,

Autoestima i Cicle Menstrual

autoestima menstrual

 

 

El teu cicle menstrual es relaciona directament amb la teva autoestima.

Com? Una altra fricada neofeminista? Estem enaltint tant tot el femení que se’ns en va el cap? Estem apoderant el nostre cicle menstrual fins a donar-li un significat psicològic exagerat?

No, amiga, és real, i així de senzill: la teva relació amb el teu cicle menstrual, és una part molt important de la teva relació amb tu mateixa. Com pots estimar-te i acceptar-te realment i si renegues de la meitat del teu mes? de la meitat de la teva vida? de la meitat de la teva psique? O si simplement no ho coneixes, i per tant, no et coneixes?

Com la majoria de les nostres lectores, vaig viure els meus primers anys de menstruació com una creu, com alguna cosa que havia d’implicar el fet de ser dona, una espècia de càstig o compensació a l’univers per tenir el do d’albergar vida en el meu interior. Cosa que estava relacionada amb parir, que tampoc em feia especial il·lusió. No m’agradava tenir la regla, no m’agradaven els dies previs, sovint sentia molèsties en ovular i semblava que només podia ser lliure d’aquesta tortura una setmana al mes, durant la fase pre-ovulatòria o Donzella (en aquells dies no tenia idea de les fases ni els seus noms o arquetips).

Una feina amb adolescents amb trastorn d’alimentació em va començar a obrir els ulls: aquelles noies celebraven que els vingués la menstruació després de mesos sense tenir-la, per ser símptoma d’estar recuperant-se. A partir d’aquí vaig començar a adonar-me que la meva menstruació i la seva obstinació a repetir la mateixa història cada mes era un símptoma de salut, i vaig obrir el meu cor i la meva ment a veure-la i viure-la d’una altra manera.

En aquest moment va començar tot un periple, un viatge a la meva feminitat que no us relataré avui per no ser l’assumpte del qual vull parlar-vos, però que agraeixo infinitament cada dia de la meva vida.

 

Acceptar i estimar el teu cicle menstrual no és més que acceptar i estimar que no sempre ets igual. I alguna cosa que sembla tan lògica, ens costa moltíssim acceptar-la amb naturalitat i amorositat en nosaltres mateixes. Pretenem estar sempre iguals, tenir el mateix nivell d’energia, les mateixes capacitats i el mateix estat d’ànim, però això no és així, i ens frustrem una vegada i una altra quan aquest propòsit d’anar cada dia al gimnàs es queda en menys una vegada més.


Escoltant el meu ritme, he pogut comprovar que se’m traven les paraules els primers dies de la meva menstruació, i ja no em preocupo per un alzheimer precoç. Escoltant el meu ritme, he pogut conèixer que dos dies abans que em baixi la regla, la meva necessitat d’hores de son és més gran, i procuro dormir més, enlloc de frustrar-me i prendre més cafè. Escoltant el meu cos, he sabut que no vol anar estret quan estic ovulant, i em vesteixo amb robes més amples, enlloc de sotmetre’l amb mesquinesa a la tirania de la moda. I això, amiga, és estimar-se a una mateixa: escoltar-se, acceptar el que hi ha i ballar amb això, en lloc d’obstinar-se a sotmetre-ho.

En quines formes et sotmets tu? Fins a quin punt coneixes el teu cicle i els petits i grans canvis que es produeixen en tu? Has llegit sobre els teus pits, sobre el teu úter o el teu sòl pèlvic? Ets dona, i això no ho diu tot de tu, però diu molt, i et conforma en cos, ment, cognició, emocions i necessitats. Fins a quin punt t’interesses com per a investigar-te i observar-te?

Si et coneixes millor, t’estimaràs més.

Et convido a que durant els pròxims 3 mesos portis un petit diari on anotis el teu estat d’ànim, el teu nivell d’energia, el teu grau d’extraversió o introversió i tots aquests petits detalls que et cridin l’atenció (si t’has despertat a mitjanit suant, si et mous amb més lentitud i gràcia, si et ve de gust més dolç o més salat…) i que ho facis amb curiositat i amabilitat cap a tu. D’aquesta manera et faràs més conscient de tu mateixa, podràs veure quins patrons es repeteixen i començaràs a ballar amb cada fase, amb cada moment, en lloc de lluitar contra això. Enlloc de lluitar contra tu mateixa i la teva naturalesa, et podràs estimar i acceptar tal com ets.

Benvinguda a la meravellosa complexitat de ser dona. 

 

 

Vanessa Barros, Psicòloga, Psicoterapeuta, Moon Mother i Renaixedora, especialitzada en feminitat, autoestima i processos de separació.

Si desitges realitzar una sessió amb ella, contacta-hi directament a través d’aquesta pàgina.

 

A Matriusques, condueix el taller “Sóc dona, sóc cíclica” i l’espai “El cercle que fa un milió“.

Pots conèixer-la més a fons a l’entrevista que li vam fer l’estiu del 2019.

 

Ha escrit els següents articles relacionats amb aquest tema:

Conèixer i respectar els cicles menstruals

La saviesa dels cicles

Et sents sola? Et falta una tribu.

Històries de transformació: Baixa autoestima

I també pots trobar la seva col·lecció de posts amb el hastag #saviesacicles al nostre perfil de Instagram i als Stories destacats.

 

Si vols saber més sobre aquest tema, contacta amb nosaltres i et posarem en el llistat d’interessades per fer el taller de “Sóc dona, sóc cíclica” per a conèixer amb més profunditat la teva naturalesa cíclica.

T’animem a deixar el teu comentari sobre aquest tema o qualsevol altre aquí a sota o a les xarxes socials.

0 comentaris

Deixa un Comentari

Volen unir-se a la discussió?
Sigues lliure de contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *