dirigit a dones i mares que necessitin trobar, a través de la connexió amb el cos, un espai d’auto-cura i de nutrició on sentir-se a si mateixes. L’enfocament corporal i la pràctica del Mindfulness ajuden a renovar l’energia vital augmentant la connexió amb les nostres pròpies necessitats com a dones i mares, enfortint la confiança en una mateixa i en la saviesa femenina del nostre cos. El meu desig és que com a dones i mares puguem donar-nos, cada vegada més, el permís per a sentir el que sentim, reconeixent el nostre món emocional i donant valor a la nostra resiliència i capacitat d’adaptació al canvi.

 

  • En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

En la convicció que SOM EL QUE SENTIM, crec fermament en una psicoteràpia integrativa i somàtica que contempli l’aspecte corporal de les nostres vivències i treballi amb les parts sanes de cada persona. L’enfocament de la Biosíntesi en la qual estic formada permet integrar tots els aspectes d’una persona, la seva història, la seva vida, el seu cos, facilitant el desenvolupament personal, emocional i relacional. 

En un món de ments hiperactivades, és necessari baixar al cos, donar espai a “sentir”, a les sensacions que ens habiten per a desenvolupar un contacte profund amb la nostra essència fonamental i donar-nos el permís per a començar a actuar de formes diferents en la nostra vida, transformant el nostre comportament emocional, que està conformat per postures i hàbits inconscients, a través de nous moviments corporals. L’ús del mindfulness i de la respiració, permet tornar-nos observadors dels nostres estats emocionals interns amb acceptació i auto-compassió, estimulant les nostres diferents expressions emocionals. Es tracta d’un abordatge terapèutic que facilita el desenvolupament d’una major consciència corporal i emocional.

 

  • Què pot aportar la pràctica de la meditació a la pràctica psicoterapèutica?

A nivell personal, sento que la pràctica de la meditació Vipassana ha arribat a la meva vida perquè aprengués a fer front a les dificultats i al dolor de la vida amb una actitud compassiva i equànime. La meditació ensenya a no ser víctimes dels nostres estats emocionals, sinó a ser coautors de les nostres emocions i aprendre a acte regular-les sense quedar-nos desbordats per elles. Si en la pràctica psicoterapèutica aprenem a observar el dolor emocional o físic com alguna cosa que es manifesta en el moment present i que després es transforma, acceptant-ho sense judici, estarem lliures del sofriment. La pràctica meditativa ens ajuda a “destotalitzar”, a no deixar que una emoció totalitzi la nostra existència, a no rebutjar el dolor però a ser conscients que som molt més que el nostre dolor.

 

  • Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicològica?

El concepte de salut és integral per la qual cosa considero que un bon equilibri entre pensaments, sentiments i accions sigui la base per a una plena salut psicofísica.

 

  • Què t’ensenya a tu la teva feina?

M’ensenya que el vincle terapèutic fonamentat en l’amor és el que sana, més enllà dels coneixements. Ens constituïm en la relació i ens construïm en ella, per la qual cosa quan estic veient a l’altre, retornant-li la mirada i ho estic reconeixent és quan l’espai es fa segur i es reparen els vincles relacionals del passat. M’ensenya el fet que a vegades menys és més i que un gram de contacte val molt més que una tona d’energia, que el que és bo per a un, pot ser verí per a l’altre. Aquest treball em permet mirar-me en profunditat tota l’estona, conrear la meva presència, i quan es mou alguna cosa en mi, sé que una cosa molt valuosa ha passat en l’altre. M’ensenya a rescatar la bellesa de l’ésser humà, recollir als meus pacients i clients en tota la seva humanitat i individualitat.

 

  • Quin és el teu últim descobriment terapèutic? 

Les noves aportacions de les neurociències i els nous estudis sobre el sistema nerviós per al tractament del trauma. 

L’enfocament de psicoteràpia perinatal basat en el cos. 

La fototeràpia psicocorpòrea, mitjançant l’ús de fotos personals: és una eina que ajuda a reconstruir la història biogràfica de les persones i contribuir al desbloqueig emocional. 

 

  • Què t’emociona?

M’emociona el contacte amb la naturalesa i els seus petits detalls. Les mirades profundes i autèntiques, les relacions d’amistat que es mantenen sinceres en els anys, com si no hagués passat el temps. M’emociona ser part d’un equip de dones tan belles com el de Matriusques i poder compartir les llums i les ombres de la nostra professió i de les nostres vides personals. M’emociona el vincle amb els meus pacients, el fet d’entrar en ressonància emocional amb cadascun d’ells i deixar-me afectar per la unicitat i l’irrepetibilitat de cada trobada. M’emociona transitar i vivenciar la nova aventura de ser mare i deixar-me afectar pel que vingui més enllà de les meves exigències internes. M’emociona sentir que estic viva a cada moment, malgrat les dificultats que puguin aparèixer.

 

  • Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

Sóc una gran amant dels llibres i de la lectura per la qual cosa recomanaria: 
– L’art d’estimar – Erik Fromm 
– Després de l’èxtasi, la bugada – Jack Kornfield
– Cos de dona, saviesa de dona – Christiane Northrup
– La maternitat i l’encontre amb la pròpia ombra – Laura Gutman
– Contes per a pensar – Jorge Bucay 
– L’espiritualitat del cos – Alexander Lowen 
– Chakres, les rodes de la vida – Anodea Judith

 

  • I música, també els recomanes audicions?

La música és un gran recurs per a mi: la utilitzo molt en el meu treball per a acompanyar alguns moments en les sessions individuals i també en les classes grupals de Mindfulness. 

Per a explorar la pràctica meditativa recomano uns àudios que he gravat jo mateixa  (https://soundcloud.com/040618) mentre a nivell general i espaiant entre diferents gèneres recomano: 
– Ludovico Einaudi:  Seven days walking https://www.youtube.com/watch?v=0JjJ3exiHWI&t=785s
– Perotá Chingo: Aguas https://www.youtube.com/watch?v=Q3ev4ibvJIg
-Coyote Oldman: In medicine river https://www.youtube.com/watch?v=NDm3vQahCzU&list=OLAK5uy_n9xSBGZ3-WOrYYHghgPD0Iq0iunBV-I0k
– Paul Collier: Musical medicine https://www.youtube.com/watch?v=ZkKxvDHs8k0&t=506s
– Sigur Ross: Valtari https://www.youtube.com/watch?v=jQi77xni1p8
– The Cinematic Orchestra – Arrival of the birds and transformation  https://www.youtube.com/watch?v=0GYvLyfa0Lg&t=84s

 

  • Quin desig posaries dins d’una botella?

Que les accions del món siguin modelades cada vegada més pel cor.

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Valentina Rossi dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.

/14 Comments/per
,

Entrevista a la Cristina Salvia

 

1.- Dona’ns un parell de dades autobiogràfiques.

Porto més de la meitat de la meva vida a Barcelona, però sóc nascuda i crescuda a un poble de Lleida. Vaig venir a estudiar Psicologia i durant la carrera vaig descobrir que per a poder ajudar als altres, primer m’havia d’ajudar a mi mateixa.

Als 19 anys, arran d’un mal d’esquena, vaig entrar com a usuària en el món de la salut integral, les teràpies corporals i el vincle que té el cos amb les emocions, especialment les que no hem expressat.

El coneixement intel·lectual, que era el meu fort, no era suficient.

A més de saber i saber fer, calia saber ser.

I a partir d’aquell moment va començar la gran transformació que havia estat esperant. La meva investigació personal se’n va anar molt més enllà de la llicenciatura: obsessionada amb l’auto-coneixement vaig iniciar un peregrinatge per màsters vivencials, psicoteràpia de llarga durada, lectures, viatges a la Índia, experiències, molt ioga, molta meditació, etc. He dedicat mitja vida a investigar els meus propis processos per a reconciliar-me i posar llum sobre l’altra mitja vida.

 

2.- Qui és Cristina Salvia?

Cristina Salvia és una ànima buscadora amb molta vocació de servei. He sigut sensible al dolor humà des de sempre i per això, desitjo canviar el món a través dels petits canvis en l’interior de les persones. Desafio el model patriarcal i proposo una psicologia que equilibra lo femení i lo masculí. No fem psicoteràpia per a deixar de ser com som, sinó que conjuntament, escoltem i acceptem qui som en totes les dimensions, per a que el canvi aparegui, com si fos un miracle.

 

3.- A què et dediques habitualment?

Em presento professionalment com a “Psicoterapeuta especialitzada en Neuroprocessament del Trauma i Mindfulness” i “Professora de Ioga Iyengar”. És una doble especialitat, que practico de manera rigorosament separada i que en el meu interior, una alimenta a l’altra.

També sóc aprenent d’emprenedora i des del 2016 estic dirigint el projecte “Matriusques”.

 

4.- Què és Matriusques?

Matriusques “és la meva tercera filla”. És un projecte que ha enrolat a un equip preciós de terapeutes que treballen des del cor, des de l’ànima i des del coneixement ben arrelat. Actualment som 8, tot i que hi ha una xarxa de professionals amb els quals hi col·laborem quan cal. El que estem fent, bàsicament, és acompanyar processos de psicoteràpia individual, de parella i de família. També fem tallers en espais relacionats amb les dones, amb la maternitat o en escoles i altres projectes educatius.

Els temes que treballem son, evidentment, la maternitat, la criança, la parella, la família, però no només aquests, perquè el que fem és acompanyar persones i cada persona, quan arriba, té un tema que va estirant el fil de la madeixa i aquest fil va desplegant, en molts casos, un recorregut per moltes facetes de la vida. Les tècniques de “neuroprocessament” que utilitzem han fet que cada intervenció sigui molt efectiva, que la relació sigui molt sanadora i que allò que al principi semblava un problema acabi sent l’esgraó que ha portat a un gran canvi.

5.- Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

En realitat, és com si Matriusques hagués arribat a mi. El nom prové de les meves pacients amb Trastorns de la Conducta Alimentària, que quan tornaven dels seus viatges em portaven nines Matriusques i em deien: “això és el que fas amb nosaltres, ens ajudes a entendre que estem fetes de moltes capes”.

Llavors em vaig quedar embarassada i juntament amb la meva primera filla van arribar moltes coses noves: el temps per a estar quieta i reflexionar sobre el que volia fer, lectures sobre criança respectuosa, canvis en els meus hàbits de vida i en les dinàmiques familiars, i sobre tot, la maternitat. La maternitat ha sigut tant impactant per a mi, que sento que m’ha portat a visitar capes molt nuclears de la meva essència. Molt endins. Per això, he reconegut que és un moment únic per a l’auto-coneixement i la transformació de les dones. En el meu cas, he gaudit com mai, he patit també com mai i he madurat.

I és per això, perquè ha arribat en una etapa en la que em sento amb experiència i coneixements suficients per a acompanyar a altres mares, que em vaig llençar a crear Matriusques l’any 2016. Vull oferir tot el que jo sé a les que vulguin fer un camí de creixement que transita paralel·lament al creixement dels fills. Perquè crec que si les mares creixem, la societat es transformarà i aquest és el meu somni, una societat integrada i en equilibri.

De moment, la meva aportació dins de Matriusques es concreta en la psicoteràpia i en uns tallers que es diuen “Les veus que hi ha dins d’una mare”. Serveixen per a que puguis aprendre la tècnica bàsica amb la que treballo dins de les sessions de psicoteràpia i que consisteix en deixar de lluitar contra les emocions que no ens agrada sentir o creiem que no les hauríem de sentir. És com aplicar “la criança respectuosa” amb nosaltres mateixes, acompanyant i respectant els nostres propis processos, i així ser capaces de fer-ho també amb els petits i petites, que en definitiva, ho aplicaran només si ens ho veuen fer a nosaltres. També faig un taller que es diu “Acompanyament Emocional” per a que els altres pares puguin aprendre i practicar una manera de resoldre molts conflictes familiars i ajudar als infants a auto-regular-se davant de tot allò que els passa cada dia. 

 

6.- Per què “dones, mares i famílies”?

Perquè les mares també som dones i tot allò que té a veure amb les nostres famílies, la pròpia i la d’origen són temes cabdals de la nostra vida.

A Matriusques treballem per a destacar els valors femenins i tot el que té a veure amb l’aportació femenina al món. Siguem mares o no, serem dones, serem cícliques, ens agradarà reunir-nos en cercles, en tribus, cuidar-nos, entendre’ns, ajudar-nos… Tenir parella, tenir família, són els nostres grans temes. La sexualitat, les transicions en la vida reproductiva… Aquest és el territori on volem treballar. Sempre equilibrant lo femení amb lo masculí, perquè l’un no existeix sense l’altre. Els homes, els pares, lo masculí, sempre seran presents, perquè són imprescindibles en aquesta dansa eterna. Els contemplem i els completem.

 

7.- En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

Sempre he escollit les perspectives més globals, integrals, sistèmiques, buscant una mirada àmplia i relacional que no patologitzés.  

 

8.- Què pot aportar la pràctica del ioga i la meditació a la pràctica psicoterapeutica?

El ioga va molt bé per a mantenir el cos en forma, perquè treballa d’una manera global sobre tots els teixits, no només les articulacions. Però el ioga ens serveix per estar bé perquè és el millor gimnàs per a fer la integració del cos amb la ment i amb l’essència. Treballa des de les capes més denses de l’ésser humà, la matèria, el cos, els òrgans, les cèl·lules, els líquids, fins a les capes més lleugeres i lluminoses, passant per les capes intermitges, els pensaments, les emocions, les sensacions, és a dir, tot allò que està relacionat amb el sistema nerviós.

Realment, es com a les nines Matriusques, que tenen capes o nivells, doncs el ioga és una tècnica que serveix per a que estiguin totes unides les unes amb les altres.

Al llarg de la meva experiència, he anat veient que l’actitud del ioga o del mindfulness és l’actitud més potent a l’hora de sanar el dolor psicològic. Ni fugim, ni dramatitzem: ens quedem observant el que hi ha, integrant-ho com a part de la nostra vida. En una posició serena, que en diem del Testimoni o de l’Observador: mirem qui som, com som, el que fem, amb una actitud de no judici, de curiositat, d’amabilitat, d’atenció respectuosa, amorosa i present. El terapeuta ajuda a que la persona pugui mirar-se a si mateixa des d’aquestes actituds, que són les del mindfulness.

 

10.- Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicòlogica?

Crec que la salut psicològica depèn de la capacitat que tenim d’alinear-nos amb el que hi ha en la nostra vida, sigui agradable o sigui desagradable. Aquesta és l’aportació que he rebut de la pràctica del mindfulness. Acceptar el que hi ha no vol dir tenir una actitud passiva, vol dir acceptar el que hi ha en aquest moment perquè és el que ens arrela a la realitat, a allò que és. Si jo tinc un malestar i sento incomoditat i no vull sentir la incomoditat, puc fer dos coses: eliminar la incomoditat, és a dir, el boto vermell que m’indica que alguna cosa no està bé o bé puc eliminar la causa que està provocant aquesta incomoditat. Si escullo la primera, perdo sensibilitat, em desconnecto de la realitat i em vaig trobant amb les conseqüències d’aquella causa.

Deixo de veure que la gasolina s’ha acabat, però tampoc omplo el dipòsit. Això a llarg plaç es converteix en una desconnexió de la vida i una recerca continua de sensacions agradables incapaces de colmar la satisfacció profunda de viure la vida. En aquest punt observarem un ventall molt divers i personalitzable de símptomes psicològics: depressió i ansietat, addicions, obsessions, problemes relacionals, professionals, personals, etc…

A Matriusques, considerem que la relació que s’estableix entre la mare i el nadó durant els primers anys de vida (especialment de 0 a 3), allò que en diem “el vincle”, serà molt important en la salut psicològica de l’adult del futur. També creiem, que tot és reparable i que precisament, nosaltres ens hem especialitzat en les tècniques que faciliten la creació de vincles segurs i sanadors. No som nosaltres qui sanem, nosaltres facilitem que la persona es pugui sanar en un entorn confiable i lliure de judici.

 

9.- Mens sana in corpore sano, i corpore sano in mens sana?

Si. La clau és que a través del ioga podem practicar que els diferents nivells vagin en línia. I d’aquí ve l’autèntica pau i relaxació: quan hi ha un equilibri entre l’acció, el pensament i l’emoció, tot està bé. Unim el cos, la ment, la respiració, l’acció, l’instint. Tornem a la Unitat. Si estem en equilibri, hi ha salut general.

 

11.- Has viatjat a la India 3 cops. Per a què?

Vaig anar a conèixer al nostre mestre: BKS Iyengar. Quan m’estava preparant per a ser reconeguda com a professora certificada de Ioga Iyengar, que és una gran fita, us ho asseguro, vaig fer una immersió profunda en aquest món. Viatjar a la Índia era una bona manera de dedicar tot un mes únicament a la pràctica del Ioga, amb els professors més propers a BKS Iyengar, que llavors era molt vellet. Anàvem a classe dels seus fills, de la néta i d’altres professors que sempre han estat al seu costat. Quan vaig arribar a la Índia, el primer cop, vaig sentir que era com estar a casa: que jo, d’alguna manera, pertanyia a aquell lloc polsegós, caòtic i contradictori. Tot i que és una cultura molt diferent de la meva, i sento un gran cultural shock hi ha coses que m’encanten, per exemple, que la dimensió espiritual està naturalment integrada en el dia a dia: temples, ofrenes, rituals, costums, cerimònies, celebracions, tot està imbuït de l’energia i inspiració de Krishnes, Visnus, Brahmas, Ganeshos, Laxmis, Shivas i tot el que sigui que veneren.

I per això hi vaig tornar. A l’Institut de Puna només et permeten assistir-hi un cop cada 2 anys, degut a la gran demanda internacional d’alumnes que van a aprendre a la font i per això vaig anar-hi al gener del 2009, del 2011 i del 2013. Al gener del 2015, ja estava embarassada de la meva primera filla i per això, estic esperant la propera oportunitat per a tornar-hi, que no sé pas quan serà, perquè acabo de tenir a la segona i encara no puc visualitzar un viatge d’aquest tipus si no és d’aquí a uns quants anys.

 

12.- A més a més, ets mare i emprenedora. Es pot amb tot?

No, de cap manera. Les mares encarnem en el nostre dia a dia una de les grans contradiccions de la vida de l’ésser humà: ser o fer. “Ser” és maternar, és estar present, és mantenir-se atenta i disponible al que fa l’altre, a allò que l’altre és. “Fer” és crear, produir, treballar, transformar el món (o a l’altre) amb la nostra energia. Són energies oposades i complementàries, es clar. Yin i Yang. Masculí i Femení. És impossible estar present per a la meva filla mentre parlo amb una companya sobre el nou taller on-line que volem oferir des de Matriusques. Per tant, si jo he pogut fer tot el que he fet a Matriusques és perquè tinc molta ajuda de la meva parella i de la família. Tinc molta sort i Matriusques no podria ser sense ells i la seva generosa aportació constant. I al mateix temps, també cal dir que tot això ho he fet amb dolor, amb el dolor de separar-me de la meva filla durant moltes hores, com tantes altres mares de la nostra societat. Una societat que no dóna suficient importància a salvaguardar la díada mare-bebè durant el temps mínim que necessiten els nostres fills, que és molt més que 4 mesos. Conclusió: conciliar no és possible. Sempre hi ha una part que hi surt perdent.

 

13.- Què t’ensenya a tu la teva feina?

A mi m’ensenya a estar present, a mantenir-me tranquil·la a pesar de que es derrueixin les parets mestres de l’edifici.

Aprenc a situar-me en la humiltat i la generositat, la compassió i l’empatia.

Em demana un constant exercici d’auto-observació i auto-regulació. Em fa estar molt fina en relació a mi mateixa, per a poder estar disponible per als altres sense embrutir-los dels meus assumptes.

Aprenc que tothom té unes bones raons per a fer el que fa i per tenir els símptomes que té per a actuar com ho fa, per tant, m’ensenya a estimar a l’altre tal com és. I de rebot, a mi mateixa tal com sóc.

A mi m’agrada molt la meva feina, m’omple i em buida a la vegada. M’agrada molt.

 

14.- Quin és el teu últim descobriment terapèutic?

Dins de la psicoteràpia relacional i integrativa, la teràpia dels traumes perinatals i transgeneracionals.

També m’interessa l’epigenètica i estic coneixent millor les constel·lacions familiars…

Són models i teràpies que conec des de fa temps, però ara hi estic aprofundint. Matriusques és per a treballar amb tot això amb les dones, amb les mares, amb els pares, amb les persones que cuiden, les persones que eduquen o que acompanyen a altres persones en qualsevol tipus de relació d’ajuda.

 

15.- Què t’emociona?

La criança dels nadons d’una manera respectuosa implica una qualitat de comunicació no-verbal que és molt aplicable als moments en que els pacients toquen la seva vulnerabilitat, la seva fragilitat humana. Aquests moments obren possibilitats de sanació que van més enllà del tema que estem treballant en aquell moment i el mateix sistema psicològic porta temàtiques familiars, de varies generacions, sensacions del part, intrauterines, etc… és un món fabulós i molt interessant. Veure-ho a teràpia és preciós.

M’emociono quan veig el creixement i la transformació de les persones que acompanyo, o de la meva filla. Per mi és un espectacle privilegiat a una de les més grans meravelles del món: la complexitat de l’èsser humà! “What a wonderful world”!!!

També m’emociono amb les muntanyes i amb l’art, amb les tradicions, amb les persones i els petits gestos d’amor, la veritat és que m’emociono molt, jo.

 

16.- Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

En tinc uns quants que recomano sovint:

  • De la codependencia a la libertad. Cara a cara con el miedo, Krishnananda.

Aquest és un llibre bàsic que ajuda als meus pacients a entendre de què va la terapia que estem fent.

  • El mensaje de las lágrimas, Alba Payàs.

El llibre indispensable per a totes les persones que estan vivint o han viscut un dol.

  • En íntima comunión, David Deida.

Un llibre per a inspirar sobre l’equilibri masculí/femení en les relacions de parella.

 

També recomano:

  • El camino del artista, Diana Cameron.

Un programa per a desbloquejar la creativitat.

  • Luna Roja, Miranda Gray.

El clàssic junguià per a entendre que les dones no som liníals, sinó cícliques.

  • El nen feliç, Dorothy Corkille Briggs

Un llibre que ofereix les claus per desenvolupar una bona autoestima en els nens.

 

17.- I música, també els recomanes audicions?

Jo treballo molt amb música evocadora en les activitats grupals, però lo que recomano són els audios de mindfulness que tinc penjats al perfil de soundcloud: https://soundcloud.com/cristinasalviamindfulness

 

18.- Quin desig posaries dins d’una botella?

Que la humanitat faci el salt quàntic que cal fer per a viure en pau i harmonia.

 

/0 Comments/per
, ,

Entrevista a la Vanessa Barros

 

 

1.- Qui és Vanessa Barros?

Una dona en constant creixement i canvi. Una enamorada de l’ànima femenina que de petita somiava amb canviar el món, que mirava al seu voltant, escoltava i observa als adults que l’envoltaven i sentia que hi havia molta por i molta fam d’amor. Això em va portar a estudiar psicologia perquè volia entendre la ment humana, i a una recerca constant d’eines, maneres i fórmules per a la felicitat, l’autoconeixement i la connexió amb una mateixa i amb els altres.

 

2.- A què et dediques habitualment?

Actualment sóc psicoterapeuta especialitzada en autoestima femenina i processos de separació.
M’he especialitzat en la psique femenina perquè és la meva, i perquè sento que realment som les dones les que hem d’empoderar-nos ara, des de l’amor, per crear aquest món més suau i respectuós que el planeta necessita.

 

3.- Què significa per a tu formar part de Matriusques?

Per a mi formar part de Matriusques és formar part del canvi de paradigma que s’està donant a escala mundial i planetària. És poder treballar en col·laboració, fent cercle, fent equip, mai en piràmide ni en competició. És treballar com jo crec que s’ha de treballar: des del respecte a la diferencia, sabent que la diferencia enriqueix i nodreix qualsevol projecte. És un regal i em sento super agraïda de formar part de Matriusques i de què Matriusques formi part de mi.

 

4.- Com hi has arribat? Quina és la teva aportació a aquest projecte?

Pot sonar “cursi”, però ha sigut l’amor i l’amistat el que m’ha portat fins a Matriusques. Sóc amiga de la Cristina Salvia des de fa més de 10 anys i de seguida que ens vam conèixer, ens vam reconèixer com a dues buscadores de l’autenticitat i la pau. Des de llavors hem fet un camí juntes, i quan Cristina em va parlar de Matriusques em vaig enamorar del projecte perquè els valors i la missió d’aquest ressonen totalment amb els meus i amb el que vull aportar al món.

 

5.- En quines corrents terapèutiques et trobes més còmoda i quines són les més eficaces segons la teva experiència?

Amb les corrents que miren a l’ésser humà com un tot: cos, ment, esperit, relacions, present, passat i futur.
Corrents que integren i ajuden a cohesionar totes aquestes parts des de l’amor i la coherència, sense etiquetar ni jutjar.

 

6.- A part de psicòloga veig que t’has format també com a Renaixedora. Ens pots parlar una mica d’això?

Actualment el Renaixement per a mi és una tècnica de respiració conscient meravellosa, que faig servir com a eina d’alliberament emocional dins dels processos de psicoteràpia de les meves pacients.

És difícil d’explicar en què consisteix perquè és una experiència molt vivencial, però et puc dir que si t’entregues a l’experiència és un viatge meravellós.

Alliberant la nostra respiració alliberem parts de la nostra psique, i millorant la nostra consciència respiratòria, millora la nostra salut, els nostres pensaments i la nostra capacitat d’estar presents.

Jo fins i tot crec que si respiréssim bé estaríem molt més sans i moltes malalties no arribarien a desenvolupar-se, per què amb la respiració es netegen i s’alimenten les nostres cèl·lules, i unes cèl·lules netes són unes cèl·lules sanes.

 

7.- Segons tu, què necessitem les persones per a tenir una bona salut psicològica?

Acceptació i coherència.
Acceptació de totes les nostres parts, del nostre passat i la nostra història, de les nostres llums i les nostres ombres, per poder sentir-nos cohesionant interiorment i estimar el que som.
I coherència entre el que pensem, el que sentim i el que fem. Si no hi ha aquesta coherència interna quelcom grinyola dins nostre i arriba l’ansietat, l’angoixa i el malestar emocional.
I perquè existeixin aquesta acceptació i aquesta coherència, és imprescindible un autoconeixement i una capacitat d’escoltar-nos que no ens han ensenyat i és que el facilitem a la teràpia de Matriusques.

 

8.- Què t’ensenya a tu la teva feina?

Tinc la gran sort de tenir una feina que m’apassiona i que és un exercici constant de presència, acceptació i connexió: amb mi mateixa i amb l’altra persona.
Una feina que t’obliga a estar en constant formació, creixement i evolució per poder acompanyar a les persones que venen a la consulta d’una forma autèntica i de cor obert.

 

9.- Quin és el teu últim descobriment terapèutic?

La tècnica de la Biografia Humana de la Laura Gutman. Molt interessant.

 

10.- Què t’emociona?

Moltes coses!! La natura, la música, el cinema, la meva feina, l’amistat… Tot allò que em faci sentir que formo part de quelcom més gran.

 

11.- Quin és el llibre que més recomanes als teus pacients?

M’agraden molt els contes, i recomano sovint llibres que són petites fàbules o contes inspiradors tipus:

¿Dónde están las Monedas? de Joan Garriga,

Historia de un caracol que descubrió la importancia de la lentitud , de Luís Sepúlveda.

Mujeres que corren con los Lobos, de Clarissa Pinkola Estès.

 

12.- I música, també els recomanes audicions?

Sovint faig servir música per les dinàmiques grupals i en algunes sessions individuals. Després sempre em pregunten per escoltar-la a casa.
I també solc recomanar sessions de Yoga Nidra, com les que té la Cristina Salvia al Soundcloud.

 

13.- Quin desig posaries dins d’una botella?

Que cada persona pogués veure i sentir el gran tresor que és, estimar-se plenament, i des d’aquí donar-se al món. Imagina’t quin món tindríem!

 

 

 

Si vols saber més sobre allò que fa la Vanessa Barros dins del projecte Matriusques, pots mirar el seu perfil professional aquí, i també pots demanar una entrevista gratuïta directament amb ella aquí.

/0 Comments/per